Imatge de Stand News. Utilitzada amb permís.

Aquest article es va publicar originalment a The Stand News en xinès. Ha estat traduït al català per Global Voices i republicat aquí amb el seu permís.

El 2020, la llei de seguretat nacional aprovada a Pequín va transformar Hong Kong en una ciutat de la por.

A partir de la seva promulgació al juliol, les persones van començar a ser arrestades simplement per la seva presència a prop d'un antic lloc de protesta. L'elecció del Consell Legislatiu es va ajornar fins a l'any vinent. La policia va atacar l'oficina d’Apple Daily, un diari prodemocràcia, i va arrestar el seu fundador Jimmy Lai sota acusacions de connivència amb forces estrangeres. Els professors van ser castigats per expressar postures prodemocràcia a les xarxes socials.

Entre el 29 d’agost i l’1 de setembre, The Stand News va preguntar als lectors, mitjançant una sèrie d’enquestes en línia, com els impactava la llei de seguretat nacional. Els resultats de l'enquesta, en què van participar 2.587 persones, es publiquen en aquest article, que s'acompanya d'entrevistes a manifestants, periodistes, funcionaris, professors i altres. Volíem esbrinar com gestionen la por sota la nova llei draconiana.

Segons les enquestes, la proporció d’enquestats que declaren sentir-se «molt emotius» (nivell 9) i «extremadament emotius» (nivell 10) ha augmentat del 23,4 el 21 de maig, quan Pequín va anunciar la llei de seguretat nacional, a 38,4 el 30 de juny, quan es van donar a conèixer els detalls de la llei. Va tenir un pic d'increment el 29 de juliol, quan quatre estudiants activistes van ser arrestats per incitar a la secessió.

Els enquestats diuen que les seves fonts de por són la criminalització dels discursos (96 %), l'anul·lació de la llibertat de premsa (93 %), l'anul·lació de protestes i les detencions a causa de protestes (84 %), l'extradició a la Xina per a un judici (77 %), la «mala conducta política» d'un conegut (76 %) i la vigilància policial (71 %).

Motius per témer la llei de seguretat nacional, segons una enquesta en línia de The Stand News. Imatge de The Stand News, utilitzada amb permís seu.

Pel que fa a les emocions provocades per la llei de seguretat nacional, els enquestats van triar la ira (88 %), la preocupació (75 %), la impotència (73 %), l'odi (70 %), la desesperació (57 %), l'ansietat (51 %) , la tristesa (50 %), la por (43 %), la felicitat (1 %) i l'alleujament (1 %).

L’enquesta també va preguntar si els lectors havien adoptat algun mitjà de comunicació més segur: el 69 % va dir que sí. Algunes de les precaucions que prenen són l’ús de VPN (37 %), la neteja d'amistats a les xarxes socials (28 %), l’ús d’eines de missatgeria encriptades com Signal (28 %), la supressió dels historials dels xats (23 %), l’ocultació o l’eliminació de publicacions a les xarxes socials (20 %), l'ús de funcions de xat secret (12 %), el canvi de noms d’usuari a les xarxes socials (12 %), la creació de nous comptes de xarxes socials (8 %), la utilització de targetes SIM mòbils anònimes (8 %) i l'ús d’un telèfon independent per a comunicacions segures (6 %).

Telèfons fantasma

Durant les manifestacions entre el 2019 i el 2020 contra la idea de l’extradició a la Xina, la «Rebecca» (nom fals) va proporcionar cupons de menjar i suport emocional a més de 50 joves manifestants als quals anomena «els seus fills».

El 30 de juny del 2020, tan bon punt es van començar a escampar els detalls de la llei de seguretat nacional, es va adonar que podia tenir problemes per les seves accions passades, ja que havia proporcionat suport material o monetari a aquells que havien comès delictes que la llei castigava amb una pena de 5 a 10 anys de presó.

Així i tot, l'endemà la Rebecca va aparèixer igualment a Causeway Bay en una protesta contra la llei de seguretat nacional. Però, en lloc de negre, aquesta vegada portava un vestit.

Com milers d'altres manifestants, la Rebecca gestiona la por prenent petites precaucions. Per tal de prevenir l'assetjament a la seva família i el seu cercle d'amics, va restringir-hi la comunicació. Fins i tot abans que es promulgués la llei de seguretat nacional, suprimia cada dia els missatges sensibles del seu telèfon.

Però el 30 de juny va adquirir un «telèfon fantasma» amb una targeta SIM prepagada. Va registrar-hi l'identificador d'Apple de l'iPhone amb una adreça de correu electrònic anònima. Aleshores va distribuir altres iPhones amb un dispositiu similar a una dotzena de manifestants que havien decidit continuar amb l'activisme.

El mateix 30 de juny, va transferir totes les seves comunicacions sensibles al telèfon fantasma i va enviar missatges als manifestants per recordar-los que suprimissin missatges regularment, que desactivessin les funcions de desbloqueig amb identificació facial i amb empremtes digitals, que activessin l’autenticació de dos factors a totes les aplicacions i que activessin una funció d’esborrament automàtic després de 10 intents de contrasenya fallits, entre altres mesures.

A més de la seguretat de les comunicacions, la Rebecca també va preparar un pla de seguretat en cas que la detinguessin: va confiar a un amic el seu número d’identificació i el número de telèfon d’un advocat per preparar la fiança. També va empaquetar tots els articles relacionats amb la protesta en una caixa i va demanar al seu amic que netegés la casa en cas que es confirmés una detenció.

El dia de la protesta, ella i el seu marit van dinar a Causeway i van guardar el rebut del restaurant en cas que els arrestessin i haguessin d'explicar per què es trobaven a la zona de protesta.

Després de tornar a casa, va saber la notícia que diversos dels seus «fills» havien estat arrestats a Times Square. Com que és habitual que la policia comprovi els telèfons mòbils i els comptes de les xarxes socials dels manifestants arrestats, la Rebecca va sortir de diversos grups de Telegram en els quals participava juntament amb els arrestats. Els activistes de Hong Kong sovint destrueixen grups de xarxes socials arran de detencions per evitar posar en perill els seus companys.

Des que va esclatar la protesta contra l'extradició a la Xina el 2019, diversos administradors de Telegram han estat arrestats per «haver incitat a unir-se a assemblees il·legals».

Finalment, l'únic que va passar als «fills» de la Rebecca és que van ser alliberats amb la fiança al cap de 30 hores, atès que es van negar a desbloquejar els seus telèfons a la policia.

La Rebecca ara viu una doble vida: a les xarxes socials i a la vida real, poques vegades fa comentaris sobre polítiques i protestes. Mentre hi hagi una càmera de videovigilància al davant, només participa en activitats apolítiques com ara jugar a jocs en línia. Però, en privat, continua tenint cura dels seus «fills».