Una carretera de muntanya en construcció al Nepal. Fotografia de Flickr. CC BY-NC-SA 2.0

Aquest article s’ha presentat en el marc de la Beca de Recerca en Justícia Climàtica de Global Voices, que posa en contacte periodistes de països sinòfons i del Món Majoritari per investigar els efectes dels projectes de desenvolupament xinesos a l’estranger. Pots trobar més reportatges en anglès del tema aquí.

Fins fa deu anys, el Nepal importava ciment de l’Índia, però després del terratrèmol de Gorkha de magnitud 7,8 que va sacsejar el país el 2015, la demanda es va multiplicar diverses vegades i, el 2019, el país ja havia assolit l’autosuficiència en la producció d’aquest material de construcció. Això va ser possible en gran mesura gràcies a les fortes inversions que hi va haver en la indústria cimentera nepalesa.

El 2017, el grup xinès Hongshi va signar amb el govern del Nepal un acord d’inversió estrangera directa valorat en 359 milions de dòlars estatunidencs. En aquell moment, es tractava del projecte industrial amb inversió estrangera directa més gran del sector manufacturer del país.

El grup Hongshi es va associar amb l’empresa nepalesa Shivam Cement per construir una planta de ciment d’última generació al districte de Nawalparasi, on tenia una participació del 70 %, amb un acord per produir 12.000 tones de ciment al dia.

Sovint, Pequín celebra la inversió del grup Hongshi al Nepal com un model a seguir per haver-se implicat en les primeres incursions de la Xina a l’estranger en el marc de la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda (ICR), el seu projecte internacional de desenvolupament i connectivitat. Va ser un dels primers intents a gran escala d’una empresa cimentera xinesa d’expandir-se internacionalment, i l’empresa conjunta de Nawalparasi s’ha demostrat rendible. Els funcionaris xinesos la citen sovint com a prova que la ICR pot aportar beneficis mutus, com ara ajudar les empreses xineses a adquirir experiència global alhora que es «revitalitza l’economia local».

Al Nepal, el projecte ha generat almenys 10.000 llocs de treball, ha construït carreteres i ha impulsat el comerç regional. Tanmateix, aquesta narrativa de prosperitat compartida també amaga un desequilibri. Mentre els beneficis i el prestigi flueixen cap amunt, els costos ambientals i socials sovint s’instal·len silenciosament a les valls on s’extrau la pedra calcària i on la pols mai no acaba de dissipar-se.

Planta de ciment Hongshi Shivam a Nawalparasi (Nepal). Fotografia de l'Investment Board Nepal. Utilitzada amb permís.

Dos anys més tard, el 2019, una altra empresa cimentera xinesa, Huaxin, va entrar al Nepal amb una inversió de 140 milions de dòlars estatunidencs i l’objectiu de produir 3.000 tones de ciment al dia. Hongshi i Huaxin eren dos dels principals inversors estrangers al Nepal fins aquell moment.

Segons l’Enquesta Econòmica de 2013-2014, el Nepal disposa de 1.070 milions de tones de reserves de pedra calcària, suficients per sostenir la producció de ciment al país durant almenys 100 anys. Així, impulsat per la demanda de reconstrucció després dels desastres del 2015, el Nepal va viure un auge de la indústria cimentera, i diverses empreses nacionals també van iniciar activitats en el sector.

Des de la primera fàbrica de ciment establerta el 1967, el Nepal compta actualment amb 124 fàbriques de ciment registrades, de les quals 72 arreu del país estan en funcionament i produeixen fins a 22 milions de tones anuals. En conseqüència, el Nepal va començar a exportar ciment a l’Índia el juliol del 2022.

Impactes ambientals

Les inundacions de setembre del 2024 al Nepal van causar gairebé 250 morts arreu del país, en una catàstrofe desencadenada per unes pluges monsòniques sense precedents. Tanmateix, la destrucció a la vall de Rosi, on es van registrar almenys 69 morts, va tenir més a veure amb l’extracció descontrolada de pedreres i sorra a la conca hidrogràfica. Com a resultat, els rius es van veure obligats a fluir per canals estrets, i les aigües carregades de sediments van arrasar les planes inundables on vivia la població.

Però això només era la punta de l’iceberg. En els darrers temps, l’explotació de pedreres sense regulació —i sovint il·legal—, en què les empreses extreuen més del que està permès, la manca de mesures de protecció i la sobreexplotació han provocat un augment de les inundacions i els esllavissaments, així com contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl.

En un estudi del 2021 del Banc Rastra del Nepal, el 92 % dels enquestats va afirmar que les indústries del ciment causaven contaminació de l’aire, l’aigua, el soroll i el sòl a les seves comunitats, com també una greu afectació en els seus mitjans de vida. Un altre article del 2021, publicat al Journal of Development Innovations, va vincular directament l’erosió del sòl a la mala gestió i supervisió de les mines de pedra calcària del Nepal i a la pràctica perjudicial d’excavacions.

La tecnologia importada, sovint promocionada com a més neta i eficient, afegeix una capa de complexitat a la resistència local. Com que les fàbriques basades en inversió estrangera directa tendeixen a utilitzar maquinària més avançada i sistemes de filtratge moderns, semblen ambientalment superiors a les plantes nacionals més antigues. Aquest avantatge tècnic dificulta que el govern —o fins i tot les comunitats afectades— s’oposin a aquestes inversions, ja que es presenten com a progrés. En el discurs públic, rebutjar aquests projectes pot semblar irracional o contrari al desenvolupament, fins i tot quan els pobles del voltant continuen suportant la pols, el soroll i els paisatges alterats. La promesa d'una «millor tecnologia» suavitza així la crítica i redefineix què es considera un dany acceptable.

El 2022, en declaracions a Himal Khabarpatrika, veïns dels districtes de Palpa i Dang van parlar de l’impacte sobre les reserves d’aigua subterrània, sobre la contaminació del sòl i de l’aire i sobre la salut pública causat per les plantes de ciment properes. Fins i tot van organitzar protestes contra el funcionament de les fàbriques, però no van ser escoltats.

Mahendra Pandey va afirmar: «Tothom parla dels beneficis de la indústria del ciment, però ningú no es preocupa de com ens afecta a nosaltres, els agricultors d’aquí. El govern no ens ajuda; no li importa el que pateix la gent sobre el terreny».

Fotografia de Saurya Cements. Utilitzada amb permís.

La contaminació atmosfèrica ja és un dels principals factors de risc de mort al Nepal, per davant del tabac i de la hipertensió. Un total de 41.300 persones van morir per exposició a nivells perillosos de contaminants a l’aire el 2023, segons l’informe State of the Global Air 2025. Les emissions d’indústries com la del ciment són una de les principals fonts de PM2,5 ambiental, partícules en suspensió amb un diàmetre de 2,5 micròmetres o menys, que poden causar problemes de salut i estan relacionades amb malalties cardíaques i pulmonars, càncers, MPOC, diabetis i demència, entre d’altres.

La indústria del ciment al Nepal té un volum de negoci anual estimat d’uns 150 bilions de rúpies nepaleses (més de 1.000 milions de dòlars estatunidencs). També va generar 3,85 bilions de rúpies (24 milions de dòlars estatunidencs) en ingressos per exportacions a l’Índia durant l’exercici 2023/24. Però tot aquest desenvolupament comporta un cost social i ambiental enorme. De fet, una indústria del ciment sense una supervisió adequada no només afecta la salut pública i l’ecologia, sinó que també augmenta la petjada de carboni al Nepal en un moment en què el país s’ha compromès a assolir la neutralitat de carboni l’any 2045.

La inversió xinesa en el ciment

A partir del 2024, l’Índia va imposar un embargament no oficial al ciment fabricat al Nepal. Les autoritats índies van deixar d’emetre els segells IS, certificacions que indiquen que el ciment compleix els requisits de l’Oficina de Normes de l’Índia, malgrat que les empreses nacionals afirmaven que els ciments nepalesos eren de qualitat superior als indis.

Però, de manera similar al que passa amb l’energia hidroelèctrica, l’Índia no volia productes del Nepal desenvolupats amb components xinesos. Això va provocar una sèrie de tancaments o funcionaments parcials de fàbriques de ciment dins del país.

Les empreses xineses Hongshi i Huaxin van ser clau perquè el Nepal assolís l’autosuficiència en la producció de ciment i van ser directament responsables de la creació de milers de llocs de treball locals. Però el Nepal forma part d’una llarga llista de països que han obtingut beneficis semblants, si bé també n'han patit pèrdues ecològiques.

Tot i que els efectes de la inversió xinesa en la indústria del ciment del Nepal encara s’estan desenvolupant, altres països ofereixen pistes sobre com poden evolucionar aquestes expansions. Per exemple, la Xina va fer passar el Tadjikistan d’importador de ciment a un dels principals exportadors de l’Àsia central d'aquest producte. Tot va començar amb la creació de l’empresa conjunta Huaxin Gayur Cement per part de Huaxin i el grup Tajik Gayur a la província de Khatlon, al sud-oest del país, amb una capacitat anual d’1,2 milions de tones. Un any més tard, dues empreses més van posar en marxa les seves plantes i el 2024 se’n van construir cinc més amb inversions xineses.

Els beneficis immediats d’aquestes empreses, com ara llocs de treball per a la població local —de vegades acompanyats d’accés a la sanitat i l’educació—, així com drets de cobrament per al govern, fan difícil establir-hi una oposició basada principalment en el cost ambiental. Sovint també és complicat vincular directament els impactes sobre la salut i el medi ambient a un projecte d’infraestructura o a unes emissions concretes.

I, fins i tot quan es presenten queixes a l'administració, és probable que la comunitat local no obtingui un resultat favorable, com va passar amb un poble del Kazakhstan que va reclamar compensacions i el tancament o trasllat de la planta de ciment de Gezhouba Shieli.

Inicialment, els tribunals de districte i de província van sentenciar a favor dels veïns, després que consideressin que la planta s’havia construït massa a prop de la zona residencial i en contra del marc legal vigent. Però el govern federal kazakh va acabar modificant la normativa sobre la distància obligatòria entre plantes perilloses i zones habitades.

Finalment, es va permetre, sense cap conseqüència, que la planta de ciment de Gezhouba Shieli continués operant al mateix emplaçament i contaminant encara més la zona.

El llegat d’Himal Cement i l’activisme ambiental al Nepal

La fàbrica estatal Indústria de Ciment Himal es va establir el 1967 a Chobhar (districte de Katmandú) amb assistència alemanya, i tenia una capacitat de 160 tones diàries, que es va ampliar a 200 tones després d’una renovació. Abans d’això, el ciment per a la construcció s’importava de l’Índia, Singapur o Europa.

Tanmateix, més de tres dècades després, va créixer l’oposició arran de les emissions de la planta. Després de protestes locals, l’empresa va acceptar instal·lar filtres per reduir les emissions de pols de la xemeneia, elaborar una avaluació d’impacte ambiental llargament pendent i construir un mur de contenció per protegir les zones properes dels esllavissaments.

El 2002, la planta va acabar tancant del tot després que Chobhar impulsés una campanya a gran escala contra la pols i la contaminació de l’aire. Els experts van assenyalar que fins al 80 % de la pols i el sutge atrapats per la inversió tèrmica hivernal a la vall de Katmandú en provenien, i que Katmandú era l’única gran ciutat del món amb una fàbrica de ciment en plena producció a només quatre quilòmetres del centre urbà.

Aquest és un dels primers tancaments significatius d’una indústria per motius ambientals al Nepal; molts altres el van succeir. El llegat de la Indústria de Ciment Himal i el seu final recorden l’equilibri fràgil entre ecologia i economia.

Però, anys després, l’extracció il·legal de materials dels llits dels rius continua sense control. I quan l'activista ambiental Dilip Mahato va denunciar una màfia local de la sorra, va ser assassinat a sang freda. La seva família encara espera justícia.