Una protesta a Washington (EUA) que demana als oficials que protegisquen la joventut trans. Imatge de Flickr. Llicència CC BY-SA 2.0.

Per Brindaalakshmi K

Aquesta publicació forma part de la sèrie de Global Voices Spotlight de juny de 2026, «Diversitat de gènere». Aquesta sèrie ofereix una visió de la diversitat de gènere i de com es veu amenaçada, protegida i preservada arreu del món. Podeu donar suport a aquesta cobertura fent una donació ací.

Aquest article analitza específicament l'impacte dels canvis en les polítiques estatunidenques sobre un subgrup, les persones LBTQ (Lesbianes, Bisexuals, Trans i Queer) dins de l'espectre LGBTQ+ en el sud d'Àsia, per entendre l'impacte d'aquestes polítiques en les persones a les quals se'ls va assignar el gènere femení en nàixer o en les persones transfemenines.

A gener del 2025, la nova administració de Trump als Estats Units va aprovar una sèrie de mesures executives que afecten el treball en matèria de justícia social i desenvolupament arreu del món. Encara que l'impacte més evident i visible ha sigut els retallaments de pressupost, aquests esdeveniments han donat com a resultat un canvi palpable en la manera d'entendre el gènere i les jerarquies relacionades. En analitzar l'impacte dels recents canvis en les polítiques dels Estats Units en les zones en què treballe en el sud d'Àsia i Belize, al Carib, he descobert diverses estratègies contràries a la igualtat de gènere que estan emprant-se per a influir els mecanismes estatals, les organitzacions de la societat civil, els organismes de finançament i les grans companyies tecnològiques.

Sembla que s'està portant a terme un esforç sistemàtic per a desmantellar els sistemes de suport establits per a promoure la justícia de gènere a escala mundial i així canviar la manera d'entendre el gènere i la justícia de gènere. En aquest article, analitze algunes tàctiques contràries a la igualtat de gènere i el seu impacte acumulatiu en les dades generades sobre aquestes qüestions de gènere; dades que són essencials per a prendre decisions en matèria de desenvolupament.

Atac directe contra les tàctiques de subversió

Les meues fonts han observat que els aranzels imposats pels Estats Units han ocasionat més pressió econòmica i han provocat un canvi en les prioritats polítiques de diverses nacions. L'anhel dels països de cobrir el dèficit financer creat pels nous aranzels ha fet que els drets LBTQ queden en segon pla en molts països, especialment en aquells en què l'homosexualitat encara es considera un crim. Amb els atacs actuals contra la igualtat de gènere en qualsevol tema relacionat amb el gènere, les organitzacions es veuen forçades a reinventar la manera en què descriuen el seu treball. En general, aquests canvis en les polítiques han afectat tot el treball relacionat amb el gènere, amb un impacte més immediat en les organitzacions que treballen específicament amb els drets LGBTQ+.

En països del sud d'Àsia, com Bangladesh, el Pakistan i Sri Lanka, que criminalitzen l'homosexualitat, és il·legal que les organitzacions que treballen en temes relacionats amb els drets LGBTQ+ recapten fons per la seua labor, la qual cosa comporta un esborrament actiu d'aquests temes. Històricament, aquestes organitzacions han sigut forçades a emprar una tàctica alternativa per a recaptar fons: fer-ho sota els conceptes de «gènere» i «violència de gènere» com a categories generals. Una font anònima va observar que els canvis en les polítiques dels Estats Units amenacen també aquestes tàctiques. «Històricament, com a moviment, hem fet servir la subversió per a recaptar fons pel nostre treball. Ara, aquests canvis en les polítiques tenen per objectiu aquestes mateixes tàctiques, deixant-nos sense eixida». Aquestes estratègies són una arma de doble fulla, ja que ajuden a recaptar fons en països amb criminalització, però també ocasionen l'esborrament i una imatge distorsionada d'aquestes poblacions.

Les conseqüències d'agrupar els temes LGBTQ+ dins del paraigua del gènere i la diversitat de gènere són diferents en un país com l'Índia. Malgrat que s'hi va descriminalitzar l'homosexualitat el 2018, «hi ha una falta de conscienciació sobre les identitats LGB dins dels departaments del Govern i fins i tot de la policia», va compartir Sandi, fundador i secretari general de la Fundació Mobbera, a l'Índia. «Empren la paraula “LGBT” mentre parlen de programes d'inclusió, però al que realment fan referència és a la inclusió transgènere. Aquests programes a soles són dirigits a persones transgènere i, fins i tot dins d'eixa comunitat, a soles reconeixen les dones trans. Ni tan sols saben que hi ha hòmens trans,» va afegir.

Un festival de l'Orgull al Nepal. Imatge de Wikimedia Commons. Llicència CC BY-SA 3.0.

Fonts en el Nepal i Belize van compartir que van haver de canviar el llenguatge emprat a la seua programació i a les seues sol·licituds de fons per a obtindre suport. «Normalment, emprem termes com “MGS” (minories de gènere i sexuals), “dones LBT” i “dones LBQ” en la nostra programació. Ara estan tractant d'esborrar eixes identitats. Fa poc, estàvem treballant en un projecte que tenia el terme “dones LBT” al títol. El patrocinador ens va demanar que canviàrem el terme “LBT” per “minories” en el projecte, arran dels recents canvis en les polítiques dels Estats Units», va compartir el professional del gènere que treballa en temes LBQT+ al Nepal.

Charrice Talbert, presidenta de Promoting Empowerment Through Awareness for Lesbian and Bisexual Women («Promoció de l'Empoderament a Través de la Conscienciació per a Dones Lesbianes i Bisexuals»), en Belize, va compartir el següent: «La nostra idea sempre ha sigut presentar la nostra feina de manera diferent per culpa de les esglésies. Les esglésies ens posen problemes si mencionem el matrimoni o els fills en parlar de la comunitat LGBT». També va afegir: «Amb els canvis en les polítiques dels Estats Units, ara algunes organitzacions que finançaven els temes LGBT es veuen obligades a emprar un llenguatge diferent.»

Canvis en el llenguatge emprat en les iniciatives per reunir dades

S'han produït canvis notables en el llenguatge emprat per a reunir dades sobre diverses qüestions de gènere. En 2023 es va introduir el terme «violència de gènere facilitada per la tecnologia». Va ser encunyat per diferents agències de l’ONU per a reconéixer l'ús i el rol de la intel·ligència artificial (IA) en la violència de gènere. Aquest terme s'empra cada vegada més en lloc de «violència de gènere en línia». ONU Dones en diu el següent: «Malgrat que sovint s'empren molts altres termes com “violència en línia” o “violència digital”, “violència de gènere facilitada per la tecnologia” mostra millor la manera en què la tecnologia pot causar danys tant en línia com fora de línia». Aquest reemplaçament planteja preguntes sobre la validesa de l'evidència obtinguda fins ara sobre violència de gènere en línia.

Un esdeveniment més dràstic ha sigut la demanda del Projecte 2025, una iniciativa de dretes als Estats Units que ha demanat a l’Oficina Federal d'Investigació (FBI) que qualifiquen la ideologia transgènere com a extremista i una amenaça interna, arran del tiroteig de Charlie Kirk, un activista polític de dreta i aliat de Donald Trump. Tot i que es tracta d'un esdeveniment específic dels Estats Units, aquest incident està alineat amb les campanyes de desinformació contra les ideologies de gènere que han brotat en diferents parts del món. Seguint els Estats Units, múltiples fonts han observat el canvi de postura en matèria de gènere de diferents governs, com els dels Països Baixos, Suècia i el Regne Unit, entre altres. Açò està impactant de manera significativa en els mecanismes per rendir comptes disponibles en el sector del desenvolupament per a batallar la narrativa contrària a la igualtat de gènere.

El canvi en el llenguatge del sector del desenvolupament influeix la manera en què es defineixen, prioritzen i financen les qüestions de desenvolupament. El gènere com a terme està canviant per a encaixar en la manera heteronormativa d'entendre el gènere i la sexualitat. En març del 2026, els estats membre de l'ONU van rebutjar les iniciatives dels Estats Units per limitar la definició del gènere a hòmens i dones a soles. El canvi en el llenguatge en les iniciatives per reunir dades també canvia el tipus de qüestions de gènere per a les quals existeixen dades que justifiquen la necessitat de suport. Açò continuarà l'esborrament actiu de les realitats LGBT i dificultarà les iniciatives que advoquen per la seua inclusió.

Un sistema judicial que persegueix la comunitat LBTQ+

Un activista dels drets LGBTQ+ de Sri Lanka va dir: «Gran part del discurs d'odi i anti-LGBT en línia s'ha normalitzat a Sri Lanka amb la reelecció de Trump. Açò perpetua una narrativa representada per la desinformació». Hi ha una falta de suport per part de la policia de Sri Lanka quant als drets LBTQ. Hi ha hagut casos en què la policia s'ha negat a omplir denúncies per part de persones LBTQ contra els seus agressors, espentant-les a quedar-se en silenci en casos d'abús.

En cas d'extorsió o de publicació no consensuada d'imatges íntimes, la policia sol assenyalar les víctimes per tindre el vídeo al seu telèfon, plantejant-ho com una violació de les lleis estatals d'obscenitat. Múltiples fonts diuen que açò provoca que els individus queer no s'apropen a la policia.

Una font va compartir que les dones en Belize experimenten abusos policials similars. «Les més atacades per compartir fotografies íntimes són les dones. No importa si les imatges han sigut filtrades. El fet que les hages preses mostra la teua intenció de compartir-les, de manera que s'obri un cas en contra teua». De manera similar al que ocorre a Sri Lanka, les persones queer a Belize troben difícil omplir denúncies policials. «Molt sovint, les persones es veuen forçades a acudir primer als mitjans de comunicació abans que la policia faça res al respecte. En eixe punt, el comissari entra en acció perquè la policia no quede malament».

Segons una experta en seguretat digital feminista, són prou comuns al sud d'Àsia les amenaces a la seguretat digital de les minories de gènere i sexuals. Va afegir el següent: «Els problemes de troleig i extorsió són comuns. A Sri Lanka, les organitzacions LGBTQ+ en són sovint l'objectiu. A l'Índia, a més, les persones transgènere són víctimes de molts fraus financers i extorsió. Els indis solen emprar les identitats religioses i ètniques de les minories de gènere i sexuals per a perpetrar violència de gènere selectiva en línia».

Per culpa de la criminalització de l'homosexualitat a Bangladesh, moltes dones LBQ busquen parella en línia. En els darrers anys, ha pujat el nombre de casos en què hòmens pretenen ser dones per a atacar les dones LBQ en les aplicacions de cites. «Aquests casos abans eren comuns entre els hòmens gais. Ara s'ha convertit en un problema fins i tot per a les dones LBQ».

La cultura de la desinformació que afecta els drets de les persones LBTQ+ ha donat un gir dràstic al Pakistan. S'empren tàctiques de desinformació per a atacar els drets de les minories de gènere i sexuals, sobretot de les persones transgènere, a causa de la seua visible presència i reconeixement legal. En 2018, Pakistan va promulgar la Llei de protecció dels drets de les persones transgènere, que es va considerar una llei progressista en el país. Múltiples fonts assenyalen un canvi dràstic de diverses disposicions en els darrers anys per culpa de la campanya de desinformació feta per part dels influenciadors, que van citar la religió com una raó per a pressionar a favor d'un retrocés dels drets de les persones transgènere, emprant etiquetes com #SayNoToTransgenderAct (No a la Llei transgènere) i #AmendTransgenderAct (Corregiu la Llei transgènere). Arran d'aquesta campanya, la policia va dur a terme detencions injustificades i va denunciar 60 persones transgènere per, suposadament, organitzar una festa de caràcter qüestionable. A març del 2026, l'Índia, de manera similar, va modificar les disposicions de la Llei transgènere de 2019, la qual cosa va suposar un retrocés dels fràgils avanços dels drets de les persones transgènere al país.

Control de les xarxes socials

Hi ha hagut un increment dràstic en el nombre d'atacs en línia contra la igualtat de gènere, impulsat per les lleis locals i les polítiques de les grans companyies tecnològiques, que han reduït cada vegada més la seua responsabilitat davant els usuaris. Evidentment, aquests atacs empren la desinformació i la violència de gènere en línia com a ferramentes per atacar els drets de les persones LBTQ.

En un intent d'alinear-se amb l'administració de Trump, Meta va anunciar a gener de 2025 canvis radicals en les seues iniciatives i polítiques de moderació de contingut a totes les seues plataformes. Açò inclou la política sobre conductes d'incitació a l'odi, que controla la manera en què les minories de gènere i sexuals poden reportar atacs a aquestes plataformes. El llenguatge emprat a l'actualització de gener permet el discurs d'odi i la desinformació contra el col·lectiu LGBTQ+. L'impacte d'aquests canvis és més greu en països del sud d'Àsia amb règims polítics més fonamentalistes, així com en aquells on l'homosexualitat es considera un crim.

Les grans plataformes tecnològiques i les xarxes socials han emprat el compliment de les lleis locals com a excusa per a censurar i controlar el contingut sobre qüestions queer i transgènere. Plataformes com TikTok certament han aplicat una prohibició per ombreig al contingut LGBT durant molts anys, a causa de la seua categorització com a contingut sexual de qualsevol contingut fet per creadors queer o transgènere.

A més de l'autocensura, açò afecta el tipus de contingut que poden veure i que tenen disponible els usuaris. Els consumidors en certes jurisdiccions, com la Unió Europea, tenen recursos legals per a enfrontar-se a la prohibició per ombreig en casos específics. La criminalització i els drets limitats de les minories de gènere i sexuals fan més complicat evitar que el contingut relacionat amb temes queer o transgènere patisca aquesta prohibició per ombreig en altres geografies.

A través d'aquestes tàctiques, els algoritmes són manipulats per transformar la narrativa en matèria de gènere. A més, la protecció insuficient davant el discurs d'odi contra la comunitat LGBTQ+ a les xarxes socials està donant lloc a un canvi en la percepció d'aquests problemes i l'actitud general del públic cap aquestes comunitats marginades.

Què passarà amb les dades per l'agenda de desenvolupament? 

Amb l'impacte d'aquests desenvolupaments en marxa, les organitzacions que treballen amb els drets LGBTQ+ es veuen forçades a oblidar-se d'emprar el llenguatge dels drets humans per a protegir els drets d'aquest grup de la població. En un intent de continuar el seu treball, algunes organitzacions estan dissenyant noves estratègies per a suportar la seua agenda. «L'argument dels demòcrates és vàlid. Estem reorientant la nostra narrativa cap a la seguretat i defensa. Estem parlant de com la Xina i Rússia empren una narrativa contra la comunitat LGBT per a perjudicar la democràcia. Rússia està finançant campanyes contra la comunitat LGBT abans de les eleccions per a dividir a la població», va dir Alex Farrow, el CEO de Kaleidoscope Trust, al Regne Unit. En allunyar-se del llenguatge dels drets humans, Farrow també adverteix que els drets humans tenen un impacte menor en països donants i, fins i tot, a l’ONU.

Aquestes preocupacions també plantegen preguntes sobre l'agenda mundial de dades pel desenvolupament en conjunt. El canvi de focus de l'agenda de desenvolupament global, els mecanismes per rendir comptes i els consegüents canvis en el llenguatge del discurs sobre el desenvolupament en matèria de gènere, contribueixen a l'esborrament de les realitats LBTQIA+ dins de diferents conjunts de dades. Per començar, els conjunts de dades globals com l’Índex Global de Bretxa de Gènere, entre altres, presenten les dades de manera binària i no atorguen reconeixement suficient al cost econòmic i d'oportunitats de l'esborrament per als individus que no són heteronormatius quant al gènere o sexualitat. Aquesta bretxa en les dades es veu reforçada per la reestructuració de l'opinió pública sobre aquests temes a les xarxes socials. Els desenvolupaments sociopolítics globals actuals estan promovent de manera sistemàtica l'agenda contra la igualtat de gènere, per a encaixar els individus dins de la manera heteropatriarcal d'entendre el gènere i els rols de gènere influenciant les dades que consumeixen els sistemes de presa automatitzada de decisions.