Les comunitats indígenes del Nepal paguen el preu més alt per la seva participació en el tràfic il·legal de fauna salvatge
Dos rinoceronts unicorns asiàtics al Parc Nacional de Chitwan, al Nepal. Imatge de Wikimedia Commons. Llicència CC BY-SA 4.0.
Aquest article s’ha presentat en el marc de la beca Global Voices Climate Justice, que posa en contacte periodistes de països sinòfons i de la majoria global per investigar els efectes dels projectes de desenvolupament xinesos a l’estranger. Podeu trobar més històries aquí.
Segons una estimació d’Interpol de 2023, el tràfic il·legal de fauna salvatge genera uns 20 bilions de dòlars estatunidencs anuals, cosa que el converteix en la quarta activitat criminal i de tràfic més lucrativa del món, només per darrere de les drogues, el tràfic de persones i les armes. La major part de la fauna traficada acaba a la Xina i al sud-est asiàtic, principalment per al seu ús en la medicina tradicional o com a carn de caça.
El Nepal és alhora origen i punt de trànsit del tràfic de fauna salvatge, i des de fa molt de temps és una ruta important per a aquest comerç il·legal. Tot i que les autoritats han tingut força èxit en la protecció de grans mamífers emblemàtics com els tigres, els rinoceronts i els lleopards, el país continua sent un important punt de trànsit per a espècies menys conegudes.
Per aquest motiu, el Nepal disposa d’algunes de les lleis més estrictes en matèria de delictes contra la fauna. Per exemple, qualsevol persona implicada en la caça, captura furtiva, transport, venda o compra de pangolins —una espècie protegida al país— pot ser condemnada a una multa d’un milió de rupies nepaleses i/o fins a quinze anys de presó.
Tanmateix, sovint són els membres de comunitats indígenes, reclutats habitualment per capturar o transportar animals i plantes amenaçats, els qui acaben detinguts i processats, mentre que els principals responsables i dirigents de les xarxes criminals rarament són capturats. Moltes de les persones implicades no són delinqüents habituals, sinó persones corrents que intenten obtenir uns ingressos addicionals per sobreviure.
L’any 2019, en declaracions al setmanari Nepali Times, Bishnu Adhikari, de 24 anys, que complia condemna a la Presó Central de Katmandú, explicava:
My friend came to me with the package and suggested we go together to sell it, and split the money. I knew it was pangolin scales but didn’t know that punishment was so harsh if we were caught. I was doing it for money, anyone would — it is difficult raising a family.
Un amic em va portar el paquet i em va proposar anar-lo a vendre junts i repartir-nos els diners. Sabia que eren escates de pangolí, però no sabia que el càstig seria tan sever si ens atrapaven. Ho feia pels diners; qualsevol ho faria. És difícil mantenir una família.
Bikash Chhetri, estudiant de primer de batxillerat de 17 anys, també va ser acusat de tràfic de pangolins. Viatjava en motocicleta amb uns companys quan agents de l’Oficina Central d’Investigació nepalesa (OCI) els van interceptar i van descobrir escates de pangolí a la motxilla d’un dels seus amics.
«Sabia que el tràfic de pangolins era il·legal, però no sabia que el meu amic en portava», va explicar Chhetri a l’autor d’aquest article. «Mai no se m’hauria acudit revisar les seves pertinences. Confiava en ell. No sé si em podré permetre pagar la fiança, però espero que l’Estat tingui en compte la meva situació.»
Tant Adhikari com Chhetri van ser condemnats a cinc anys de presó. I, encara que tots dos coneixien fins a cert punt els pangolins i el seu estatus de protecció, moltes persones indígenes i locals sovint desconeixen la situació legal o la importància de les espècies que se’ls demana transportar o traficar.
«Per a la majoria dels pobles indígenes implicats en el tràfic de fauna al Nepal, no es tracta tant d’una activitat criminal com d’un mitjà de subsistència o d’obtenir ingressos extra; sovint es tracta de captures oportunistes», explica a Global Voices l’investigador de fauna Kumar Paudel, de Greenhood Nepal. «I gairebé sempre són explotats per persones situades més amunt dins de les xarxes de crim organitzat. Sovint provenen de comunitats pobres que viuen prop de zones de fauna salvatge o de les fronteres.»
Després d’entrevistar més de 150 persones condemnades per delictes relacionats amb la fauna arreu del Nepal —la majoria pobres, analfabetes i pertanyents a grups marginats—, Paudel va presentar una petició al Tribunal Suprem nepalès l’any 2018, arran de la possessió privada de parts d’animals salvatges i la seva exhibició pública per part de membres influents de la societat. Cinc anys després, el tribunal li va donar la raó i va ordenar al govern aplicar la llei de manera completa, justa i coherent.
Pobles indígenes i fauna salvatge
Una platja del Parc Nacional de Chitwan, on comunitats indígenes locals han estat implicades en la protecció de la fauna i el desenvolupament del turisme. Imatge de Wikimedia Commons. Llicència CC BY-SA 4.0.
A les muntanyes de mitjana altitud de l’oest del Nepal viu la comunitat indígena seminòmada dels chepang, que té una llarga tradició de consumir ratpenats frugívors petits. Dibesh Karmacharya, del Centre de Dinàmica Molecular del Nepal, a Katmandú, estudia des de fa més de quinze anys les malalties emergents i reemergents. Aquesta comunitat del districte de Makwanpur, al costat del Parc Nacional de Chitwan, va ser seleccionada per la seva exposició a comportaments de risc elevat.
«Se sap que els ratpenats allotgen una gran quantitat de virus i bacteris que no els perjudiquen, però quan els humans entren en contacte amb aquests microorganismes poden mutar i convertir-se en patògens. Alguns tenen una capacitat de transmissió molt elevada. Això és precisament el que va passar amb moltes epidèmies i pandèmies conegudes, com l’Ebola, el VIH, diverses grips i fins i tot els coronavirus», explica Karmacharya a Global Voices.
Durant les anàlisis de virus i microorganismes dins la comunitat, l’equip investigador de Karmacharya també va detectar una taxa molt elevada d’empresonament per caça furtiva entre la població chepang.
«Les comunitats indígenes sovint estan excloses i ocupen els nivells més baixos de l’escala socioeconòmica, i necessiten alguna font d’ingressos. Com que són recol·lectors i caçadors tradicionals i tenen coneixements del territori i de la fauna, acaben sent reclutats per a la caça furtiva», afegeix Karmacharya. «Però gairebé sempre són ells els qui acaben detinguts i culpabilitzats de tot, cosa que posa en evidència limitacions importants del nostre sistema judicial.»
Clima i patògens
L’augment de les temperatures està provocant el desplaçament tant dels vectors que transmeten malalties com dels mateixos animals. Un exemple clàssic és el dels mosquits en cotes de muntanya més elevades, que provoquen brots de malària en regions on abans no existia.
De manera similar, l’augment de la temperatura i el retrocés de les glaceres transformen zones alpines estèrils en espais coberts de vegetació. Això afavoreix que mamífers com el lleopard comú, habitual a les muntanyes de mitjana altitud, es desplacin cap a zones més elevades i comparteixin hàbitat amb el lleopard de les neus.
Des d’una perspectiva epidemiològica, aquests contactes incrementen el risc d’aparició de noves malalties infeccioses emergents o reemergents. A més, quan el canvi climàtic empitjora, les persones busquen noves terres per cultivar. En el procés de desforestació i transformació del sòl, els humans poden entrar en contacte amb fauna salvatge i produir-se un fenomen de transmissió zoonòtica, en què virus animals passen als humans i poden acabar provocant malalties.
El mateix passa amb el tràfic i la caça furtiva. Ja existeixen informes que indiquen que diversos animals, inclosos els tigres, estan ascendint cap a zones més elevades de les muntanyes. «El mercat final de les parts de tigre, de rinoceront i d’altres espècies està relacionat principalment amb la medicina tibetana, però dins de la cadena de valor del crim organitzat, el risc de malaltia és més alt per a les persones que maten els animals, els manipulen o n’extreuen els òrgans», explica Karmacharya. «A més, les comunitats indígenes ja tenen un accés limitat a l’assistència sanitària i a una alimentació adequada, fet que les fa més vulnerables a les infeccions.»
Tigres de Bengala al Nepal. Imatge de Wikimedia Commons. Llicència CC BY 2.0.
Durant els primers mesos de la pandèmia de COVID-19, es va especular que el nou coronavirus havia passat dels pangolins als humans, una hipòtesi que posteriorment es va demostrar infundada.
Els pangolins són els mamífers més traficats del món. Es creu que les seves escates tenen propietats medicinals i s’utilitzen en la medicina tradicional xinesa, a més de ser considerades una delicadesa gastronòmica en algunes regions d’Àsia.
Tulshi Laxmi Suwal, de la Fundació per a la Conservació i la Recerca de Petits Mamífers (SMCRF), que va dedicar la seva tesi doctoral als pangolins de Taiwan, afirma que existeix una relació entre el canvi climàtic, l’augment del contacte entre humans i fauna salvatge i l’aparició de noves malalties.
«El canvi climàtic afecta directament la seva alimentació i el seu hàbitat. Els pangolins necessiten molta aigua per netejar-se i, si no poden fer-ho, els ectoparàsits que viuen sota les seves escates poden dispersar-se fàcilment pel seu entorn. Igualment, si no disposen de prou aigua per beure, poden expulsar aquests organismes a través de les seves excrecions», explica Suwal.
El camí a seguir
L’investigador Kumar Paudel defensa una reforma de l’aplicació de la llei perquè l’èxit no es mesuri pel nombre de detinguts, sinó per la capacitat de dissuadir la participació en aquest comerç. Això implica una aplicació justa i responsable de la normativa, evitant que les persones indígenes i pobres en pateixin un impacte desproporcionat, especialment quan els dirigents de les xarxes criminals sovint disposen de protecció política.
«Cal investigar els nivells superiors de la cadena del tràfic, aquells individus que no són tan fàcilment substituïbles com les persones de les capes inferiors», afirma Paudel. «I, tot i que les comunitats pobres i indígenes participen en delictes contra la fauna, sovint no ho fan per cobrir necessitats bàsiques d’alimentació, sinó per obtenir ingressos complementaris. Per això, oferir alternatives econòmiques no és suficient: cal promoure canvis de comportament i conscienciació sobre la conservació, i això requereix temps.»
La manca d’educació i de coneixement sobre les espècies amenaçades, així com l’escassetat d’alternatives laborals viables, s’han identificat com alguns dels factors que expliquen la implicació de comunitats indígenes en el tràfic il·legal de fauna. Per aquest motiu, hi ha molts reincidents que tornen a aquesta activitat després de sortir de la presó.
Una possible solució passa per incentius locals de petita escala que ajudin les comunitats a comprendre la importància de la conservació mentre les empoderen socialment i econòmicament. Un exemple és el Camí del Pangolí (Pangolin Trail) del bosc comunitari de Bagh Bhairav, a Kirtipur, situat a la vall de Katmandú.
Després que un estudi identifiqués aquest bosc comunitari com un hàbitat de pangolins i d’aus protegides, l’SMCRF hi va construir una ruta de senderisme l’any 2019. La seva gestió es va transferir a la comunitat local, que també administra els ingressos generats pels turistes i estudiants que hi participen en activitats d’ecoturisme. Posteriorment, el govern local ha ampliat la ruta, hi ha afegit un centre d’informació i organitza campanyes de neteja.
This gave local Indigenous people belonging to the Tamang community of 100 households a sense of ownership and agency. One of the local women Sun Laxmi Pakhrin (Tamang) is the first citizen scientist in the area. While not formally educated, she now works in pangolin protection using various data and GPS tracking systems, and is now learning to use camera traps with technical support provided by SMCRF.
Això ha proporcionat a la comunitat indígena tamang, formada per unes 100 llars, un fort sentiment de pertinença i capacitat d’acció. Una de les veïnes, Sun Laxmi Pakhrin, d'ètnia tamang, s’ha convertit en la primera científica de la zona. Tot i no tenir formació acadèmica formal, actualment treballa en la protecció dels pangolins utilitzant dades i sistemes de geolocalització GPS, i està aprenent a fer servir càmeres de parament fotogràfic amb el suport tècnic de l’SMCRF.
Fins i tot una comunitat que abans era coneguda pels robatoris, el tràfic de drogues i la caça furtiva ha experimentat una transformació. Moltes famílies participen ara en petits negocis, com ara la cria d’aviram.
Suwal afirma, «Les comunitats indígenes i les dones ocupen ara llocs de presa de decisions i s’han convertit en guardians de la natura i de la fauna salvatge. Però, tenint en compte la profunda injustícia que pateixen simplement per protegir animals utilitzats en la medicina tradicional a la Xina i en altres llocs, la Xina podria donar suport a aquestes comunitats locals mitjançant programes d’educació i alternatives de subsistència.»
