Després de fer-se viral la crida d'una estrela del rock, creix al Japó la campanya per salvar magatzems històrics

Magatzems de maons rojos al moll de Hakodate.

Magatzems de maons rojos al moll de Hakodate. Fotografia presa per Shioyama via Wikimedia sota Creative Commons CC0 1.0 Universal Public Domain Dedication.

Una publicació a X en juliol de l'estrela del rock Teru, de la banda Glay, va agafar desprevinguts milers de fans, plantejant un debat sobre el compromís del Japó amb la preservació de la seua herència industrial. Fent referència al Festival Biennal d'Art que està organitzant a Hakodate, la seua ciutat natal, Teru va escriure el següent:

Quan vaig anar a inspeccionar els magatzems de maons vermells que estava considerant com a candidats per a ser la zona principal del Festival Biennal d'Art de Hakodate…

A pesar que aquests edificis i els magatzems Kanemori van inspirar la idea d'organitzar un Biennal com el de Venècia…

Vull protegir aquests edificis.

No hi haurà cap manera de fer-ho?   pic.twitter.com/cL79si9OQm

— TERU (@TE_RUR_ET) 14 de juliol de 2025

La publicació es va fer viral, atraient milers de «m'agrada» i un torrent de respostes en X i altres plataformes. Això va donar lloc a una campanya d'última hora per a salvar l'oblidada fila de magatzems de maons rojos que s'enfronten a una destrucció imminent.

Oficialment conegut com els Magatzems de Maons Vermells del Moll de Hakodate, els edificis estan entre les estructures industrials més velles del port de la ciutat de Hakodate, a l'illa més al nord del Japó, Hokkaido. Construïts el 1901, són anteriors a la majoria d'edificis de maons similars del Japó i, així i tot, han continuat en ús durant els quasi cent vint-i-cinc anys que han passat de la seua construcció.

Mentre que els famosos Magatzems de Maons Vermells Kanemori, construïts huit anys després, van ser transformats en un centre comercial, atraient cents de milers de turistes cada any, els magatzems del moll han sigut enormement oblidats. Coneguts només pels treballadors del moll i un grapat de residents locals, acadèmics i historiadors, han sobreviscut, així i tot, a múltiples incendis i altres desastres naturals en la ciutat, arribant intactes al seu 125é any en 2025.

Entre les respostes més llegides de la publicació de Teru, hi havia una de Maiko Tsujibayashi, una arquitecta amb experiència de primera mà salvant edificis històrics. En 2021, va finançar amb èxit la restauració d'una vila de muntanya a Hakone Sengokuhara, dissenyada per l'arquitecte de renom Junzo Yoshimura. Tsujibayashi va oferir el següent consell pràctic basat en la seua experiència:

Em dedique a la transmissió, renovació i conservació del patrimoni cultural.

Encara que s'ha publicat un anunci sobre el projecte de demolició i nova construcció per part de l'antic propietari, no es menciona el període en què es duran a terme les obres. Per tant, en la pràctica, crec que seria necessari realitzar una labor de sensibilització per a presentar el valor de la propietat i les seues possibles utilitats i demanar que es posposen les obres o, encara que puga ser egoista, es canvien els plans de demolició.

Crec que això també seria profitós per al propietari!

— Junzo Yoshimura: La casa de Sengokuhara    1969 (@maiko0601) 14 de juliol de 2025

El propietari en qüestió, el Moll de Hakodate, va penjar, de fet, un cartell anunciant els plans per la zona, el qual pot veure's al fons de la foto de la publicació viral de Teru, amb més detalls en la següent imatge. Erigit el 21 de març, el cartell va cridar poc l'atenció fins que Teru va escriure al respecte.

Anunci del lloc dels Magatzems de Maons Vermells del Moll de Hakodate (21 de març de 2025).

Anunci del lloc dels Magatzems de Maons Vermells del Moll de Hakodate (21 de març de 2025). Per Shioyama via Wikipedia sota CC0 Public Domain.

Malauradament, el cartell és prou específic sobre la cronologia: la construcció d'un annex per a una pensió (寄宿舎) començarà l'1 de novembre, deixant només setmanes abans que la demolició comence. Encara que no s'ha dit explícitament, se sap de sobra que la pensió és necessària per a suportar el personal de la Força d'Autodefensa Marítima del Japó. Amb el context geopolític actual i les tensions cada vegada més grans en la regió, Hakodate s'ha convertit en un port clau per a l'estratègia de defensa naval del Japó.

La lluita per salvar els magatzems enfronta, per tant, la preservació del patrimoni cultural amb l'expansió de les capacitats militars i de defensa. Té un punt irònic el fet que els edificis, coneguts al seu moment com «Magatzems Benten», van ser adquirits pel moll de Hakodate el 1943 per a suportar l'expansió militar en la Segona Guerra Mundial. Huitanta-dos anys després, s'enfronten a la demolició pel mateix propòsit.

Amb poc d'aquest context disponible en el moment de la publicació de Teru, els fans de Glay només podien especular, però molts van veure el potencial dels magatzems. Un fan de fa molt de temps va respondre:

Teru-san! A Hakodate hi ha molts edificis que, amb unes poques reformes, podrien continuar emprant-se perfectament fins i tot hui dia, no? Amb aquest ambient… crec que, si tan sols es mantinguera la façana i es remodelara l'interior, podrien renàixer com edificis retro. Podrien convertir-se en estudis, tendes de diversos tipus, boutiques, cafeteries, etc. Seria una pena que es demoliren, no? 🥲

— chizu (@kse_chizu1009) 14 de juliol de 2025

Un resident de Hokkaido i fan de Glay, familiar amb projectes de preservació local, va respondre:

En el seu moment treballava al Complex de Magatzems Central de la ciutat de Niseko. Segons sembla, es van invertir prou diners en la restauració dels magatzems de pedra i de fusta, però hui dia continuen en ús.

Supose que, amb els estàndards antisísmics actuals, no serà barat, però si Teru-san i l'alcalde Oizumi llançaren una campanya de finançament… 🔥

Els edificis de Hakodate també són un dels seus encants, no? ✨

— konayuki707 (@bono2525) 14 de juliol de 2025

Donada la manca d'informació sobre els magatzems, s'ha creat un lloc web per a posar llum sobre la seua història, i s'està organitzant una exhibició de fotografies de Kino Koike, fotògraf nascut a Hakodate, en una galeria a l'altra banda del carrer, que es durà a terme a principis de setembre. [Important: l'autor participa en aquestes activitats.]

Captura de pantalla de la pàgina principal del lloc web.

Captura de pantalla de la pàgina principal del lloc web hakodaterenga.jp. Ús legítim.

Koike, qui ja estava exhibint les seues obres al Museu d'Art de Hakodate, escriu que es va sentir obligat a documentar els magatzems amenaçats:

気がつくと函館美術館での展示も折り返し。あと2週間半!終わりが見えるとさみしくなりますね。お見逃しなく!!

終わりが見えるというと、 先週の在廊中、弁天台場跡のすぐ近くの函館どつく赤レンガ倉庫を撮影してきました。取り壊されると聞くまでは当たり前の風景としか思っていませんでしたが、いざ無くなると聞くと寂しいですね。せめて記録に残したいと思い湿板写真に写してきました。 

M'he adonat que la meua exhibició al Museu d'Art de Hakodate ja ha arribat a la meitat. Només queden dues setmanes i mitja! Ara que veig que s'apropa la seua fi, m'estic posant trist. No us la perdeu!!

Ja que es veu apropar-se la seua fi, la setmana passada, aprofitant que estava a la galeria, vaig anar a fotografiar els Magatzems de Maons Vermells de Hakodate, molt a prop de les restes de la Bateria Benten. Fins que em vaig assabentar que els anaven a demolir, eren un paisatge que donava per suposat, però ara que sé que no estaran, em fa pena. He pensat que almenys volia deixar constància, així que els he fotografiat amb una placa humida.

El monument que menciona Koike commemora la Bateria Benten, una bateria costanera que antigament es trobava al mateix barri que els magatzems, el barri de Benten-chō (弁天町). La Bateria Benten va tindre un rol clau en la famosa Batalla de Hakodate que va marcar la fi de l'era samurai del Japó.

En juliol, el Monument de la Bateria Benten va aparéixer destacat al programa de televisió «Bura Tamori», del popular mitjà NHK (Nippon Hōsō Kyōkai, que significa Corporació de Radiodifusió del Japó), que sovint aconsegueix índexs d'audiència de més del deu per cent a escala nacional. Tot i això, en altre cruel gir del destí, el programa no va mencionar els magatzems del moll de Hakodate ni la seua futura demolició, encara que es troben a escassos metres del monument.

Amb només setmanes de temps, i els mitjans de comunicació locals negant-se a agafar la història, els locals estan perdent l'esperança de cap canvi dels actuals plans de demolició.

Tot i això, els organitzadors de la campanya no s'han rendit. L'exhibició de fotografies de setembre, la creixent atenció al lloc web que documenta la història dels magatzems i la pressió constant a les xarxes socials representen un últim esforç per demostrar el valor dels edificis.

Amb l'èxit de les campanyes de finançament d'altres edificis patrimonials arran del Japó, els partidaris esperen que, fins i tot en aquests moments, siga possible trobar una solució que preserve el patrimoni industrial de Hakodate i al mateix temps complisca les necessitats modernes de defensa. No obstant això, el temps s'està esgotant, i la crida d'una estrela del rock per si sola no canviarà el curs dels esdeveniments.

Trenca el gel

Autors, si us plau, Inicia la sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis el mateix comentari més d'una vegada, ja que es podria identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta els altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitats o atacs personals.