La violència va esclatar com a resposta a la proposta d’esmena constitucional a l’Assemblea Nacional francesa. Captura de pantalla d'un vídeo d'Al Jazeera English publicat a YouTube. Ús just.

Les protestes es van convertir en avalots a Nova Caledònia quan joves activistes partidaris de la independència es van enfrontar amb la policia en resposta a una reforma constitucional proposada a l’Assemblea Nacional francesa que permetria votar a les eleccions locals als residents que hi hagin viscut durant deu anys. Els activistes afirmen que aquesta mesura dilueix encara més el poder dels pobles indígenes de l’illa i garantirà que Nova Caledònia continuï sent un «territori d’ultramar» de França.

Nova Caledònia és un territori del Pacífic Sud que va ser colonitzat per França l’any 1853. Tot i les demandes d’independència de llarga durada per part dels grups indígenes locals, continua sent un territori francès. Forma part de la llista de les Nacions Unides de territoris pendents de descolonització des de 1986. L’històric Acord de Pau de Nouméa de 1998 va establir un referèndum d’independència en tres fases per determinar el futur polític de Nova Caledònia.

El primer referèndum va tenir lloc el novembre de 2018, mentre que el segon es va celebrar l’octubre de 2020. En tots dos casos, els resultats van donar una victòria ajustada a França, fet que reflectia l’existència d’un suport sòlid a l’autodeterminació de la població indígena canaca. El tercer referèndum, celebrat el desembre de 2021, va ser controvertit perquè des de París el Govern va decidir tirar-lo endavant malgrat les peticions de la comunitat canaca d’ajornar la votació durant la pandèmia de COVID-19. Tal com s’esperava, va donar una victòria aclaparadora a França, ja que els grups independentistes van boicotejar el referèndum. La participació electoral també va ser inferior al 50 %.

En lloc d’afrontar les preocupacions dels grups del Pacífic sobre la credibilitat del tercer referèndum, França va impulsar un projecte de llei constitucional que «descongelaria» el cens electoral de Nova Caledònia. Això significa que els residents que han arribat o s’han establert al territori durant l’última dècada serien elegibles per votar. Aquesta mesura diluiria encara més la representació electoral del poble canac, que constitueix el 42 % d’una població de 270.000 habitants.

La violència va esclatar a Nova Caledònia mentre el 13 de maig l’Assemblea Nacional francesa deliberava sobre l’esmena constitucional. Gairebé 5.000 persones van participar en els aldarulls, que també van comportar saquejos i cremes de propietats. Es va declarar l’estat d’emergència al territori i França va desplegar-hi tropes per restablir-hi l’ordre. Algunes aplicacions, com TikTok, van ser prohibides, cosa que va suscitar preocupació per la possible repressió de la llibertat d’expressió. A mesura que la violència continuava durant diversos dies, els grups del Pacífic van fer una crida a la pau per expressar la seva solidaritat amb la comunitat canaca.

Charlot Salwai Tabimasmas, president del Grup Punta de Llança Melanesi i primer ministre de Vanuatu, va atribuir la crisi a la indiferència dels líders francesos.

These events could have been avoided if the French Government had listened and not proceeded to bulldoze the Constitutional Bill aimed at unfreezing the electoral roll, modifying the citizen’s electorate, and changing the distribution of seats in Congress.

Aquests esdeveniments s’haurien pogut evitar si el Govern francès hagués escoltat i no hagués imposat de manera autoritària el projecte de llei constitucional destinat a descongelar el cens electoral, modificar el cos electoral ciutadà i canviar la distribució d’escons al Congrés.

Tanmateix, també va advertir que «la destrucció indiscriminada de propietats afectarà l’economia de Nova Caledònia d’una manera molt significativa, i això tindrà un efecte en cascada debilitant sobre el benestar i les vides de tots els neocaledonians, inclosos els canacs».

Va proposar l’establiment d’una «missió de diàleg i mediació liderada per una personalitat de gran prestigi acceptada mútuament» per resoldre la crisi. Aquesta és també la recomanació del Fòrum de les Illes del Pacífic, que va afirmar que «està disposat a facilitar i proporcionar un espai neutral i amb suport perquè totes les parts puguin reunir-se en l’esperit de la Via del Pacífic».

El reverend James Shri Bhagwan, secretari general de la Conferència d'Esglésies del Pacífic, va recordar als líders francesos el suposat «paper imparcial» de l’Estat francès en el procés de descolonització. També va subratllar les arrels històriques de la crisi.

It cannot be ignored that eruption of violence is the manifestation of the pain, trauma and frustration of a community who have consistently had their indigenous and political rights undermined, by a French government whose rhetoric of being a “Pacific nation” is exposed by its actions.

No es pot ignorar que l’esclat de violència és la manifestació del dolor, el trauma i la frustració d’una comunitat a la qual li ha minvat sistemàticament els drets indígenes i polítics un Govern francès del qual la retòrica de ser una «nació del Pacífic» queda al descobert a través de les seves accions.

El pastor Var Kaemo, president de l’Església Protestant de Kanaky–Nova Caledònia, va lamentar el gir violent dels esdeveniments. «No hem de ser còmplices d’aquestes erupcions volcàniques que escampen desastre i misèria a la terra dels nostres avantpassats. L’illa més propera al paradís s’ha convertit en l’illa més propera a l’infern».

Nova Caledònia és el tercer productor mundial de níquel —un component clau en la transició energètica dels vehicles elèctrics— i els llocs de treball en la indústria minera del níquel representen el 25 % de les oportunitats laborals. El preu del níquel s’ha disparat des que van començar els avalots la setmana passada.

Nicole George, professora associada d’Estudis de Pau i Conflictes a la Universitat de Queensland, va entrevistar dones líders que van assenyalar el paper actiu dels joves frustrats que protestaven contra les desigualtats de riquesa i la manca d’oportunitats reals al territori. «Això alimenta el ressentiment i les profundes desigualtats racials que priven els joves canacs d’oportunitats i contribueixen a la seva alienació», va escriure.

Aquesta és la mateixa anàlisi que fa Victor Gogny, president del Senat Consuetudinari (Sénat coutumier, en francès), un òrgan consultiu del Congrés i del Govern canacs, format per 16 caps indígenes.

“The security response has excited young people, mainly in greater Nouméa. They burned symbols of wealth and targeted large shopping centres and businesses. They live in urban areas and face daily difficulties. With their families, they are in poverty. They don't have a job.” pic.twitter.com/QODjG5wB2S

— Nic Maclellan (@MaclellanNic) May 19, 2024

“La resposta de seguretat ha entusiasmat els joves, principalment a la zona metropolitana de Nouméa. Han cremat símbols de riquesa i han atacat grans centres comercials i negocis. Viuen en zones urbanes i s'enfronten a dificultats diàries. Amb les seves famílies, viuen en la pobresa. No tenen feina.” pic.twitter.com/QODjG5wB2S

— Nic Maclellan (@MaclellanNic) 19 de maig de 2024

El comunicat emès per l'Aliança d'Organitzacions No-Governamentals Regionals del Pacífic el 30 d’abril, dues setmanes abans del debat a l’Assemblea francesa que va desencadenar els aldarulls, reflectia els sentiments de la comunitat indígena canaca.

The evil of colonialism can continue unchecked in this manner, and in this 21st Century is not only an insult to the Pacific Region but to the international system.

The Pacific is not distracted by French false narratives. The Kanak, as people, are the rightful inhabitants of what is present day New Caledonia still under enduring French colonial rule.

The Kanak people and New Caledonias destiny should not be decided in Europe, they are Pacific people who are rightfully asking for their freedom.

El mal del colonialisme pot continuar sense control d’aquesta manera, i al segle XXI no només és un insult a la regió del Pacífic, sinó també al sistema internacional.

El Pacífic no es deixa distreure per les falses narratives franceses. El poble canac és el legítim habitant del que avui és Nova Caledònia, encara sota un persistent domini colonial francès.

El destí del poble canac i de Nova Caledònia no s’hauria de decidir a Europa; són pobles del Pacífic que, legítimament, reclamen la seva llibertat.

Per intentar apaivagar les protestes, el president francès Emmanuel Macron té previst fer una visita sorpresa a l’estat insular.