Un combat de kendo. Fotografia presa per l'usuari de Flickr Vincent Diamante sota CC: BY-SA 2.0

El kendo (剣道), també conegut com «el camí de l'espasa», és una art marcial moderna japonesa que ha captivat els cors d'innombrables persones arran del món. Aquesta guia ofereix una introducció concisa al kendo, la seua història, equipament, regles i l'esperit darrere de la seua pràctica.

El kendo descendeix de les tècniques d'esgrima samurai. A diferència de l'esgrima o d'altres esports amb espasa, el kendo emfatitza no només la capacitat física, sinó també la força mental, la cortesia i l'autodisciplina.

Aquells que practiquen el kendo es diuen kendokes. Porten armadura protectora i empren una espasa de bambú anomenada «shinai» (竹刀) per a participar en combats controlats.

Breu història del kendo

Les arrels del kendo es remunten a l'època feudal del Japó, el període Edo (1603-1868), un període caracteritzat per l'estabilitat, la urbanització i el creixement econòmic, quan els guerrers samurais eren entrenats en diverses tècniques d'espasa (kenjutsu, 剣術). Durant aquest període, els dojos (道場, escoles d'esgrima) van formalitzar el seu currículum i van ensenyar els seus estudiants una disciplina i unes formes estrictes, a més d'habilitats físiques.

Kendo a principis del període Meiji (1873). Imatge de domini públic via Wikimedia.

Després de la Restauració Meiji en 1868, el Japó va començar a modernitzar-se, i l'ús d'espases autèntiques als dojos va disminuir. Per a preservar l'esperit i l'esgrima samurai, els practicants van desenvolupar maneres més segures d'entrenar, com emprar espases de bambú i armadura protectora. Açò va donar lloc al kendo modern, el qual va ser estandarditzat i institucionalitzat a principis del segle vint.

Hui dia, el kendo continua honorant la seua herència samurai, mentre que abraça l'esportivitat i educació modernes.

L'equipament: Shinai i bogu

Els practicants de kendo empren peces d'equipament específiques, dissenyades per a assegurar la seguretat durant les pràctiques i els combats.

Shinai: una shinai és una espasa lleugera feta de quatre llistons de bambú units entre si. La paraula shinai ve del verb japonés «shinau» (撓う), que significa «flexible» o «que es dobla amb facilitat» en català. Comparades a les espases de fusta, la seua textura és més flexible i permet colpejar de manera segura. El disseny de la shinai es basa en una «katana» (espasa japonesa), la qual es caracteritza per una fulla corbada i d'un sol fil. El costat amb una corda adjunta s'anomena «mine» (峰, part posterior de la fulla), mentre que el costat contrari s'anomena «yaiba» (刃, fulla), la fulla de l'espasa.

Un conjunt complet d'armadura protectora (bogu). Imatge pujada a Wikimedia sota CC: BY-SA 3.0 Unported.

Bogu: (防具): un conjunt d'armadura protectora que porten els kendokes. Tal com es mostra a la dreta, consta de diverses parts:

Men (面): casc amb una reixa metàl·lica per a protegir la cara i laterals encoixinats per al cap i la gola.

Do (胴): un protector de tors fet de bambú o materials sintètics.

Kote (小手): guants ben encoixinats per a protegir les mans i les monyiques.

Tare (垂れ): un conjunt de protectors d'engonal i cames que també mostren el nom del practicant.

Les regles del kendo

Als combats de kendo lluiten dos competidors que tracten de marcar punts colpejant àrees específiques de l'armadura del contrincant amb la tècnica, el ritme i l'esperit correctes.

Les àrees vàlides són: «men» (cap), «do» (els costats del tors), «kote» (monyiques i mans) i «tsuki» (突き, envestida a la gola).

Els punts s'obtenen només quan el colp s'ha fet amb la postura correcta, amb precisió i ha anat acompanyat del crit espiritual anomenat «kiai» (気合), el qual és una representació vocal de l'estat en què el cos sencer del kendoka està ple d'energia i el seu esperit es manté concentrat en el moment en si.

Els combats normalment tenen cinc minuts de duració, i guanya el primer a obtindre dos punts. Davall hi ha un vídeo explicant les regles del kendo:

L'esperit del kendo: més enllà del combat físic

El kendo sovint es descriu com més que un esport, és una manera de viure. Uns aspectes fonamentals del kendo són el «reigi» (礼儀, etiqueta) i el «shin-gi-tai» (心技体, ment, tècnica i harmonia corporal). Els practicants de kendo han d'aprendre a controlar les seues emocions, mantindre la calma sota pressió i cultivar la humilitat i el respecte pels altres.

La idea d'«ippon» (一本), anotar un sol colp perfecte, simbolitza la importància de la perfecció tant de les tècniques com del caràcter personal. El kendo ensenya paciència, persistència i automillora contínua.

Per a aquells que són nous en el kendo, les primeres lliçons se centraran a aprendre com sostindre la shinai, joc de peus bàsic i colps fonamentals. L'entrenament normalment comença practicant «kihon» (基本, les bases), seguit de les «kata» (型, patró de moviment) i progressant gradualment cap als combats de pràctica, els quals emfatitzen la precisió de la ment, del cos i de l'espasa durant un colp.

Els principiants també aprendran els costums del dojo, com fer una reverència i portar la vestimenta adequada, que són integrals a l'experiència del kendo. L'exigència física pot ser intensa, però els practicants sovint troben que el creixement mental i la camaraderia són igual de satisfactòries.

Practicants de kendo. Imatge de l'usuari de Flickr Fred Dunn sota CC: BY-NC 2.0.

El rol del kendo a la societat moderna

Mentre que el kendo preserva els valors tradicionals, també s'adapta a la vida moderna. Moltes escoles al Japó inclouen el kendo als seus programes d'educació física. Arran del món, els clubs de kendo ofereixen una comunitat acollidora per a persones de totes les edats i procedències.

L'esport promou la salut, la formació del caràcter i l'amistat internacional. Les competicions a escala local, nacional i internacional permeten als practicants competir i participar en un intercanvi cultural.

La Federació de Kendo de tot el Japó emfatitza que és molt més que un esport d'esgrima; és un camí cap a l'automillora i l'apreciació cultural que permet als practicants «disciplinar el caràcter humà a través de l'aplicació dels principis de la katana (espasa)». Tant si els participants busquen fer exercici físic, la disciplina mental o un enteniment més ampli de la tradició japonesa, el kendo ofereix totes eixes coses en una pràctica dinàmica.