Fotografia presa per Rahul Ingle el maig del 2012. Aquest fitxer compta amb llicència CC BY 2.0.

Aquest article forma part de la sèrie especial de Global Voices «Perspectives humanes sobre la IA», de l'abril del 2026. Aquesta sèrie ofereix reflexions sobre com s'utilitza la IA en països de la Majoria Global, sobre com afecta usar-la i implementar-la en comunitats individuals, sobre el que l'experimentació amb la IA pot significar per a les generacions futures i molt més. Podeu donar-hi suport fent un donatiu aquí.

En moltes comunitats de Moçambic, el procés d'ensenyament i aprenentatge encara té lloc sota els arbres, en patis improvisats o en estructures fràgils que no protegeixen del sol ni de la pluja. En la majoria de casos, la denominada aula a l'aire lliure no és una tria pedagògica innovadora, sinó l'expressió d'una mancança estructural: absència d'infraestructures, falta de recursos i un dèficit de docents estimat en 12 000 professors el 2025.

L'any passat, durant l'estació plujosa, la situació encara es va agreujar més. En diverses regions es va haver d'ajustar el calendari lectiu per a respondre a l'impacte dels fenòmens naturals, com les pluges intenses, que van interrompre les classes i van dificultar la continuïtat del curs entre el gener i el febrer.

Davant d'aquest escenari sorgeix la següent pregunta: quin lloc ha d'ocupar la intel·ligència artificial (IA) en un sistema educatiu que, en moltes zones del país, encara lluita per unes condicions bàsiques?

L'escola sense parets ni connectivitat

Als districtes rurals de províncies com Cabo Delgado, Nampula i Zambézia és comú trobar grups d'alumnes que estudien sota els arbres. De fet, la ministra d'Educació Samaria Tovela va avaluar com ajustar-ne els horaris, ja que, així com durant l'estació plujosa s'interrompen sovint les classes, durant el període de calor intensa la concentració es torna un repte constant. Sense pissarres adequades, sense prou llibres de text i, moltes vegades, amb un sol professor a càrrec de més d'un grup d'alumnes, el procés d'ensenyament-aprenentatge es torna irregular i profundament desigual considerant que un milió d'estudiants aprenen a llegir i escriure a terra.

Aquest escenari evidencia un problema central: l'aprenentatge depèn d'unes condicions mínimes que encara no estan garantides a tot el país. Alhora, un dels obstacles més importants de cara a introduir tecnologies com la IA en contextos rurals africans és la falta de connectivitat. A Moçambic, vora el 73 % de la població no disposa d'accés a internet, segons les dades del 2024 del Ministeri de Transports i Comunicacions.

Les desigualtats regionals ofereixen possibilitats limitades de millora, malgrat cert progrés registrat en els darrers anys. Aquesta limitació afecta directament la viabilitat de solucions com l’ensenyament a distància o les plataformes digitals d'aprenentatge.

Llengua, cultura i paper de l'Estat i dels socis comercials

Un altre repte crític és la dimensió lingüística i cultural de l'educació. Dels més de 2 000 idiomes que es parlen a l'Àfrica, amb prou feines uns 49 tenen presència en plataformes digitals com el servei del Traductor de Google. Integrar en eines educatives digitals les llengües natives de Moçambic, com ara el makua, el tsonga o el lomwe, podria incrementar significativament la comprensió i el compromís dels alumnes, sobretot en els primers anys d'escolarització. Ara bé, aplicar aquestes mesures comporta necessitats tècniques en contextos en els quals l'accés a la tecnologia encara és limitat.

Per bé que una majoria aclaparadora de la població moçambiquesa parla primordialment una llengua bantu a casa (81,7 %) i una part no sap parlar portuguès (41,9 %), aquesta llengua reté un ús privilegiat en l'àmbit social i, sobretot, en el sanitari, per davant de les llengües bantu, les de masses, la qual cosa constitueix una forma d'exclusió social. Tanmateix, algunes iniciatives emergents fan pensar que el camí plurilingüe és possible. Per exemple, a Johannesburg hi ha empreses emergents que estan desenvolupant solucions amb IA adaptades als idiomes africans.

Entre el potencial i els riscos

Les eines fora de línia, els continguts descarregats i els assistents pedagògics virtuals són algunes de les solucions possibles per a encarar les mancances i limitacions del sistema educatiu. Moçambic encara no disposa de polítiques específiques per a integrar la intel·ligència artificial, per molt que l'Estat pugui assumir un rol central en la tasca d'integrar la tecnologia en el funcionament quotidià d'estudiants i professors. Això, a més, implica invertir en la formació de professors, garantir infraestructures bàsiques incloent-hi l'accés a energia i enfortir les relacions amb universitats, empreses emergents i organitzacions internacionals.

Parlar d'intel·ligència artificial en aules a l'aire lliure pot semblar, en primera instància, una contradicció; però és precisament en aquests contextos en què la tecnologia ha de ser pensada amb creativitat i responsabilitat i no pas com a substituta de l'essencial sinó com a complement estratègic.

La prioritat continua sent clara: construir escoles, formar professors i garantir materials bàsics. La qüestió és com integrar una tecnologia desenvolupada sense desigualtats profundes respectant els contextos locals i col·locant l'estudiant i el professor al centre de les decisions. En un país on encara s'aprèn sota els arbres, el futur de l'educació dependrà no només de la tecnologia disponible, sinó també de les decisions polítiques i socials que defineixen qui té accés al coneixement i en quines condicions.