Un grup de xiques japoneses està redefinint el feminisme per a una nova generació
Captura de pantalla del vídeo de la cançó «ROSE» a través del Canal oficial de YouTube de HANA. Ús legítim.
El grup de xiques japoneses HANA ha sigut seleccionat fa poc per Forbes Japan per la seua llista «30 Under 30», la qual destaca els jóvens innovadors que li donen forma al futur. Mentres que el reconeiximent celebra la creixent influència de HANA a la indústria musical, la seua història també reflecteix grans canvis culturals i socials al Japó —especialment en quant a com entenen i abracen les dones jóvens el feminisme.
L'arrelat problema de Japó amb la desigualtat de gènere
La societat japonesa és patriarcal i està marcada per un arrelat problema amb la desigualtat de gènere, el qual té la seua base al feudalisme. En l’Índex Global de Bretxa de Gènere de 2025, el Japó es va classificar el 118é dels 148 països. Les bretxes més grans apareixen a les oportunitats laborals, els ingressos i la representació política, i la majoria dels japonesos s'han adherit obstinadament a les normes de gènere convencionals, que impliquen l'expectativa que les dones gestionen el treball no remunerat de la llar junt amb ocupacions precàries, mentres que els hòmens porten l'obligació de mantindre la família.
Múltiples generacions de dones japoneses han provat de desafiar el codi de gènere a través del moviment pel sufragi femení que va sorgir després de la Segona Guerra Mundial i, després, a través de reformes institucionals, legals i polítiques, incloent-hi la introducció de la Llei d'igualtat de gènere en 1999 i l'establiment de l’Oficina d'Igualtat de Gènere en 2001.
No obstant, des de principis dels 2000, el moviment feminista, al tractar de promoure la igualtat de gènere al Govern i les institucions públiques, ha provocat sense voler una reacció contrària, a mesura que les xarxes socials han anat guanyant terreny. Els misògins i conservadors en línia normalment etiqueten pejorativament a les dones que defensen la igualtat d'oportunitats i lluiten contra el rol de la dona convencional com a «ties feministes» (フェミニストおばさん), suggerint que elles són unes «perdedores» dins de les relacions heterosexuals.
Al mateix temps, les xiques jóvens tenen dubtes sobre abraçar el feminisme, en part perquè l'interpreten com un victimisme que retrata a les dones sent oprimides, i en part perquè abracen imatges femenines més diverses, entre les quals s'inclouen imatges sensuals que les feministes de generacions anteriors critiquen perquè les consideren una «objectificació de la dona».
Per a les xiques japoneses, les imatges de dones en el programa de televisió No No Girls —que al capdavall va donar lloc al grup de xiques HANA— no solament han desafiat els rols de gènere conservadors, sinó que també han sigut percebudes amb més força que les estereotípiques imatges de dones asexuals i professionals promogudes per generacions més majors.
No No Girls i HANA: Desafiant els estereotips de gènere
De fet, Chanmina, una jove artista japonesa-coreana i la productora del programa, va explicar el significat de «No» com:
No Fake＝本物であれ
No Laze=誰よりも一生懸命であれ
No Hate=自分に中指を立てるな
No Fake: Ser real —expressar-te, mostrar la teua vida i la teua realitat.
No Laze: Treballar més intensament que ningú, reconéixer i abraçar el teu creiximent.
No Hate: No donar-te per perdut; creure en el teu valor i la teua veu.
El programa va reclutar xiques que havien sigut rebutjades per la indústria de l'entreteniment, la societat o per elles mateixes. El seu missatge principal era que les dones poden ser poderoses a l'afirmar la seua individualitat i resiliència, sense complir amb les expectatives externes, com va dir Chanmina:
身長、体重、年齢はいりません。ただ、あなたの声と人生を見せてください。
No ens importa la teua altura, pes o edat. Simplement mostra'ns la teua veu i la teua vida.
El tema principal del programa, «NG», transmet misstages similars burlant-se del juí constant dels cossos de les dones i animant les dones a acceptar-se. Pots veure el vídeo davall.
Al centrar-se en la diversitat —de tipus de cos, personalitat, i estil—, el programa desafia directament els cànons tradicionals de bellesa que han dominat durant tant de temps la cultura pop japonesa. Les 30 participants van parlar obertament sobre les seues inseguretats i els seus problemes, convertint la vulnerabilitat en força.
Per a molts espectadors, aquesta autenticitat va ser transformativa, com es reflecteix al següent comentari d'un espectador:
オーディション番組が苦手だったけど、ROSEを聞いて全部拝見しました。素晴らしいオーディションでした。ガラスの靴を履くために、足を変形させ時には指を切り落とし血まみれですまし顔してるような、そんな女の子を見るのが本当に嫌だった。それを努力と言う風潮が嫌だった。見るたびに痩せている子、最初の歌声が失われている子、いつの間にかオーディション番組に嫌悪感しか感じなくなりました。ノノガにはそんな子ひとりも居なかった。自分の靴で駆け上がる姿の美しさったらない。本当に素晴らしいものを見せて頂きました。
No solien agradar-me els programes de càstings, però després d'escoltar «ROSE», vaig veure el programa sencer. Va ser realment excepcional. El que odiava abans era veure com es forçava a les xiques a encaixar dins de l'estereotip de la «sabata de cristall» —com si hagueren de deformar-se, fins i tot somriure malgrat el dolor, i anomenar-lo esforç. Com més primes es tornaven, més s'extingien les seues veus, fins que els programes de càstings a soles em provocaven fàstic. No No Girls va ser totalment diferent. No hi havia més que bellesa en la manera que les participants avançaven sense perdre la seua identitat. Va ser increïble presenciar una cosa tan inspiradora.
Set participants, Chika, Naoko, Jisoo, Yuri, Momoka, Koharu i Mahina, van acabar guanyant el càsting de No No Girls i van formar un grup nou, HANA. La cançó del seu debut «ROSE» ressona amb el valor del programa i redefineix la bellesa d'una rosa amb les seues espines. Pots veure la cançó davall.
Per a molts oients, va ser inspirador el poder veure un grup de xiques cantar no sobre complaure a la resta, sinó sobre sobreviure i florir a la seua manera.
Mentres que els membres de HANA i els seus productors no acostumen a emprar la paraula feminisme explícitament, la seua imatge i les seues cançons estan repletes de motius feministes: desafiar els estereotips de gènere, abraçar la germanor femenina i celebrar la individualitat i la diversitat. I l'audiència rep eixes idees amb els braços oberts:
HANAやべ〰️〰️〰️❤️🔥❤️🔥❤️🔥❤️🔥❤️🔥❤️🔥
初披露の曲やったよ😭✨
コレオはHANAﾁｬﾝ達が考えたそうです
もうHANAやばい
女の強さが思いっきり出てて
カッコ良かった〰️🙌🙌🙌🙌🙌— 🫧🍬🐨ひとチャン🐨🍬🫧 (@HitoShunto) May 3, 2025
HANA ha estat espectacular! 〰️〰️〰️❤️🔥❤️🔥❤️🔥❤️🔥❤️🔥❤️🔥
Acaben de tocar la cançó del seu debut i mare meua, la còreo la van fer elles mateixes?!
Quin poder, quina força; ha sigut pura energia femenina i tan maleïdament guai!! 〰️🙌🙌🙌🙌🙌— 🫧🍬🐨Hito🐨🍬🫧 (@HitoShunto) May 3, 2025
No obstant, a mesura que el grup de xiques s'està tornant més popular, a alguns els preocupa que el mercat de masses comprometa la seua imatge rebel. @agitator_0320 en X, va notar que el recent llançament de «Blue Jeans» està replet de motius heterosexuals estereotípics:
HANAのBlue Jeans、すごく楽しみにしてたけど、異性愛規範すぎてちょっと見るの辛かった。終始徹底して男と女、っていう2つがハッキリ分かれた表象が詰め込まれていてしんどかった。そういう「No」とは闘ってくれないんだなって残念に思っちゃった。ちょっと期待しすぎたね。
— 厄介 (@agitator_0320) July 14, 2025
Tenia moltes ganes d'escoltar «Blue Jeans» de HANA, però s'ha sentit molt heteronormatiu i honestament dur de veure. L'actuació ha estat repleta de representacions estrictes d'home/dona de principi a fi, la qual cosa m'ha cansat molt. M'ha decebut, m'ha fet sentir com si no estigueren disposades a desafiar eixe tipus de «No». Crec que senzillament esperava massa.
— 厄介 (@agitator_0320) July 14, 2025
Així i tot, com a models a seguir que estan al punt de mira dels mitjans de comunicació convencionals, HANA encara pot influenciar com les indústries culturals, des de la moda fins a la publicitat, representen a les dones, i com evoluciona el discurs públic respecte al gènere. Almenys, l'acceptació de la necessitat de que les xiques lluiten contra els «No» en la societat, probablement impactarà el desenvolupament del feminisme al Japó.
