Targeta electoral del referèndum d’independència de Nova Caledònia del novembre del 2018. Fotografia de Flickr de gérard (CC BY-SA 2.0).

El 12 de desembre del 2021, els votants de Nova Caledònia van decidir de manera aclaparadora continuar sent un territori de França en un referèndum marcat per la baixa participació i per la no participació de la població indígena canaca.

Nova Caledònia és un territori del Pacífic Sud que va ser colonitzat per França el 1853 i que es va convertir en una colònia penal per a condemnats comuns i dissidents polítics. Des del 1986 figura a la llista de les Nacions Unides de territoris pendents de descolonització.

Els enfrontaments violents entre els canacs i els descendents dels colons europeus durant la dècada del 1980 van conduir a la redacció i signatura de l’Acord de Pau de Nouméa el 1998, que preveia la celebració d’un referèndum d’independència en tres parts per determinar el futur polític de Nova Caledònia.

El primer referèndum va tenir lloc el novembre del 2018, mentre que la segona votació es va realitzar l’octubre del 2020. En tots dos casos, els votants van optar per continuar a França, però amb un marge de només 10.000 vots i una participació superior al 80 %. Es calcula que hi havia uns 25.000 votants indecisos. El bloc contrari a la independència esperava una victòria contundent, però els dos referèndums van reflectir el creixent suport a la campanya d’autodeterminació de la població canaca.

Diversos grups havien demanat l’ajornament del tercer referèndum a causa de l’impacte de les restriccions derivades de la pandèmia de la COVID-19. Els ancians canacs també van declarar un any de dol després que més de 300 canacs haguessin mort a causa de la COVID-19. Tanmateix, França va desestimar la petició i va fixar el referèndum per al desembre, tot i que l’Acord de Pau de Nouméa permetia celebrar la votació fins al 2022.

Com a resposta, els grups independentistes van instar els votants a boicotejar el referèndum. A causa de la no participació de la població canaca, la participació va ser només del 43,9 %.

Algunes organitzacions de la societat civil del Pacífic van emetre un comunicat de rebuig als resultats del referèndum:

The referendum was not consultative and it does not serve the common good of the Kanaky population, who exercised their right to not participate in the pseudo-referendum.

This non-participation of pro-independence indigenous people should have been a clear signal to France of the public mood, recognising that the poll results cannot be received as the genuine resolve of the Kanak people.

El referèndum no va ser consultiu i no serveix al bé comú de la població de Kanaky, que va exercir el seu dret a no participar en el pseudo-referèndum.

Aquesta no participació dels pobles indígenes independentistes hauria d’haver estat un senyal clar per a França de l’estat d’ànim de la població, i França hauria d'haver reconegut que els resultats de la votació no poden ser acceptats com la voluntat genuïna del poble canac.

El Grup Punta de Llança Melanesi (MSG, per les sigles en anglès), una organització subregional de cinc membres que inclou representants de Papua Nova Guinea, les Fiji, Vanuatu, les illes Salomó i la principal coalició independentista de Nova Caledònia —el Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS, per les sigles en francès)—, ha demanat a les Nacions Unides que declarin nuls i sense efecte els resultats del tercer referèndum a causa de la no participació del poble indígena de Kanaky.

We firmly support the call by FLNKS for the UN to declare the results of the 3rd Referendum null and void due to the ‘non-participation’ of the people of Kanaky. Voter turnout was below 50% of registered voters hence cannot be taken as the legitimate wish of the silent majority!

— MSG Secretariat (@MsgSecretariat) December 13, 2021

Donem un suport ferm a la crida del FLNKS perquè l’ONU declari nuls i sense efecte els resultats del tercer referèndum a causa de la «no participació» del poble de Kanaky. La participació electoral va ser inferior al 50 % del cens, de manera que no es pot considerar que reflecteixi la voluntat legítima de la majoria silenciosa!

— Secretariat del MSG (@MsgSecretariat) 13 de desembre del 2021

Marylou Mahe, una jove canaca que estudia a França, va escriure sobre el sentiment del seu poble:

The future of New Caledonia cannot be built without its indigenous people. The Kanak voice is the cornerstone of New Caledonia’s common destiny.

This is a time for traditional Kanak mourning. More than 50 per cent of the people who have died from the virus are Kanak. The Customary Senate, the representative body of the Kanak people, has declared a period of mourning of one year.

Yet the state has dismissed this issue. We felt this was a sign of contempt. I have the impression that my culture is being ignored, that my Kanak identity is being denied, and that we are being set back more than 30 years. To a time when our voice did not count. As if I and we didn’t exist.

El futur de Nova Caledònia no es pot construir sense el seu poble indígena. La veu canaca és la pedra angular del destí comú de Nova Caledònia.

Aquest és un temps de dol tradicional canac. Més del 50 % de les persones que han mort a causa del virus són canacs. El Senat Consuetudinari, l’òrgan representatiu del poble canac, ha declarat un període de dol d’un any.

Tanmateix, l’Estat ha desestimat aquesta qüestió. Ho vam viure com un senyal de menyspreu. Tinc la impressió que s'ignora la meva cultura, que es nega la meva identitat canaca i que se’ns fa retrocedir més de 30 anys, a una època en què la nostra veu no comptava, com si jo i tots nosaltres no existíssim.

L’investigador David Robie va assenyalar la importància geopolítica de Nova Caledònia per a França:

New Caledonia is critically important to France’s projection of its Indo-Pacific economic and military power in the region, especially as a counterbalance to growing Chinese influence among independent Pacific countries. Its nickel mining industry and reserves, important for manufacturing stainless steel, batteries and mobile phones, and its maritime economic zone are important to Paris.

Nova Caledònia és d’una importància crítica per a la projecció del poder econòmic i militar de França a l’Indo-Pacífic, especialment com a contrapès a la creixent influència xinesa entre els països independents del Pacífic. La seva indústria i reserves de níquel, importants per a la fabricació d’acer inoxidable, de bateries i de telèfons mòbils, així com la seva zona econòmica marítima, són clau per a París.

França va acollir amb satisfacció els resultats del referèndum i va prometre continuar impulsant reformes i diàleg a Nova Caledònia. Els supervisors oficials de la consulta van afirmar que la baixa participació no afecta la validesa legal del referèndum.

Hi ha preocupació pel fet que la decisió d’ignorar la petició canaca d’ajornar el referèndum pugui tornar a encendre les tensions polítiques. Mentrestant, la lluita per l’autodeterminació del poble canac continua a Nova Caledònia.