Codi projectat sobre una dona. Fotografia de ThisIsEngineering. D’ús lliure via Pexels.

Occident pot fomentar un procés just i democràtic per a la governança de la intel·ligència artificial (IA), o bé els interessos capitalistes i empresarials acabaran dominant? Aquesta qüestió ha polaritzat el Sud global, especialment l’Àfrica, i ha exposat la fractura digital i les diferents perspectives entre el Nord i el Sud. Tot i que la utilitat de la IA és àmpliament reconeguda, la qüestió clau continua sent: qui se’n beneficia i amb quina finalitat?

La història ha demostrat que els avenços tecnològics al Nord global sovint han anat acompanyats d’explotació al Sud global. La Revolució Industrial, impulsada per innovacions com la màquina de vapor i les tecnologies del transport, n’és un exemple clar. Aquestes tecnologies van impulsar el progrés al Nord, però van agreujar l’explotació al Sud i van fomentar actituds defensives i escepticisme envers el domini tecnològic del Nord. Aquest llegat continua influint en la manera com el Sud global afronta noves tecnologies com la IA.

A més, aquest escepticisme també té arrels en precedents històrics que han modelat la manera com les nacions interactuen amb la tecnologia. Aquests precedents suggereixen que les estratègies tecnològiques dels països es poden entendre a través de dos enfocaments pedagògics. La «pedagogia protestant» permet als països aplicar i adaptar la tecnologia als seus contextos culturals i socioeconòmics particulars, impulsant avenços tant culturals com econòmics. En canvi, la «pedagogia catòlica» adopta una forma basada en la intermediació, segons la qual els països només poden participar a través dels creadors originals de la tecnologia. Aquest enfocament ha estat perjudicial per al desenvolupament africà, tal com es va veure en les economies extractives establertes durant la colonització.

Tal com assenyalen Acemoglu i Robinson al llibre Why Nations Fail (2012), aquest enfocament ha fomentat un sistema en què agents externs controlen els recursos i limiten així la capacitat de l’Àfrica de modelar el seu propi destí econòmic.

La divisió de la IA: una preocupació creixent

La fractura de la IA és evident: Amèrica del Nord i la República Popular de la Xina estan preparades per obtenir la major part dels beneficis econòmics de la IA, mentre que el Sud global experimentarà increments més moderats a causa de taxes d’adopció més baixes. Segons dades del Fòrum Econòmic Mundial, es preveu que la IA aporti 15,7 bilions de dòlars a l’economia global l’any 2030 i que la major part dels beneficis es concentri als països d’ingressos alts. Aquesta desigualtat posa de manifest la necessitat d’un desenvolupament i una governança de la IA més inclusius.

La 2a Conferència sobre l’Estat de la Intel·ligència Artificial a l’Àfrica (COSAA) 2025, una conferència destinada a oferir una plataforma per debatre el potencial transformador de la IA al continent, va estar marcada per un intens escepticisme i per incertesa respecte a la intel·ligència artificial. Una pregunta urgent va dominar les discussions: qui se’n beneficia realment? Aquesta preocupació és fonamentada, tenint en compte la dinàmica actual. Per exemple, l’Àfrica genera una quantitat substancial de dades, però només el 2 % dels centres de dades es troben al continent, fet que implica que la major part dels beneficis potencials es dirigeixen cap a altres regions. A més, els treballadors de dades i conductors de plataformes digitals africans afronten desigualtats importants respecte als seus homòlegs del Nord global, cosa que fa palesa la necessitat d’una distribució més equitativa dels beneficis i les oportunitats dins de l’economia digital.

En aquest context, resulta preocupant la insuficient resposta de l’Assemblea General de les Nacions Unides davant el potencial de la IA per impulsar el desenvolupament econòmic i reduir les desigualtats. Un enfocament més concret hauria abordat les mancances d’implementació, la fuga de cervells i les limitacions derivades dels contextos locals. En canvi, l’atenció es va desplaçar cap a les aplicacions militars de la IA, especialment en la guerra, tal com va destacar el president ucraïnès Volodímir Zelenski quan va posar èmfasi en el potencial de la IA per al desenvolupament d’armament. Tot i això, la pregunta continua sent: sobre quines bases l’Àfrica pot desenvolupar IA, tenint en compte les dinàmiques de poder existents?

Interessos mercantilistes sovint per sobre de la prosperitat global

L’àmbit digital s’ha acostumat a prioritzar objectius mercantilistes i interessos propis per damunt dels esforços de desenvolupament regional, nacional i global. Aquesta tendència persisteix malgrat el potencial de la IA per treure milions de persones de la pobresa. Un exemple recent és la controvèrsia al voltant del Centre d'Informació de la Xarxa Africana (AFRINIC), el registre regional d’internet per a l’Àfrica.

AFRINIC es va crear per promoure la sobirania digital i el desenvolupament d’infraestructures a l’Àfrica mitjançant l’assignació de recursos d’adreces IP arreu del continent. Tanmateix, l’adquisició de prop de 7 milions d’adreces IPv4 d’AFRINIC per part de Cloud Innovation —una empresa fundada per l’empresari xinès Lu Heng— ha generat serioses preocupacions. Tot i que Cloud Innovation està formalment registrada a les Seychelles, la major part de les seves operacions es desenvolupen a l'Àsia, on lloga aquestes adreces IP a empreses de la Xina, Filipines i Hong Kong. Aquesta situació ha provocat debats sobre representació, inclusió i el possible impacte sobre l’ecosistema d’internet africà.

Consolidació i control: el futur de la IA

La cursa per la IA ha despertat preocupacions sobre la trajectòria de l’economia global i la seguretat, posant de manifest una tendència cap a la consolidació del poder. Per exemple, l’administració de l’expresident estatunidenc Joe Biden va introduir la Interim Final Rule el gener de 2025, una normativa que regula la distribució de xips avançats per a IA i classifica els països en categories segons el seu nivell d’accés. Aquesta política afavoreix el Nord global: més del 90 % dels països de nivell 1 hi gaudeixen d’accés il·limitat, mentre que el Sud global, inclosa l’Àfrica, hi té un accés restringit dins del nivell 2.

A més, l’actual president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump, preveu eliminar aquest sistema i negociar directament amb cada país l’accés als xips, la qual cosa no necessàriament milloraria la situació, ja que podria conduir a un escenari encara més fragmentat i desigual.

Molts països del Sud global, especialment a l’Àfrica, tot i disposar de reserves importants de minerals crítics utilitzats en la fabricació de xips, sovint no tenen la capacitat d’influència, l’expertesa ni el poder de negociació necessaris per tractar amb el govern nord-americà i obtenir condicions favorables. Això limita els beneficis econòmics que poden obtenir d’aquests recursos i agreuja el problema. El descobriment de petroli en països africans com Nigèria, Angola i el Gabon n’és una mostra. Malgrat les grans reserves petrolieres, aquests països sovint tenen dificultats per negociar acords favorables amb les multinacionals, cosa que comporta repartiments desiguals dels ingressos, beneficis econòmics limitats i dependència de coneixement estranger.

La preparació del Sud global per a la IA: reptes i preocupacions

El Sud global afronta reptes importants per adaptar-se a la IA, especialment en la recopilació i la gestió de dades. Un dels principals problemes és l’estat actual dels estàndards de recopilació de dades. Els tres mètodes més habituals són l’autoproducció, els repositoris i els llocs web, però poden resultar feixucs i consumir molt de temps. A més, mantenir un enfocament coherent en la recopilació és essencial, però la integració de dades provinents de fonts estrangeres pot introduir biaixos ja existents i perpetuar desigualtats estructurals.

Un altre repte significatiu és la manca d’un ecosistema de dades estructurat a l’Àfrica, a causa de la presència encara incipient del continent en aquest camp. Això genera preocupacions sobre la transferibilitat de les dades, tenint en compte les diferents polítiques, lleis i mecanismes d’aplicació existents als països del Sud global, especialment a l’Àfrica. Per exemple, més de 40 països han aprovat lleis de protecció de dades, fet que crea complexitat i possibles fragmentacions.

Aquests reptes mostren la necessitat d’un enfocament més coordinat i inclusiu per al desenvolupament de la IA al Sud global, un enfocament que prioritzi la qualitat, la coherència i l’equitat de les dades. Afrontant aquestes qüestions, es pot garantir que la IA beneficiï realment el Sud global i promogui un desenvolupament més equitatiu.

El camí cap a la legitimitat

Occident té el poder de convertir la IA en una eina legítima per al progrés humà si adopta els valors democràtics com a característica fonamental. Aquest camí comença amb la inclusió i la participació, implicant actors de diferents regions i països per comprendre els reptes i les aspiracions específiques de cadascun.

Aquest enfocament col·laboratiu fomenta la rendició de comptes i la transparència, i construeix confiança entre ciutadania i institucions. La transparència és crucial quan els sistemes d’IA prenen decisions que afecten la vida de les persones, i les explicacions clares permeten a la ciutadania entendre aquestes decisions i exigir responsabilitats.

La justícia i la no discriminació són principis essencials, ja que promouen la justícia social i l’equitat alhora que respecten els drets humans i la diversitat. També és imprescindible la supervisió humana i una regulació sòlida, mitjançant marcs normatius robustos que regulin el desenvolupament i el desplegament de la IA.

Per fer realitat el potencial de la IA, els governs i les organitzacions regionals i internacionals han de col·laborar per aprofitar-ne el poder com una força de progrés. Les Nacions Unides haurien de prioritzar la recuperació de la confiança en la IA alineant-la amb iniciatives globals com els objectius de desenvolupament sostenible i les lleis de privacitat de dades.

Les Nacions Unides poden facilitar aquest procés col·laborant amb institucions regionals per alinear objectius amb estàndards internacionals i promoure pràctiques responsables d’IA. Les organitzacions regionals haurien de treballar conjuntament per garantir un intercanvi fluid de dades, una aplicació efectiva de les lleis digitals i estàndards elevats de recopilació i protecció de dades, tot prioritzant la integració lingüística i cultural perquè totes les comunitats se’n puguin beneficiar.