Uns manifestants a Esfahan s’afegeixen a les protestes massives arreu de l’Iran. Captura de pantalla d’un vídeo penjat a X per @iranhrs99. Ús legítim.

Aquest article es va publicar inicialment a The New Arab el 2 de gener de 2026. Una versió editada es republica a Global Voices en virtut d’un acord de col·laboració de continguts.

Les petites protestes que van començar diumenge passat al Gran Basar de Teheran, al cor de la capital iraniana, arran d’una nova i forta caiguda de la moneda nacional, s’han estès a diverses ciutats i han resultat en diversos morts i ferits pels enfrontaments amb les forces de seguretat.

El 31 de desembre, l’epicentre de les protestes contra el règim va ser la ciutat meridional de Fasa, on els manifestants van atacar l’oficina del governador. El mateix dia, segons la Guàrdia Revolucionària, un membre de la milícia progovernamental Basij va morir a la ciutat occidental de Kuhdasht en un enfrontament amb els manifestants.

L’endemà, els mitjans locals van informar que tres manifestants van morir a la petita localitat occidental d’Azna, a la província de Lorestan, mentre intentaven entrar a una comissaria de policia.

Abans de Fasa, també s’havien registrat protestes a Esfahan, Malard, Hamadan, Arak i Qeshm. Les autoritats iranianes no han fet públiques xifres oficials sobre les detencions, però alguns vídeos i testimonis presencials mostren enfrontaments entre els manifestants i les forces de seguretat.

Col·lapse de la moneda

L’última onada de protestes va començar al Gran Basar de Teheran, que tradicionalment era un bastió dels grups conservadors i religiosos. No obstant això, el rial iranià va caure fins a un mínim històric el diumenge 28 de desembre, fet que va portar alguns comerciants a tancar les botigues en protesta per l’empitjorament de les condicions econòmiques, ja que el dòlar estatunidenc cotitzava a 1.450.000 rials iranians al mercat lliure.

Els següents dies, el tipus de canvi va continuar variant bruscament, cosa que va dificultar que els comerciants poguessin fixar preus. Com a resultat, dilluns i dimarts va continuar la vaga al basar.

Un comerciant del mercat de catifes de Teheran, que va demanar mantenir l’anonimat per motius de seguretat, va afirmar que la manca d’estabilitat feia impossible el negoci.

«El comerç necessita un mínim d’estabilitat, que ara mateix no existeix», va declarar a The New Arab.

Va afegir que els costos de les matèries primeres, els salaris, el transport, el lloguer i altres despeses estan tots vinculats al tipus de canvi del dòlar, i que els canvis ràpids fan impossible fixar preus i vendre.

El comerciant va rebutjar les afirmacions dels mitjans vinculats al govern segons les quals el tancament de botigues havia estat forçat per «agitadors» i va assegurar que havien estat els mateixos comerciants els qui havien decidit cridar l’atenció de les autoritats.

«Encara que mantinguem les botigues obertes, no podem treballar», va dir. «A causa de la pressió de les forces de seguretat, és probable que el basar reobri dissabte, però només ens asseurem a les botigues i no comerciarem fins que el tipus de canvi esdevingui estable».

Creixent malestar

Dimecres, el govern va respondre a la vaga tancant oficines públiques i centres comercials a Teheran i en diverses altres ciutats. Els responsables van al·legar el fred com a motiu. El cap de setmana a l’Iran és dijous i divendres, amb la qual cosa els mercats es van mantenir efectivament tancats fins dissabte.

Dimarts, els responsables es van reunir amb els líders dels gremis comercials i van prometre'ls exempcions fiscals, una suspensió de les multes tributàries i accés a divisa estrangera subvencionada per a les importacions, en un intent de calmar els comerciants.

El mateix dia, Mohammad Reza Farzin va dimitir com a governador del Banc Central de l’Iran. Havia assumit el càrrec el desembre de 2022 després que Ali Salehabadi dimitís arran d’una forta caiguda del rial. En aquell moment, el dòlar cotitzava a 435.000 rials.

Un economista que, en una entrevista aquell any, havia advertit que el canvi de lideratge del banc central no aturaria la caiguda del rial, va reiterar el mateix punt de vista després de la dimissió de Farzin.

«Tant se val qui dirigeixi el banc central», va explicar. «Mentre la corrupció controli l’economia, aquesta situació continuarà».

Va assenyalar que les sancions internacionals sobre les exportacions iranianes de petroli, gas i productes petroquímics, així com el risc d’un nou conflicte entre l’Iran i Israel, estaven contribuint a la inestabilitat econòmica, la debilitat de la moneda i la inflació.

També va dir que l’aïllament polític ha perjudicat l’economia iraniana i ha incrementat la indignació pública.

«La gent ja no protesta només per llibertats polítiques o personals», va afirmar. «Molts no poden permetre’s menjar per a les seves famílies, i respondre-hi amb policies antiavalots no resoldrà el problema».

L’economista va dir que no estava clar si les protestes s’estendrien encara més, però va assenyalar que era probable que la vaga del Gran Basar de Teheran acabés a causa dels estrets vincles del basar amb el règim.

«El basar ha donat suport durant molt de temps al sistema religiós i conservador», va dir. «Per aquest motiu, és probable que el govern del president Massud Pezeixkian i els líders del basar arribin a un acord. Però que les protestes creixin dependrà de la duresa amb què es reprimeixin els manifestants i de fins a quin punt els grups de l’oposició es mantinguin units».