L'Índia recula deu anys quant a drets trans
Persones transgènere en una reunió a Benarés (Uttar Pradesh) el 20 de març de 2026, presents per a expressar preocupacions respecte al Projecte d'esmena de la llei dels drets transgènere de 2026. Imatge de Varanasi Queer Pride (Instagram). Utilitzada amb permís.
A la cambra baixa del Parlament indi s'ha proposat un projecte de llei que escomet contra el dret de les persones transgènere a l'autonomia corporal i a la privacitat, com garantia des de 2014 una decisió judicial històrica del Tribunal Suprem de l'Índia en relació amb el cas de l’Autoritat Nacional de Serveis Legals (NALSA) contra el Govern de l'Índia. Per aquest motiu, hi ha hagut activistes que han qualificat el projecte de llei d'«inconstitucional» i «perillós» i, com que es preveu que es torni llei aviat, ha crescut la preocupació i la incertesa sobre l'impacte que tindrà.
Per saber-ne més: How India's higher judiciary is steadily advancing transgender rights amid global anti-trans backlash (en anglès)
Les propostes d'esmenes a la legislació existent
El Projecte d'esmena de la llei de les persones transgènere de 2026 es va presentar recentment en una sessió pressupostària del Parlament. El text pretén esmenar la Llei de les persones transgènere (i de la protecció dels seus drets) de 2019, cosa que ha disgustat enormement la comunitat transgènere de l'Índia.
Segons les veus activistes, les esmenes proposades a la llei de 2019 posen en risc la seguretat i la privacitat de les persones trans de dues maneres diferents. En primer lloc, restringeixen la definició de qui compta com a «transgènere» i exclouen de facto un ampli ventall d'identitats, incloent-hi els homes transgènere i les persones no-binàries i de gènere fluid que no encaixen en categories de gènere estrictes, com també moltes identitats intersexuals i transfemenines. En segon lloc, les esmenes eliminen la disposició del text que garantia explícitament el dret a l’autodeterminació de gènere. Per conseqüència, ara qui volgués canviar legalment de gènere hauria d'aportar proves d'una cirurgia de reassignació sexual i lliurar un certificat tramitat pel superintendent mèdic o el metge en cap a l’executiu del districte. Aquest, al seu torn, en cas d'estar satisfet amb la correcció del document, podria expedir un certificat que indiqués el canvi de gènere de la persona en qüestió.
La identitat de gènere, encapsulada i forrellada
Les esmenes també preveuen la creació de «comitès mèdics» que certifiquin la identitat de gènere. Aquests comitès seran comandats per un metge en cap o per un metge en cap suplent, i seran decisius a l'hora de fer arribar les sol·licituds a l'executiu en cap. La disposició també obre la porta al fet que l'executiu en cap demani assistència a altres experts en medicina, si s'escau.
El webcòmic Sanitary Panels hi ha ficat cullerada:
#TransRights #RejectTransBill2026 pic.twitter.com/bsQERim8Qj
— Sanitary Panels (@sanitarypanels) March 16, 2026
—Soc trans.
—Bé, en realitat…
—No, no… No era una pregunta.
Aquestes disposicions patologitzen la identitat transgènere subjectant-la al requisit d'una certificació mèdica i impliquen greus riscos de privadesa. Convé destacar que ni la llei de 2019 ni les normes adjuntes forçaven a intervencions mèdiques ni físiques en el procés, sinó que permetien a les persones transgènere sol·licitar directament el reconeixement de la seva identitat basant-se en l'autopercepció de gènere. I, si més tard decidien passar per cirurgies de confirmació de gènere, podien sol·licitar que els actualitzessin la documentació. Les esmenes proposades afecten de ple aquest procediment, ja que introdueixen un comitè mèdic de bon començament i anul·len així la possibilitat de reconèixer la identitat de gènere solament a partir de l'autopercepció.
A més a més, incloure la disposició que permet a l'executiu en cap demanar assistència d'altres experts en medicina implica riscos de privadesa addicionals. En atribuir-li tan àmplia discreció, la llei fa possible que cada cas sigui supervisat per diversos professionals de la medicina; per bé que el text no especifica que aquestes consultes hagin de ser confidencials ni que calgui el consentiment informat de l'individu afectat. Però tot això són preocupacions secundàries. Encara que el procediment fos confidencial, consentit i transafirmatiu, el mer requisit de la certificació mèdica per part d'un comitè per a verificar la identitat de gènere ataca frontalment i viola la decisió judicial presa pel Tribunal Suprem en el cas de NALSA de 2014.
Criminal offences introduced: protection or policing?
La secció 18 de la llei de 2019 criminalitzava accions específiques com ara forçar una persona transgènere a l’esclavitud per deutes, negar-li l'accés a espais públics, obligar-la a abandonar la seva residència o subjectar-la a abusos físics, sexuals, verbals, emocionals o econòmics. Les esmenes proposades mantenen aquests delictes sense mirar d'ajustar les penes abismalment baixes que comporten altres delictes, com l'abús sexual contra una persona transgènere, en comparació amb les penes indicades per la legislació índia general en matèria penal. En contrast, estableixen noves clàusules que criminalitzen accions com el treball forçat, la coacció de persones perquè captin o es prostitueixin, el segrest i altres danys i injúries greus infligits a algú perquè «assumeixi, adopti o es presenti externament amb una identitat transgènere» o fins i tot perquè «es vesteixi, es presenti o es comporti externament com una persona transgènere» a través de la seducció, la manipulació, l'engany, la força o similars.
A primera vista, pot semblar que aquestes addicions suposin solucions contra formes gravíssimes de coerció, però hi ha un gran marge d'error respecte a les conductes que s'hi emmarquen. No resulta gens clar què percep llei com a «presentar-se, vestir-se o comportar-se» com a transgènere, sobretot en aquest context, en què s'ha medicalitzat el concepte. Aquests termes no estan definits ni caracteritzats, així que estan oberts a la interpretació (o la malinterpretació) de la policia i de l'Estat.
Es difumina la línia entre situacions de violència o abducció i situacions de cooptació voluntària en xarxes comunitàries amb normes pròpies, com ara les cases de hijres, estructures comunitàries tradicionals basades en la família compostes per persones transgèneres a l'Àsia meridional. Això alimenta la por que s'utilitzi indegudament la llei penal en contexts en què les persones transgènere reben protecció i suport de la seva comunitat, sobretot a manca de suport de l'Estat, de les seves famílies natives i del conjunt de la societat. Sembla que aquesta extensió de la llei penal s'ha proposat sense consultar-ne la part interessada ni avaluar l'efecte que tindria en termes socials, fiscals i judicials.
Ara com ara, no hi ha indicis públics que manifestin que calgui aquesta criminalització. Així doncs, no queda clar si el problema que l'Estat prova de resoldre existeix en l'actualitat.
Durant la redacció de la llei de 2019, es va proposar una innovació comparable que va resultar controvertida i, al capdavall, es va deixar caure. En el context del projecte de llei de 2026, els retocs al text reforçarien la narrativa colonial que es mira amb sospita les identitats transgènere, sobretot aquelles que se surten de les categories estrictament definides i reconegudes per la legislació. Aquesta possibilitat ha fet créixer el neguit que les clàusules que pretenen ser mesures de protecció en realitat siguin utilitzades per a fiscalitzar la identitat i les relacions comunitàries de les persones transgènere, en lloc de prevenir danys reals.
El camí a seguir
El projecte de llei encara no ha estat aprovat, així que a partir d'aquí pot haver-hi diversos desenllaços. Pot ser que la cambra baixa del Parlament l'aprovés, que el Govern el retiri o que l'enviïn al que es coneix com a Diputació Permanent (un grup de membres del Parlament que examinaria a detall la iniciativa legislativa i podria consultar experts i la part interessada abans no dictaminés un informe definitiu amb recomanacions al respecte).
L'activista Prakhy va publicar a X (abans Twitter):
Today, at the press conference in Delhi regarding the Transgender Amendment Bill 2026. Hope we can collectivise and resist. #Nogoingback #Rejecttransbill2026 #Rejectbill79 pic.twitter.com/wyH1a4JaC5
— prakhy (@prakkhy) March 16, 2026
Avui, a la conferència de premsa a Delhi sobre el projecte de llei dels drets transgènere de 2026. Espero que puguem col·lectivitzar i resistir. #Nogoingback #Rejecttransbill2026 #Rejectbill79 pic.twitter.com/wyH1a4JaC5
— prakhy (@prakkhy) 16 de març de 2026
Un altre possible desenllaç és el litigi als tribunals un cop el projecte de llei s'hagi aprovat. Ara bé, el Tribunal Suprem ja acumula peticions per a canviar algunes clàusules de la Llei de les persones transgènere (i de la protecció dels seus drets) de 2019 des que es va aprovar, amb la qual cosa, si es pren aquest camí, és improbable que tingui un efecte immediat.
Mentrestant, els activistes i els membres de la comunitat transgènere continuen lluitant perquè es retiri el projecte de llei i es torni així als principis establerts pel Tribunal Suprem el 2014 en la decisió judicial del cas de NALSA.
