El «Lao Zhao» generat amb IA amb un fons tranquil de flors de lotus. Imatge obtinguda del compte de WeChat «Old Zhao Explains Reasoning» (El vell Zhao raona). Composició de Oiwan Lam. Ús legítim.

A primera vista, el vell Zhao semblava el tipus exacte d'home en què els pares xinesos podrien confiar.

El seu avatar de WeChat mostrava un home respectable de mitjana edat amb un vestit d'home. Els seus articles venien acompanyats d'imatges serenes de flors de lotus, fonts grans i la cadència d'un columnista d'assessorament familiar que ho havia vist tot.

La seua biografia llistava una vida decorada quasi còmicament: un receptor del premi especial «Touching China» (Motivant la Xina) el 2008, un especialista en relacions pares-fill durant més de trenta anys i un ajudant incansable de famílies, entre altres.

El compte s'anomenava «El vell Zhao raona» (老赵讲道理).

Però el vell Zhao no era un home, ni era de mitjana edat, ni tampoc era un expert en paternitat.

Era una dona jove en la seua vintena amb un mòbil, una ferramenta d'IA, i anys de converses fallides amb la seua mare.

En gener, Xiaoshang (小尚), que vivia a Chongqing, va crear el compte de WeChat després de cansar-se del constant torrent d'articles que li enviava la seua mare: avisos sobre ser una dona soltera i vivir a soles, articles alarmistes sobre el menjar per emportar i els perills de no seguir l'estil de vida que les generacions anteriors consideraven segur. Xiaoshang havia tractat de respondre directament durant anys. Va explicar, va discutir i va escriure llargs missatges. Va tractar de fer-se entendre.

No va funcionar.

Així que va inventar-se un home que la seua mare podria creure.

Els articles del vell Zhao no reprenien els jóvens per ser ganduls, egoistes, insuficientment agraïts o per estar solters. Reprenien els seus pares. Un titular criticava els pares que tractaven el fet de guanyar un sou baix o estar solter com una cosa de què avergonyir-se. Un altre avisava que els pares emocionalment inestables podien danyar les vides dels seus fills. Altres deien els pares que no envaïren la privacitat dels seus fills, que no els compararen amb altres, que no els forçaren a tornar a casa des de les grans ciutats i que no tractaren el matrimoni com l'únic futur respectable.

Era, en les paraules de Xiaoshang, una manera de «combatre la màgia amb màgia» (用魔法打败魔法), tal com va explicar el seu acte en línia en una entrevista amb un mitjà de comunicació propietat de WeChat.

Eixa màgia era immediatament reconeixible per qualsevol que haja passat temps en un xat grupal familiar xinés: el titular moralitzador, la veu masculina autoritària, la promesa que aquest consell restauraria l'ordre de la llar. Només que, aquesta vegada, l'arma s'havia girat.

El primer dia, Xiaoshang va suposadament publicar divuit articles. Després va pujar una publicació sobre el projecte en les xarxes socials, preguntant altres jóvens per temes que necessitaren que abordara el vell Zhao.

El seu telèfon va començar a il·luminar-se.

La gent li va enviar idees. Van suggerir fonts, imatges, canvis de disseny i temes. Li van dir que el seu «Xiao Zhao» sonava massa jove i que necessitava convertir-se en el «vell Zhao» per a guanyar autoritat. Van inundar les seccions de comentaris dels seus articles, fent-se passar per lectors de mitjana edat agraïts.

Alguns van escriure: «Les paraules del professor Zhao són vertaderament esclaridores».

Altres van afirmar haver assistit a les seues conferències en universitats famoses. Alguns van enviar flors i emojis de polze cap amunt. Alguns van pretendre ser pares que finalment havien vist la llum. Junts, ajudaren a construir la il·lusió que el vell Zhao era exactament qui afirmava ser: un savi home major que explica pacientment altres adults les relacions familiars.

En setmanes, el compte havia guanyat més de 200.000 seguidors.

La broma va funcionar perquè quasi tot el món va entendre-la immediatament.

Els consells del vell Zhao eren sorprenentment ordinaris. Els pares haurien de respectar la privacitat dels seus fills. Deixeu de comparar un xiquet amb un altre. El matrimoni no hauria de determinar el valor d'una persona. Els fills adults mereixen tindre espai per prendre les seues pròpies decisions. Aquestes idees han circulat en línia durant anys. Moltes filles les han repetides incontables vegades a la taula a l'hora de sopar, al telèfon i en llargs missatges de WeChat que no arribaren enlloc.

El vell Zhao va canviar les condicions sota les quals eixes idees van ser escoltades.

Semblava una figura d'autoritat que molts pares i mares xinesos ja reconeixien. Major, home, tranquil, confiat. Els seus articles empraven el llenguatge visual de les columnes de consells que es mouen sense fi entre els xats familiars de WeChat: flors de lotus, fonts de gran dimensió, eslògans reconfortants i la promesa que una persona major experimentada anava a explicar com haurien de funcionar les famílies. Els lectors van entendre el missatge immediatament perquè havien vist versions d'allò abans.

El compte va plantejar una pregunta incòmoda: quanta influència pertany a un argument, i quanta a la persona que el presenta?

Dins de moltes famílies xineses, la credibilitat sovint va seguida per la jerarquia. Els pares parlen als fills. Les generacions anteriors aconsellen les més noves. Els experts resolen els desacords. L'experiència personal no sempre atorga la mateixa autoritat, especialment quan ve d'una filla tractant d'explicar les decisions que els seus pares no aproven.

El vell Zhao va entrar en eixa jerarquia sense desafiar les seues regles. Simplement, va ocupar una posició que moltes dones jóvens sentien que mai podrien ocupar elles mateixes.

Qualsevol que estiga familiaritzat amb els xats grupals familiars xinesos pot reconéixer l'ecosistema que va fer aquesta broma possible. Apareixen articles anònims cada dia, amb titulars confiats sobre el matrimoni, la paternitat, la salut o l'èxit. Els seus autors sovint resulten impossibles d'identificar. Les seues credencials romanen vagues. Malgrat això, viatgen de móbil en móbil amb una remarcable autoritat, reunint confiança simplement perquè sembla el tipus de consell que la gent ha aprés a respectar.

El vell Zhao va copiar eixe format quasi a la perfecció. El compte resultava creïble molt abans que els lectors descobriren qui l'havia creat.

La seua popularitat prompte va portar-lo més enllà de la sàtira. Els pares arribaren junt els seus fills. Alguns van escriure demanant consell. Una àvia volia ajuda per a reconstruir la relació amb la seua neta. Una altra mare es queixava que el compte animava els xiquets a qüestionar l'autoritat dels pares després que la seua filla compartira un dels articles del vell Zhao al xat familiar.

Xiaoshang va trobar-se de sobte responent preguntes que mai haguera esperat rebre. Es va preocupar de l'exactitud i d'escriure de manera responsable. Es va preocupar també sobre amb quina rapidesa una broma d'Internet s'havia convertit en un lloc on desconeguts portaven anys de conflictes privats.

Eixa transformació va revelar alguna cosa més gran que el compte en si.

Les conversacions sobre les canviants relacions familiars a la Xina sovint se centren en l'economia: el descens de les taxes de matrimoni, l'encarit habitatge, l'atur dels jóvens i el cost cada vegada major de tindre fills. El vell Zhao assenyala una altra font de tensió que rep molta menys atenció. Molts jóvens adults ja tenen el llenguatge per a explicar les vides a què aspiren. Poden explicar per què prefereixen casar-se més tard, viure independentment, anar a teràpia o construir una carrera lluny de casa. El repte ve després que eixes explicacions ixen de la seua boca.

La mateixa Xiaoshang va experimentar això. Va suposadament enviar un dels articles del vell Zhao a la seua mare, amb l'esperança que el missatge arribara de manera diferent. La seua mare ho va descartar en tractar-ho com «coses sense trellat» que no pagava la pena llegir. L'article va fallar en canviar la seua opinió, tal com anys de converses prèvies ho havien fet. Malgrat això, centenars de lectors immediatament van reconéixer l'experiència. Van reconéixer l'esgotament d'explicar constantment les mateixes decisions, la facilitat amb què la preocupació pot convertir-se en control i el sentiment que l'adultesa es mesura per l'obediència abans que per la independència.

El vell Zhao mai va resoldre eixos conflictes. La seua popularitat venia de donar-los visibilitat. Per a molts lectors, el compte oferia un fugaç experiment mental: què passaria si les seues paraules foren entregades per algú en qui els seus pares ja estaven preparats per a confiar? Eixa pregunta, més que qualsevol article individual, explica per què el compte va ressonar tan àmpliament. El consell en si mateix era familiar. El que no se sentia tan familiar era escoltar-lo d'una veu que les famílies tractaven instintivament com autoritària.