La policia dispersa una manifestació pro-UE el novembre de 2024. Fotografia de Mariam Nikuradze/OC Media. Utilitzada amb permís.

Aquest article es va publicar inicialment a OC Media el 28 de novembre de 2025. Una versió editada es republica a Global Voices en virtut d’un acord de col·laboració de continguts.

Geòrgia no és aliena a les protestes, però l’últim any ha suposat un període sense precedents al país de mobilització sostinguda. Milers de persones han protestat diàriament per defensar les aspiracions de Geòrgia d’ingressar a la Unió Europea (UE) i per oposar-se a les polítiques cada cop més antioccidentals del partit Somni Georgià, en el context de les controvertides eleccions d’octubre de 2024 que van mantenir-lo al poder com a partit governant.

Tot i que el nombre de participants ha disminuït gradualment, les multituds han omplert reiteradament l’avinguda Rustaveli, que s’estén al llarg d’aproximadament 1,5 quilòmetres des de la plaça de la Llibertat. Passat el primer aniversari del moviment, repassem-ne els principals esdeveniments…

Novembre de 2024

Van esclatar protestes massives després que el primer ministre Irakli Kobakhidze anunciés la suspensió del procés d’integració de Geòrgia a la UE. Milers de persones es van concentrar a l’avinguda Rustaveli i van ser immediatament dispersades per la policia antidisturbis, que va utilitzar canons d’aigua, gasos lacrimògens i esprais de pebre contra elles. Els manifestants van oposar-hi resistència amb focs artificials, fet que va desencadenar dues setmanes d’enfrontaments nocturns.

Des del primer moment, la violència policial va ser extrema. Els agents van atacar periodistes, van confiscar equips d'enregistrament i van efectuar detencions contundents. Desenes de professionals dels mitjans en van resultar ferits, d'entre els quals el periodista Guram Rogava, que durant una emissió en directe va patir ferides que van posar en perill la seva vida.

Desembre de 2024

Més de 450 manifestants van ser detinguts només durant les dues primeres setmanes, i les organitzacions de la societat civil van denunciar una brutalitat policial generalitzada. Els manifestants es van adaptar utilitzant equipament de protecció i inutilitzant pots de gas lacrimogen, mentre que la policia va intensificar la resposta desplegant grans quantitats de gas i practicant detencions aleatòries.

La cofundadora d’OC Media, Mariam Nikuradze, va explicar que va estar a punt de ser detinguda i que li van destruir per segona vegada una càmera. Les autoritats també van multiplicar per deu les multes per tallar carrers, cosa que afegia al càstig per participar en les protestes una greu càrrega econòmica.

L’avinguda Rustaveli es va decorar per Nadal, però els manifestants van reaprofitar constantment les instal·lacions col·locant-hi pancartes i fotografies de detinguts torturats. Finalment, l’arbre de Nadal es va encendre sense cap cerimònia a causa dels aldarulls.

Gener de 2025

Els manifestants van celebrar el Cap d’Any a Rustaveli amb un àpat popular. La dispersió massiva imposada per la policia antidisturbis va disminuir després que el govern prohibís els focs artificials, les màscares i els làsers, i les protestes es van tornar més pacífiques. Van créixer les marxes temàtiques, incloses les protestes contra el biaix judicial. En un acte, van escridassar i increpar els jutges llançant-los ous.

Mzia Amaglobeli, fundadora de dos mitjans de comunicació independents, va ser detinguda a Batumi, fet que va provocar concentracions de solidaritat. A Tbilisi van sorgir marxes de desobediència de menor escala, en les quals alguns participants van portar deliberadament màscares malgrat que estaven prohibides. Aquell mes, una vaga general de tres hores va registrar una participació significativa de diversos sectors.

Així mateix, alguns actors de teatre van organitzar representacions mòbils en suport de l’actor detingut Andro Chichinadze. Mentrestant, el Consell de la UE va suspendre els viatges sense visat per als titulars de passaports diplomàtics georgians, i el govern va congelar la participació en l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE) després que aquesta reclamés noves eleccions.

Febrer de 2025

Els manifestants van intentar bloquejar una de les principals sortides de Tbilisi —ara considerat un delicte penal—, cosa que va provocar un fort desplegament policial que, al seu torn, va causar col·lapses de trànsit. Hi van detenir diversos líders de l’oposició.

Somni Georgià va establir una comissió amb l’objectiu declarat de castigar l’antic partit governant, el Moviment Nacional Unit (MNU), tot i que el seu mandat es va acabar ampliant per tal d'atacar la majoria de grups de l’oposició. Unes noves marxes van reclamar eleccions anticipades.

Març de 2025

Hi va haver manifestacions diàries que anaven des de la Radiodifusió Pública de Geòrgia fins al parlament per denunciar una cobertura esbiaixada i acomiadaments amb motivació política. Els participants tocaven tambors, utilitzaven megàfons i llegien els noms dels empresonats.

Va emergir una altra protesta contra la comissió parlamentària antioposició, especialment després que la diputada Thea Tsulukiani afirmés que l’heroi nacional Giorgi Antsukhelidze havia estat «sacrificat per les ambicions d’algú», en al·lusió a l’expresident Mikheil Sakaixvili.

Mentrestant, Somni Georgià va aprovar nova legislació, inclosa l’anomenada traducció georgiana de la llei FARA dels Estats Units, que substituïa la controvertida llei d’agents estrangers. Les esmenes també prohibien als mitjans de comunicació rebre qualsevol mena de finançament estranger. Totes les lleis es van aprovar per unanimitat, donada l’absència dels diputats de l’oposició.

Abril de 2025

Els manifestants van commemorar el 36è aniversari de l’ofensiva repressiva soviètica del 9 d’abril de 1989 acampant a l’avinguda Rustaveli per confrontar els funcionaris governamentals que assistien a l’acte. Somni Georgià va utilitzar l’aniversari per atacar els crítics, comparant els manifestants actuals amb soldats soviètics, tot evitant qualsevol menció a Rússia. Repetidament, l’Agència Municipal de Control Animal de Tbilisi va cooptar gossos de les protestes, alguns dels quals mai no van ser localitzats.

A mitjan abril, el govern va restringir les subvencions estrangeres tant per a la societat civil com per als mitjans, i va limitar les donacions polítiques. Els manifestants van celebrar la Pasqua junts davant de la catedral de Kashveti.

La policia va escorcollar els domicilis dels principals organitzadors de les protestes i van augmentar la pressió sobre uns manifestants ja carregats de multes elevades. Molts van començar a buscar maneres d’evitar que els identifiquessin mitjançant sistemes d’intel·ligència artificial de reconeixement facial.

Maig de 2025

Els manifestants pengen banderes de Geòrgia i de la UE, una al costat de l’altra, sobre un pont. Fotografia de Mariam Nikuradze/OC Media. Utilitzada amb permís.

El Dia del Treball, els manifestants a Tbilisi van expressar solidaritat amb els miners en vaga de Chiatura, mentre la protesta principal a Rustaveli continuava sota el fred i la pluja. Les grans marxes amb banderes de Geòrgia i de la UE es van fer més habituals. Els manifestants van continuar protestant dins del metro abans de tornar al parlament, que sovint començaven a anomenar com a «casa».

La gent es va manifestar durant el Dia d’Europa i va celebrar actes paral·lels pel Dia de la Independència, el 26 de maig, en què van intervenir l'expresidenta Salome Zourabichvili i l’eurodiputada lituana Rasa Juknevičienė. A finals de mes, alguns líders de l’oposició van ser detinguts per no comparèixer davant la comissió d’investigació de Somni Georgià.

Juny de 2025

Les mares dels manifestants empresonats van recórrer Geòrgia per reunir-se amb residents i distribuir diaris amb cartes dels detinguts. A mesura que sorgien noves restriccions, els manifestants van idear mètodes creatius de resistència.

Una iniciativa consistia a formar missatges de protesta sobre passos de vianants; durant una acció, un cotxe va envestir els manifestants i en va ferir diversos, inclosa la fotoperiodista Mariam Mekantsishvili, a qui van trencar una costella.

Una protesta davant del Ministeri de l'Interior a l'avinguda Vazha Pshavela. Fotografia de Mariam Nikuradze/OC Media. Utilitzada amb permís.

En el 200è dia de protesta, els manifestants van cremar una bandera russa i van pintar amb esprai la paraula «revolució» prop del parlament, tots amb màscares de Guy Fawkes. Posteriorment, Somni Georgià va proposar nous projectes de llei que limitaven fortament la cobertura mediàtica dels judicis, alhora que suggeria increments salarials per als jutges.

Juliol de 2025

El cos de Vano Nadiradze, un voluntari georgià a la guerra d'Ucraïna, va ser repatriat sense la recepció militar tradicional; els manifestants van organitzar-li el seu propi homenatge. Va sorgir una tradició creixent de celebrar els aniversaris dels manifestants empresonats davant dels centres penitenciaris.

Aza Chilachava, una desplaçada interna d’Abkhàzia, assistia gairebé a totes les protestes portant una bandera georgiana. Fotografia de Mariam Nikuradze/OC Media. Utilitzada amb permís.

El manifestant orfe Archil Museliantsi va aprovar els exàmens nacionals des de la presó amb el suport del manifestant Tsaro Oshakmashvili, que simbòlicament el va adoptar.

Fotografia de Mariam Nikuradze/OC Media. Utilitzada amb permís.

Els desnonaments de desplaçats interns i de famílies socialment vulnerables al districte de Samgori, a Tbilisi, van desencadenar més protestes i 17 detencions. Durant el calorós estiu, els manifestants portaven pistoles d’aigua a Rustaveli per refrescar-se i entretenir els infants.

Agost de 2025

Els tribunals van dictar nombroses sentències contra manifestants detinguts. La periodista Mzia Amaglobeli va ser condemnada a dos anys, la qual cosa va provocar una onada de solidaritat arreu del país. En un gir inesperat, tres manifestants inicialment acusats de possessió de drogues i que s’enfrontaven a penes de vuit a vint anys van ser absolts.

Enmig de noves restriccions als mitjans independents, 22 d'ells es van unir per recaptar fons col·lectivament sota l’eslògan «Els llums han de continuar encesos».

Setembre de 2025

A mesura que s’acostaven les eleccions locals, més manifestants van ser condemnats. Van esclatar enfrontaments a la seu de campanya del candidat a l’alcaldia Kakha Kaladze; hi va haver simpatitzants de Somni Georgià que van atacar manifestants i periodistes, però ningú no va ser castigat.

La manifestant Megi Diasamidze va ser detinguda per haver escrit un missatge en un cartell electoral. La líder del partit polític Droa, Elene Khoshtaria, va imitar-la i també va ser detinguda; va rebutjar la fiança i continua empresonada.

Els tribunals van començar a empresonar reincidents per multes impagades relacionades amb talls de carrers.

Octubre de 2025

Fotografia de Mariam Nikuradze/OC Media. Utilitzada amb permís.

Mentre les dones organitzaven una marxa de solidaritat amb els manifestants empresonats, un esdeveniment clau van ser les eleccions locals del 4 d’octubre, que van ser boicotejades pels principals grups de l’oposició i van donar lloc a una nova victòria aclaparadora de Somni Georgià. Milers de persones van protestar durant la votació, i van esclatar enfrontaments prop de la residència presidencial; 64 persones van ser detingudes.

La nova normativa preveia fins a un any de presó per reincidència en talls de carrers. Tot i això, desenes de persones van continuar bloquejant Rustaveli. El manifestant Zurab Menteashvili es va convertir en el primer a afrontar càrrecs penals per tallar carrers i continua en presó preventiva. El manifestant amb discapacitat Ioseb Kheoshvili, mentrestant, va continuar manifestant-se fins i tot després de rebre múltiples multes de 5.000 laris (uns 1.600 euros).

El fundador de Somni Georgià, Bidzina Ivanishvili, va sorprendre fent acte de presència el dia de les eleccions per votar amb la seva família. Fotografia de Mariam Nikuradze/OC Media. Utilitzada amb permís.

En altres esdeveniments, l’exprimer ministre Irakli Garibashvili va ser investigat per corrupció i va acceptar cooperar. La manifestant Nino Datashvili, que s’enfrontava a penes de quatre a set anys de presó, va ser alliberada sota fiança després que la seva salut empitjorés.

Novembre de 2025

Les autoritats van presentar noves acusacions de gran abast contra gairebé tots els principals líders de l’oposició, incloent-hi intents de cop d’estat i coordinació il·legal amb estats estrangers, delictes que comporten penes de fins a 15 anys.

A mesura que s’acostava el primer aniversari de les protestes, la policia es va desplegar massivament per impedir els talls de carrers. Els manifestants van respondre protestant per carrers secundaris, fet que va portar la policia a bloquejar fins i tot les voreres. Desenes de persones van ser detingudes per resistència o insults als agents i, tot i que la majoria de càrrecs van decaure als tribunals, els detinguts van ser multats o empresonats administrativament. Qualsevol persona que liderés una marxa amb un megàfon s’exposava a una detenció immediata.

El 25 de novembre, els manifestants es van emmanillar simbòlicament els uns als altres per evitar detencions. Malgrat la disminució del nombre de participants, centenars —i de vegades milers— continuen protestant diàriament. La durada del moviment continua sent incerta, però el gir del govern cap a l’autoritarisme sembla inequívoc.