Desfilada de l'Orgull de Tòquio 2026. Captura de pantalla del canal de YouTube de Tokyo Journey. Ús legítim.

Aquesta publicació forma part de la sèrie de Global Voices Spotlight de juny de 2026, «Diversitat de gènere». Aquesta sèrie ofereix una visió de la diversitat de gènere i de com es veu amenaçada, protegida i preservada arreu del món. Podeu donar suport a aquesta cobertura fent una donació ací.

Aquest juny, els carrers de Tòquio s'han transformat en un mar vibrant de banderes de l'arc de Sant Martí, ritmes tecno forts i milers de veus cantant per l’Orgull de Tòquio. El mes de l'Orgull d'aquest any és més que un festival per celebrar la visibilitat; l'atmosfera se sent carregada d'expectació, ja que s'espera que la Cort Suprema japonesa dicte la seua primera sentència constitucional sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe, i les comunitats LGBTQ+ estan sortint als carrers per a reclamar la igualtat de drets en el matrimoni amb l'eslògan: «L'amor guanyarà en la Cort Suprema» (最高裁で愛が勝つ).

Batalla legal: Matrimoni per a tots

La sentència de la Cort Suprema establirà a principis de 2027 debats constitucionals entre les corts dels districtes inferiors sobre si l'exclusió actual del Codi civil japonés del matrimoni entre persones del mateix sexe viola la Constitució japonesa o no.

La batalla legal del Japó pel dret al matrimoni igualitari va començar el catorze de febrer de 2019, quan tretze parelles homosexuals van presentar demandes de manera simultània contra el Govern japonés en les corts de diferents districtes al llarg de les ciutats de Tòquio, Osaka, Nagoya, Fukuoka i Sapporo.

En març de 2024, la Cort Superior de Sapporo va dictar que les disposicions del Codi civil i la Llei del Registre Civil que no permeten que les parelles homosexuals es converteixen en famílies són inconstitucionals. Altres quatre corts superiors de districte van dictar sentències similars, i l’opinió predominant és que el sistema actual viola l'Article 14 (igualtat sota la llei), l’Article 13 (el dret de perseguir la felicitat) i l'Article 24, Secció 2 (dignitat individual i la igualtat fonamental dels sexes) de la Constitució del Japó.

No obstant això, el 28 de novembre de 2025, una Cort Superior de Tòquio va dictaminar en contra dels seus homòlegs, sostenint que les parelles homosexuals no estan incloses en la definició constitucional de matrimoni i que qualsevol canvi d'eixa definició hauria de ser responsabilitat de la Dieta Nacional del Japó.

Amb el suport del grup d'activistes LGBT+ Marriage for All Japan (‘Matrimoni per a tothom al Japó’), els demandants han presentat el seu cas a la Cort Suprema japonesa. Tal com ho explica l'expert jurídic Yasuhiko Watanabe, la sentència de la Cort Superior de Tòquio garantiria «una total llibertat d'actuació al govern conservador».

La postura conservadora del govern japonés

El Japó continua sent l'única nació del G7 que no ofereix proteccions legals a escala nacional ni drets en matèria de matrimoni a les parelles homosexuals.

Malgrat que les dades de 2023 tant del periòdic conservador Yomiuri com del liberal Asahi mostren majories sòlides a favor del matrimoni homosexual, del 65 % i del 72 %, respectivament, la primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, i el partit governant, el Partit Liberal Democràtic (LDP), continuen sense donar suport al matrimoni homosexual. Durant la seua campanya electoral en setembre del 2025, Takaichi també va fer referència a la definició de matrimoni per a argumentar en contra el dret al matrimoni homosexual:

私は基本的には同性婚には反対の立場だ。憲法で結婚は両性の同意によるとされている。だから、現時点で同性婚に賛同する立場ではない。

Estic bàsicament en contra del matrimoni homosexual.  En la Constitució s'estipula que el matrimoni es basa en el consentiment de dues parts, constituïdes per ambdós sexes. Per això, en aquests moments no accepte el matrimoni homosexual.

Actualment, les parelles homosexuals estan excloses dels beneficis conjugals en més de cent lleis que impliquen qüestions com les assegurances, les pensions, etc. Depenen dels sistemes regionals de certificació d'unió civil, els quals començaren a Tòquio el 2015 i s'han estés a més de cinc-centes regions des d'eixe moment, que ofereixen beneficis limitats i no vinculants a les parelles homosexuals, com els drets de visita hospitalària.

En resposta als reptes legals dels darrers anys, en lloc de corregir la llei en matèria de matrimoni existent per a garantir igualtat de drets a les minories sexuals, el govern conservador va reconéixer les parelles homosexuals registrades com a «parelles de fet» en unes poques desenes de lleis i va aprovar una Llei de Comprensió LGBTQ+ el 2023 per a promoure la comprensió de les minories sexuals i previndre la «discriminació injusta». No va ser fins tres anys més tard, recentment, que el govern va presentar el primer pla nacional per a augmentar la conscienciació i reforçar els sistemes de suport per a la comunitat LGBTQ+.

No obstant això, tal com va argumentar l'expert jurídic Yasuhiko Watanabe, el reconeixement de «parella de fet» a través del sistema de certificació d'unió civil institucionalitzaria la discriminació:

仮に、事実婚制度の整備によって配偶者控除や相続権などの不利益が一定程度解消されるとしても、婚姻と区別された制度にとどまる限り、そこには象徴的な格差が残ります。異性のカップルだけが婚姻の制度に属し、同性カップルはそこから「排除された」別の制度に属するという構図は、社会的に“セカンドクラス”という印象を与えかねません。

Encara que el sistema de «matrimoni de fet» pot, fins a un cert punt, abordar alguns desavantatges, com la deducció d'impostos conjugal o el dret d'herència, continuarà suposant una diferència qualitativa simbòlica mentre es mantinga com un sistema separat del matrimoni. Si només les parelles heterosexuals entren dins del sistema de matrimoni, mentre que les parelles homosexuals se'n veuen «excloses» i són encaixades en un sistema a banda, pot donar-se la imatge d'una «segona classe» de cara a la societat.

A més, fins i tot amb el registre de les parelles homosexuals i el sistema de «parella de fet», les parelles homosexuals no poden entrar en el sistema nacional de registre de llars (Koseki), el qual està estructurat al voltant d'una norma heterosexual, amb una esposa, un marit i els seus descendents solters sota un únic cognom per a rastrejar el llinatge familiar. Al Japó, més que l'individu, la família és la unitat administrativa, i l'estatus legal, els drets i el benestar de la ciutadania i la paternitat es registren sota el sistema Koseki. En estar excloses del sistema de registre de llars, les parelles homosexuals no poden gaudir de l'herència automàtica, la deducció d'impostos conjugal, el visat de cònjuge, l'adopció, etc.

Tot i això, dins de la Dieta Nacional, els legisladors conservadors són reticents a canviar la llei de matrimoni: els preocupa que fer-ho els portaria a haver de corregir el sistema Koseki i, per tant, desencadenaria un efecte dominó que reescriuria la llei de nacionalitat i centenars de lleis civils relacionades amb l'administració del govern.

Pot guanyar l'amor?

Els activistes LGBTQ+ van considerar la decisió de la Cort Suprema japonesa de portar les disputes legals a la Gran Bancada de Quinze Jutges com un moviment significatiu per a trencar l'estancament polític d'una dècada de duració. Si la Gran Bancada declara inconstitucional la llei de matrimoni actual, la Cort podria imposar una data límit perquè la Dieta Nacional reescriga el sistema de matrimoni i el sistema Koseki, o que establisca un sistema de registre d'unió civil acompanyat d'un sistema de registre de llars. El pitjor escenari seria que seguís el veredicte de la Cort Superior de Tòquio i permetés que la Dieta Nacional determine el mecanisme per a protegir la igualtat de drets de les minories sexuals.

Des de maig de 2026, Marriage for All Japan ha llançat una campanya a escala nacional titulada «Love Wins» (‘L'amor guanya’) per a demostrar suport públic dels plens drets de matrimoni homosexual i ha promés estendre el missatge amb l'eslògan «May love prevail in the Supreme Court» (‘L'amor guanyarà en la Cort Suprema’) al llarg de les quaranta-set prefectures durant el mes de l'Orgull.