Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

Van caldre les grans inundacions nepaleses del 28 de setembre de 2024 perquè els habitants de Katmandú entenguessin plenament la magnitud de les deixalles que s’aboquen als rius sagrats de la vall.

Fins i tot tres setmanes després, encara hi havia bosses de plàstic penjades com banderes de les branques més altes dels arbres als barris de Teku i Sankhamul, a la capital nepalesa, com un record impactant de fins on va arribar l’aigua aquell dia fatídic. Continuava havent-hi trossos de roba, porexpan, ampolles de plàstic i altres residus escampats pels paviments i els murs de contenció malmesos a la riba del riu Baghmati.

Aquesta va ser la venjança dels rius. El Baghmati, el Bisnumati, el Manohara i el Nakkhu van respondre als habitants de la ciutat per haver convertit uns rius antigament sagrats en abocadors. Els rius van retornar les escombraries exactament al lloc d’on havien sortit.

«Si no volem que aquestes deixalles siguin arrossegades durant el monsó, hauríem de prioritzar la gestió dels residus. Ens hauríem de centrar en tots els aspectes de la generació de deixalles», afirma Shilashila Acharya, d’Avni Ventures, una empresa de reciclatge de Katmandú. «Els abocadors sovint es troben prop de les ribes dels rius. Per tant, potser també hauríem de replantejar-nos la ubicació d’aquests espais».

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

El plàstic d’un sol ús és la principal font de residus a la vall de Katmandú, on s’estima que s'usen cinc milions de bosses de plàstic cada dia. Cada dia s’aboquen aproximadament 800 tones d’aquest material no biodegradable als rius o als abocadors.

Els plàstics més gruixuts, com les ampolles i altres objectes domèstics rebutjats, són recollits per recuperadors de residus per reciclar-los. Tanmateix, les bosses de plàstic de menys de 20 micres —sovint utilitzades només una vegada per transportar verdures o altres aliments— simplement es llencen. Una sola bossa de plàstic pot trigar 500 anys a biodegradar-se completament, i els microplàstics contaminen l’aigua potable i acaben entrant a la cadena alimentària humana.

Els plàstics llençats negligentment als rius poden obstruir els sistemes de drenatge, alterar el cicle de l’aigua i enverinar les espècies aquàtiques i la fauna salvatge. Les empreses de recollida de residus han entès que hi ha negoci en les deixalles i n'obtenen beneficis reciclant ampolles de plàstic i objectes grans. Però, com que les bosses fines de plàstic no són reciclables, sovint acaben arrossegades pel riu Baghmati cap a les planes.

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

«Les campanyes de neteja no són suficients. Quan netegem, recollim els residus d’un lloc i els llencem en un altre, probablement un abocador. Això no resol el problema principal de les deixalles», explica Nabin Maharjan, de Blue Waste to Value (BW2V), una empresa que recicla residus i els converteix en productes comercialitzables, com ara utensilis de cuina.

I afegeix: «El que podem fer és recollir els residus separats per tipus, transformar-los en productes i vendre’ls. Així és com pot prosperar una economia circular. El govern i les autoritats locals haurien d’implicar-s’hi».

En el passat, els governs del Nepal van intentar prohibir diverses vegades les bosses de polietilè i les bosses de plàstic d’un sol ús de menys de 20 micres, però aquestes regulacions van ser ràpidament derogades a causa de la pressió dels importadors de grànuls de plàstic amb connexions polítiques.

Penjades de les baranes a les ribes del Baghmati i balancejant-se dels arbres a la confluència amb el Bisnumati, a Teku, hi ha almenys set tipus diferents de plàstic. El de qualitat més baixa són les bosses fines d’un sol ús, que haurien de prohibir-se des de l’origen.

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

Però, mig enterrades al llot de la plana inundable del Baghmati, també hi ha ampolles de PET (tereftalat de polietilè), que es poden reciclar fàcilment. Tot i que els recol·lectors de residus retiren la majoria d’aquestes ampolles i altres materials reciclables abans de l’abocament final, moltes encara acaben al riu. Sense una responsabilitat ampliada del productor, el Govern nepalès no exigeix als fabricants que garanteixin un reciclatge adequat.

«El primer pas i el més important en la gestió dels residus és separar les deixalles biodegradables de les no biodegradables des de l’origen. En segon lloc, hi hauria d’haver més abocadors planificats dins de cada comunitat. Encara que preferim que els abocadors siguin lluny de la ciutat, els abocadors petits i planificats permeten gestionar millor els residus d’una comunitat», afegeix Acharya.

«En tercer lloc, caldria establir col·laboracions entre les autoritats governamentals, com les dels municipis de Katmandú, i les organitzacions privades que ja treballen en la gestió de residus. Aquesta col·laboració podria ajudar a gestionar-los millor», diu.

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

La vall de Katmandú produeix aproximadament 1.200 tones de residus cada dia, la major part dels quals acaba sense separar a l’abocador de Banchare Danda, al districte de Nuwakot, després que l’antic abocador de Sisdole quedés ple l’any 2022. Gairebé el 65 % dels residus continuen sent deixalles orgàniques domèstiques, que es podrien convertir fàcilment en compost i no haurien d’acabar en abocadors.

Gran part del paper, les ampolles de plàstic, el metall i el vidre també es podrien reciclar fàcilment si es separessin des de l’origen, tal com va prometre l’alcalde Balen Shah durant la seva campanya electoral. Això podria reduir el volum d’escombraries que s’ha de transportar cada dia amb flotes de camions bolquet fins a l’abocador.

Els residents que viuen prop de Banchare ja pateixen greus riscos per a la salut a causa de l’aigua contaminada pels lixiviats de l’abocador.

Nabin Maharjan en va declarar: «Hem de començar a treballar per minimitzar la generació de residus. Fins que no es prengui seriosament la prevenció de residus, aquest cicle de persones que llencen deixalles i persones que les netegen no s’acabarà mai».

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.

Imatge de Suman Nepali via Nepali Times. Utilitzada amb permís.