«Protesta durant l'hora del dinar al parc Hibiya» de Tattsu. Tots els dilluns i divendres, exposa rètols sobre les polítiques del Govern, sobre problemes relacionats amb la sanitat o la pau, damunt una lona blava al parc Hibiya durant l'hora del dinar, invitant la gent a seure i debatre amb ell mentre dinen. Fotografia presa per Jo Carter. Ús autoritzat.

Aquesta publicació forma part de la sèrie de Global Voices Spotlight de setembre de 2026, «Protesta per la democràcia». Amb aquest Spotlight, busquem explorar les diverses formes de protesta, les tàctiques que empren els estats per a deslegitimar i suprimir les protestes, i la complexa relació entre protesta i democràcia. Pots donar suport a aquesta cobertura donant ací.

El 15 d'agost de 2026 marca el 81é aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, una data en què les nacions aliades van celebrar la victòria sobre les potències de l'Eix, inclòs el Japó. La data provoca una emoció col·lectiva complexa al Japó: per a alguns japonesos, és un moment de reflexió profunda sobre la història de violència de guerra. Per a uns altres, l'aniversari evoca sentiments de remordiment, dolor o humiliació, ja que la guerra i la bomba atòmica que la va acabar van emportar-se la vida de cents de milers dels seus compatriotes.

Aquest any, l'aniversari va coincidir amb la iniciativa de la primera ministra japonesa Sanae Takaichi, com a part de la seua agenda general de tendència conservadora, per a modificar la Constitució pacifista de postguerra del país, allunyant-se així d'un marc de treball estrictament pacifista.

Mentrestant, els activistes japonesos per la pau van commemorar la data amb una sèrie d'esdeveniments i manifestacions. Assistint a diversos d'aquests actes, Global Voices va observar com l'activisme per la pau japonés passava d'un enfocament més ideològic, sovint agressiu i jeràrquic entre les generacions més majors, a un enfocament més individualitzat, accessible i centrat en la cultura pop entre els jóvens.

L'esquerra acadèmica

El primer acte va ser el simpòsium «El 81é any de l'era de la postguerra: un diàleg per aturar el col·lapse de la democràcia», organitzat pel Fòrum Cultural Ciutadà el 15 d'agost al Centre d'Educació del Japó, a uns pocs quilòmetres del santuari Yasukuni: un lloc controvertit que ha sigut criticat per l'esquerra de la Xina, Corea del Sud i fins i tot per la mateixa esquerra del Japó per incloure els noms de més de mil criminals condemnats de la Segona Guerra Mundial al seu «Llibre de les Ànimes», una llista d'honor de persones que han dedicat les seues vides a la societat japonesa.

Tres professors de la Universitat de Tòquio van obrir el debat amb les seues perspectives crítiques sobre la crisi actual de la societat civil al Japó. Entre ells, el professor Tetsuya Takahashi, un conegut crític del nacionalisme japonés, va assenyalar que el tractat de seguretat entre el Japó i els Estats Units signat el 1951, que garanteix a les forces militars dels Estats Units l'accés a les seues terres, aire i mars amb finalitats de defensa mútua, havia conduït a la «colonització» d'Okinawa, ja que gran part de l'illa va ser cedida a l'exèrcit estatunidenc, mentre a les persones indígenes els van ser arrabassats les seues terres i drets.

Takahashi va criticar l'esquerra liberal del Japó per fallar als okinawesos, perquè no van canviar la discriminació estructural contra els ciutadans que pertanyen a alguna minoria.

El 81é any de l'era de la postguerra: un diàleg per aturar el col·lapse de la democràcia. Fotografia presa per Jo Carter. Ús autoritzat.

La sala de 156 seients estava plena de gom a gom i hi havia algunes persones que van estar-hi dretes durant les tres hores i mitja de l'esdeveniment. La gran majoria d'assistents eren jubilats de seixanta anys o més, d'alt nivell educatiu, còmodes amb els debats acadèmics sobre temes complexos, com geopolítica i teoria política de postguerra.

Alguns assistents van expressar la seua preocupació sobre la poca quantitat de persones jóvens a la sala. La sociòloga Yuki Honda ho va explicar assenyalant que les generacions més jóvens estan desbordades per la desesperació d'una societat injusta:

今の若い人たちは将来への不安から権威主義的になっています。自分が生き残ることに必死なあまり、強者におもねり、弱者を叩くようになってしまっています。

A causa de la inseguretat sobre el futur, els jóvens s'estan tornant més autoritaris. En el seu desesperat afany per sobreviure, estan tractant de guanyar-se el favor dels poderosos i menysprear els dèbils.

Protestes tenses al carrer

El mateix dia, es van produir nombroses protestes a prop del santuari Yasukuni, incloent-hi una de grups conservadors que advocaven per una «reverència als heroics esperits dels morts en la guerra» i una altra de grups d'esquerres antimilitaristes, que reclamava un «compromís de no-guerra i de pau».

L'activista okinawés Takamatsu Gushiken, conegut com el «caçador d'ossos» per haver passat gairebé quaranta anys buscant coves al sud d'Okinawa per a trobar restos de soldats de la Batalla d'Okinawa, va fer una vaga de fam simbòlica per a protestar contra el pla del govern de traslladar l'Estació Aèria dels Cossos de la Marina Estatunidenca Futenma a una nova localització en Henoko, la qual cosa requeriria la recuperació en massa de terres emprant arena del sud d'Okinawa. Encara queden molts restos per excavar al sud d'Okinawa i Gushiken argumenta que el projecte és irrespectuós amb els morts d'ambdós bàndols de la batalla.

Durant la Batalla d'Okinawa (1 d'abril – 22 de juny del 1945), almenys 149.425 okinawesos van ser morts o forçats al suïcidi, i els seus restos encara estan pendents de ser recuperats. Gushiken va fer la seua primera vaga de fam el 2021, quan el pla de trasllat es va fer públic.

Takamatsu Gushiken. Fotografia presa per Jo Carter. Ús autoritzat.

En la vigília de l'aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, el 14 d'agost, Gushiken va expressar les seues preocupacions a l'acte «Una xerrada de Takamatsu Gushiken: no més Batalla d'Okinawa, no més guerres» sobre les declaracions de la primera ministra japonesa sobre Taiwan i les seues implicacions per a Okinawa:

私たちは戦争が起きたら死ねと言われているんです。[…]台湾有事が起きたら沖縄本島は屋内避難せよと言われています。人口が多いから避難させられないということです

Si esclata una guerra, ens diuen que ens morim. […] Si la Xina envaeix Taiwan, els residents de l'illa principal d'Okinawa haurien de refugiar-se cap a l'interior. Com que hi ha tanta població, és impossible evacuar.

Subratllant la declaració del secretari de Defensa estatunidenc Pete Hegseth de març del 2025, quan va afirmar que «el Japó estaria a la primera línia de qualsevol contingència a la qual ens poguéssem enfrontar al Pacífic occidental», va apel·lar a les generacions més jóvens perquè vegen la guerra en termes de vides humanes en lloc d'interessos geopolítics.

El 15 d'agost, quan Gushiken s'aproximava al santuari Yasukuni, un ultradretà li va bloquejar el pas i el va espentar, junt amb el seu equip, fins a un menut racó del pujol.

A la vesprada, es va donar una altra confrontació quan cinquanta activistes de Hantenren (l'Associació Anti-Emperador) feren la seua protesta anual a prop del santuari; un grup de protestants de dretes els van atacar mentre cridaven insults discriminatoris, com «coreans, torneu al vostre país!» o «vella bruixa». Al capdavall, la policia va haver d'intervindre per a separar els dos grups.

Oficials de policia japonesos intervenen quan els manifestants de dretes s'acosten als activistes antiguerra. Fotografia presa per Jo Carter. Ús autoritzat.

Els jóvens forgen el seu propi camí cap a la pau

Molts jóvens japonesos troben les xerrades acadèmiques i els conflictes al carrer poc atractius i prou allunyats de l'activisme convencional. Tanmateix, això no vol dir que no es preocupen per temes com la política i la pau.

El jove activista Tattsu (@kizuki11674), per exemple, va crear la seua pròpia estratègia per a fer més accessible l'acció política. Tots els dilluns i divendres exposa rètols sobre les polítiques del Govern, sobre problemes relacionats amb la sanitat o la pau, damunt una lona blava al parc Hibiya durant l'hora del dinar, invitant la gent a seure i debatre amb ell mentre dinen. El parc és molt simbòlic i es considera el primer parc popular del Japó, ja que va ser on va tindre lloc la primera protesta a gran escala el 1905 per a desafiar l'estat imperial. Tattsu anomena el seu activisme «Protesta durant l'hora del dinar al parc Hibiya», una manera de transformar l'intens debat polític en una conversa calmada i amistosa.

El 13 d'agost, Tattsu va explicar la lògica darrere de la seua acció a Global Voices:

街頭演説やスタンディングは、常に嫌がらせや理不尽な質問に晒されます。特に政権に反対するとき、反対派は「じゃあ代替案を出せ」と要求してきます。これが、人々がデモに参加するハードルを上げています。

Els discursos al carrer o a la vorera sempre ens exposen a assetjament i preguntes irracionals. En especial, quan t'oposes al Govern, l'oposició t'exigeix «Llavors proposa una alternativa». Això augmenta la barrera perquè la gent participe en les protestes.

Ell creia que les persones comunes haurien d'involucrar-se en la deliberació política independentment del seu nivell de coneixement. Més que criticar directament el govern, els rètols de Tattsu adopten un estil manga o una estètica pop, i els seus missatges apel·len a les eleccions individuals i els seus efectes, com per exemple:

私が戦争で傷ついて欲しく無いと願う人々の中にはあなたの事も含まれています

M'agradaria que la gent que m'importa no fora ferida a la guerra, i això t'inclou a tu també.

黙っていればそのまま。声を上げれば社会は動く。

Si calles, tot roman igual. Si alces la veu, la societat es mou.

Un participant de la Protesta durant l'hora del dinar al parc, Yuichi Nakata, que es va convertir en activista per la pau en 2015 quan l'administració d'Abe va aprovar la legislació de pau i seguretat, va emfatitzar aquest gir cap a l'autonomia individual enfront del dogma impulsat per un partit:

ネットの普及によりデモ活動は政治家の手を離れましたが、ネットでの連帯だけでなく、人と人との対面での対話が必要です。

Tot i que l'arribada d'internet va treure les protestes de les mans dels polítics, no només cal solidaritat en línia, sinó també diàleg cara a cara entre les persones.

Concentració antimilitar el 15 d'agost a la porta sud de l'estació de Shinjuku. Fotografia presa per Jo Carter. Ús autoritzat.

Tattsu no està a soles: els activistes jóvens estan fent les protestes més accessibles, individuals i no jeràrquiques. Aquesta tendència de la gent a valorar la participació per la seua pròpia voluntat també es va fer evident a la concentració antimilitar del 15 d'agost a la porta sud de l'estació de Shinjuku. L'acte va atraure participants de totes les edats i gèneres, amb participants que portaven llapis de llum d'ídols i rètols de colors vius d'estil pop, trets de la cultura popular del fàndom.

Ciutadà corrent. Fotografia presa per Jo Carter. Ús autoritzat.

Un participant portava un cartell de protesta que deia «Ciutadà Corrent: No tinc cap afiliació amb cap partit polític». De fet, al contrari que en actes polítics convencionals, al voltant de cent persones dretes van formar un cercle, passant-se un micròfon en un format obert i de discurs lliure. Els missatges, majoritàriament d'oradors jóvens, es basaven en apel·lacions instintives: «Només vull continuar gaudint de les pel·lícules violentes d'acció en pau, així que no a la guerra». «Tinc dos fills a l'institut. No els enviaré al camp de batalla. No mateu xiquets! No mateu adults! No mateu ningú!».

L'ambient era relaxat i encoratjador; molts es van pronunciar en contra de la visió dels polítics que les armes nuclears són un element dissuasiu crucial per a navegar les tensions globals actuals.

Mirant aquest cercle de micròfon obert, una participant veterana que havia assistit al simpòsium de la vesprada es meravellava amb llàgrimes als ulls:

かつてのデモは、労働組合が作ったプラカードをかかげて、指示されたスローガンを復唱するだけでした。でも今は、ここにたくさんの若い人がいて、みんなが自分の言葉で話している。本当に素晴らしいことです。

En el passat, les protestes només consistien a alçar rètols fets pels sindicats i recitar els eslògans indicats. Però ara ací hi ha moltes persones jóvens i cada una expressa les seues paraules. És meravellós.