Un grup de nigerians reunits amb banderes en un camp. Fotografia de Salem Ochidi. D’ús lliure via unsplash.

Aquest reportatge es va produir com a part de la classe magistral de Periodisme sobre Drets Digitals de la Dataphyte Foundation amb el suport de Spaces for Change. Es va publicar inicialment a Dataphyte.

El que va començar com un vídeo en directe a Facebook contra la brutalitat policial va acabar convertint-se en un malson de vigilància i intimidació per a la infermera i activista nigeriana Abiodun Olamide Thomas.

Durant la commemoració de l’EndSARS a Lagos, el 20 d’octubre de 2024, Thomas va denunciar una presumpta agressió policial i va llançar dures crítiques contra el president nigerià Bola Tinubu, l’inspector general de policia i el portaveu policial. Posteriorment va ser arrestada.

En una entrevista telefònica en què relatava els fets posteriors a la seva transmissió en directe, va explicar que un agent de policia no identificat la va convidar a desplaçar-se a l’estat d’Oyo per respondre a una denúncia. Ella va informar l’agent que no podia fer un viatge de cinc hores i que qualsevol qüestió legal havia de tractar-se a Lagos, on residia.

Poc després, Thomas va començar a rebre missatges sospitosos d’una persona que es feia passar per activista i que la convidava a prendre alguna cosa. Quan aquella persona no va poder verificar la seva identitat, ella va rebutjar la trobada. Més tard, la vigilància aparentment es va convertir en física. Va notar un home seguint-la mentre anava a treballar. Ella mateixa ho explicava així:

By the time I got to Oshodi, I met some market women and started shouting that I suspect this person to be a kidnapper. That’s how the person ran back, and I know it was a security operative.

Quan vaig arribar a Oshodi, vaig trobar-me unes venedores del mercat i els vaig començar a cridar que sospitava que aquella persona era un segrestador. Aleshores va fugir corrents i vaig saber que era un agent de seguretat.

Quan els intents directes van fracassar, la policia presumptament va començar a perseguir persones del seu entorn.

In November 2024, my Facebook friend was arrested. When police could not locate him at the family-owned hotel he managed, they detained his aged mother for hours. Upon turning himself in, his mother was released while he was questioned about my whereabouts, but was released after police determined he did not know her beyond social media.

El novembre de 2024 van arrestar un amic meu de Facebook. Quan la policia no el va trobar a l’hotel familiar que gestionava, van retenir la seva mare d'edat avançada durant hores. Un cop ell es va entregar, van deixar marxar la mare i el van interrogar sobre el meu parador, però finalment el van alliberar després de comprovar que no em coneixia més enllà de les xarxes socials.

Tot i que les detencions per substitució són il·legals segons la legislació nigeriana, Thomas afirma que la policia després va anar contra els seus familiars, atraient el seu oncle amb una falsa oferta de negocis. Suposadament, el van obligar a trucar-la i van utilitzar aquella informació per localitzar-la i arrestar-la.

Justícia lenta, intimidació garantida

L’arrest de Thomas va desencadenar un immediat calvari sota custòdia. Per començar, va ser detinguda a Lagos abans de ser traslladada ràpidament a Abuja, la capital, on va quedar sota la unitat de ciberdelictes del Departament d’Investigació Criminal Federal (DICF). Posteriorment, va ser transferida al Centre de Ciberdelictes de la Policia Nigeriana (CCPN), on va romandre diversos dies i on li van exigir que es disculpés per les paraules pronunciades al vídeo.

Només després de rebre fortes crítiques dels mitjans de comunicació va ser que la policia la va portar davant del tribunal el 20 de desembre, moment en què va ser enviada al centre penitenciari de Suleja.

La seva sol·licitud de llibertat sota fiança es va ajornar diverses vegades, cosa que la va obligar a passar tres setmanes empresonada —incloent-hi el Nadal, el seu aniversari i Cap d’Any— abans que finalment li concedissin la llibertat provisional al gener.

La llei i la seva instrumentalització

El cas de Thomas gira al voltant de la Llei de ciberdelictes (prohibició, prevenció, etc.). Des de la seva aprovació el 2015, alguns grups de la societat civil han advertit que l’article 24 s’utilitzava de manera abusiva per intimidar crítics i silenciar la dissidència a internet. La llei original criminalitzava l’enviament de missatges considerats «greument ofensius, indecents, obscens, amenaçadors o falsos» que pretenguessin causar molèsties, insults o angoixa innecessària.

El 2022, el Tribunal de Justícia de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO) va considerar que l’article 24 original de la Llei de ciberdelictes era arbitrari i repressiu, fet que va portar el Govern nigerià a modificar la norma el febrer de 2024. La versió revisada només criminalitza l’enviament de contingut pornogràfic o de missatges falsos que pretenguin provocar una alteració de l’ordre públic o representar una amenaça per a la vida.

Tot i que la nova llei és més clara, la seva aplicació continua sent problemàtica.

Tal com explica a Global Voices l’advocat Ibrahim Moshood, amb seu a Ilorin:

To some reasonable extent, the amendment of the law has addressed the ambiguity and injustice challenged by the ECOWAS court regarding section 24 of the Cybercrime Act. The law has clarified that any pro message sent through an electronic means will not be considered a crime unless it is pornographic in nature. Secondly, unless it is false or it poses a threat to life or breaks the law and order. Those words are straight enough.

En certa mesura, la reforma de la llei ha corregit l’ambigüitat i la injustícia que el tribunal de la CEDEAO havia assenyalat respecte a l’article 24 de la Llei de ciberdelictes. La llei deixa clar que qualsevol missatge enviat per mitjans electrònics no es considerarà delicte llevat que sigui de naturalesa pornogràfica. En segon lloc, llevat que sigui fals o representi una amenaça per a la vida o alteri la llei i l’ordre públic. Aquestes paraules són prou clares.

Moshood afegeix:

As a lawyer, I know the issue is that there’s a difference between what’s written in the law and what’s applicable. Well, you may get to court and may be able to argue your case, but sometimes law enforcement agencies don’t follow the law. Even when you go to their station despite knowing your right and you tell them this is what is supposed to be done, and they refuse to do it even when they know what you’re saying is right… Despite the clarity of the law, the law enforcement agency, as the prosecuting authority, can still manage their way if they want to be mischievous.

Com a advocat, sé que el problema és que hi ha una diferència entre allò que està escrit a la llei i allò que realment s’aplica. Pots arribar als tribunals i defensar el teu cas, però de vegades les forces de seguretat no segueixen la llei. Fins i tot quan vas a una comissaria sabent quins són els teus drets i els expliques què s’hauria de fer, es neguen a actuar correctament encara que sàpiguen que tens raó… Malgrat la claredat de la llei, les autoritats encarregades de perseguir els delictes encara poden maniobrar si volen actuar de mala fe.

Els casos de ciutadans arrestats, com Thomas, demostren precisament això: la llei té una definició concreta, però les forces de seguretat continuen trobant maneres d’utilitzar-la per reprimir la llibertat d’expressió.

Segons Moshood, els processos judicials per publicacions a internet sovint són eines d’intimidació més que no pas de justícia. Afirma que l’objectiu és mantenir la persona empresonada durant dies retardant la concessió de la fiança, fins i tot quan el cas és feble. Quan la persona ja ha estat prou intimidada, la fiscalia retira els càrrecs perquè la seva veritable missió —donar exemple— ja s’ha complert.

Un patró d’abusos

El cas de Thomas és només un fil dins d’un panorama més ampli i restrictiu. Amb més de 107 milions d’usuaris d’internet, les plataformes com X, Facebook i WhatsApp s’han convertit en eines essencials i fan que les crítiques a persones poderoses i a polítiques governamentals siguin més difícils d’ignorar. Les autoritats, en resposta, recorren a aquestes lleis restrictives per limitar la llibertat d’expressió en línia.

Chioma Okoli, propietària d’un petit negoci, va ser arrestada i acusada de difamació sota la Llei de ciberdelictes després de publicar una crítica negativa d’un producte a Facebook, en la qual afirmava que un concentrat de tomàquet contenia una quantitat poc saludable de sucre. Va ser arrestada mentre era a l’església amb la seva família, empresonada i posteriorment alliberada sota unes condicions de fiança molt estrictes. El cas mostra fins a quin punt la llei es pot convertir en una arma fins i tot contra simples reclamacions de consumidors.

Aquesta tendència representa una amenaça important per a l’espai digital de Nigèria. El país va obtenir una puntuació de 59 sobre 100 a l’informe Freedom on the Net 2024 de Freedom House, que el classifica com a «parcialment lliure». Això reflecteix un deteriorament respecte del 2023, impulsat pels continus processos judicials i les accions extrajudicials contra periodistes en línia, que han provocat l’eliminació o la rectificació de reportatges crítics.

Efectes sobre la llibertat de premsa

Segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes, almenys 29 professionals dels mitjans han estat perseguits des de l'aprovació de la Llei de ciberdelictes. Després de la reforma, almenys nou periodistes han estat processats sota aquesta normativa, entre ells Fejiro Oliver, detingut al setembre i acusat d’assetjament cibernètic contra el governador de l’estat del Delta i un senador arran d’una sèrie de publicacions a Facebook.

Sodeeq Atanda, reporter d’investigació de la Fundació pel Periodisme d'Investigació (FPI), va ser retingut durant 11 hores després de respondre a una citació policial a l’estat d’Ekiti el 9 de setembre de 2025, a causa d’una denúncia per conspiració, difamació criminal, xantatge, tergiversació maliciosa i ciberassetjament.

La policia va pressionar Atanda perquè revelés les fonts d’un reportatge en què exposava la mala conducta sexual d’Abayomi Fasina, rector de la Universitat Federal Oye Ekiti (UFOYE), qui havia presentat la denúncia contra ell. Atanda recorda:

While in custody, the police wanted access to my phone even though the documents I cited as evidence were available online in the report. I believe that it (my detention) is a form of suppression and a way of sending signals to the public, especially whistleblowers, not to speak to journalists. If I had gone there with my phone, I might have been coerced into revealing my sources.

Mentre estava detingut, la policia volia accedir al meu telèfon tot i que els documents que jo citava com a proves ja estaven disponibles en línia dins del reportatge. Crec que la meva detenció és una forma de repressió i una manera d’enviar un missatge al públic, especialment als alertadors, perquè no parlin amb periodistes. Si hi hagués anat amb el telèfon, potser m’haurien coaccionat per revelar les meves fonts.

Des del 2021, any de fundació de la FPI, l’organització afirma haver patit un assetjament policial constant. Almenys tres dels seus reporters, inclòs el fundador, han estat arrestats o detinguts.