Manifestació de dones al Senegal contra les violacions el 2021. Captura de pantalla del canal de YouTube del mitjà senegalès Le Dakarois 221.

Escrit per Bowel Diop

Al Senegal, una dona víctima d'una violació pot ser condemnada per voler reprendre el control de la seva vida si decideix avortar.

Com molts altres països africans, el 27 de desembre del 2004 el Senegal va ratificar el Protocol de Maputo, un tractat jurídic de la Unió Africana destinat a promoure i protegir els drets de les dones i nenes a l'Àfrica. Segons el que disposa l'article 14, els Estats signataris es comprometen a:

(…) autoriser l’avortement médicalisé en cas d’agression sexuelle, de viol, d’inceste, ou lorsque la poursuite de la grossesse met en danger la santé mentale ou physique de la mère ou la vie de la mère ou du fœtus.

(…) autoritzar l’avortament induït en cas d'agressió sexual, de violació, d’incest o si la continuació de l'embaràs implica un risc per a la salut mental o física de la mare o per a la vida de la mare o del fetus.

Al Senegal, però, aquest dret presumptament reconegut per ara és paper mullat. Algunes organitzacions en defensa dels drets humans, com la Federació Internacional pels Drets Humans (FIDH), la Lliga Senegalesa pels Drets Humans (LSDH) i la Trobada Africana per la Defensa dels Drets Humans (RADDHO) —una ONG nacional amb seu a Dakar—, denuncien que l'Estat senegalès no respecta aquests acords internacionals. En l'informe Double peine (‘Doble pena’), que van publicar el 2024, aquestes tres organitzacions alertaven que no s'havia transposat a la legislació nacional l'article 14 del Protocol de Maputo i que, per tant, les dones víctimes de violació o d'incest són obligades a tirar endavant amb l'embaràs.

L'avortament està prohibit al Senegal pels articles 305 i 305 bis del Codi penal, excepte en casos força rars d’avortaments terapèutics practicats per salvar la vida de la mare. Aquesta situació empeny nombroses dones, d'entre les quals les víctimes de violació o d'incest, a optar per alternatives clandestines, perilloses i sovint mortals.

Segons Prison Insider, una plataforma amb seu a França de creació i difusió d'informació sobre les presons d'arreu del món, fins a un 46 % de les dones detingudes a la presó Liberté VI al Senegal han estat condemnades per infanticidi, cosa que demostra la magnitud del fenomen.

Ara bé, que el dret a l'avortament amb prou feines es reconegui al país no es deu solament a causes jurídiques sinó també socioculturals.

L’argument religiós

L'argument religiós és el més esgrimit per a justificar la prohibició de l'avortament: més del 95 % de la població senegalesa és musulmana. Tot i això, es tracta d'una república laica, segons estipula el primer article de la Constitució:

La République du Sénégal est laïque, démocratique et sociale. Elle assure l’égalité devant la loi de tous les citoyens, sans distinction d’origine, de race, de sexe, de religion. Elle respecte toutes les croyances.

La República del Senegal és laica, democràtica i social. Garanteix la igualtat davant la llei de tots els seus ciutadans, sense distinció d'origen, de raça, de sexe o de religió. Respecta totes les creences.

Partint d'un marc laic, el debat hauria de centrar-se en l'àmbit mèdic i jurídic. En medicina, es distingeix clarament el que és un nadó del que és un fetus. De fet, en certes tradicions musulmanes es creu que l'ànima apareix al cap de 120 dies de la gestació, amb la qual cosa interrompre l'embaràs abans d'aquesta data per a elles no representaria posar fi a una vida.

En tot cas, cada dona té dret de decidir què fer respecte al seu cos fora dels mandats i les pressions que imposa la religió. O és que l'argument que el futur infant no hi pot dir la seva ha de prevaldre sobre el dret d'una dona que no ha consentit quedar-se embarassada?

Per què s'hauria de sacrificar una vida conscient, ja malmesa, per una vida potencial? Aquest raonament no s'aguanta per enlloc si tenim en compte la dignitat i la salut mental i física de la dona. Ha d'anar per davant el seu dret a l'autonomia corporal. Demanar a una víctima de violació o d'incest que continuï amb un embaràs no desitjat en nom d'un «valor social» és hipòcrita, violent i profundament injust.

La protecció dels valors morals

L'altre argument més utilitzat en contra del dret a l'avortament és el de la tradició. Quins «valors morals» volen defensar? Si protegir els «valors morals» significa controlar els cossos de les dones, aleshores aquests valors són antiquats. Els veritables «valors morals» que hem de protegir són la dignitat i la llibertat de les dones, i no pas un conservadorisme patriarcal.

La qüestió que s'ha de posar sobre la taula és com el patriarcat continua decidint què han de fer les dones amb el seu cos. La força d'aquesta ideologia és tanta que fins i tot la defensen certes dones, algunes de les quals educades formalment. Això demostra fins a quin punt les normes patriarcals s'interioritzen, inclús per part d'aquelles a qui convindria més desconstruir-les.

A l'Àfrica, els arguments contra l'avortament són sorprenentment similars i estan estretament lligats a tres àmbits: la religió, les tradicions i els «valors africans». Sovint s'emparen en la prohibició de matar, present en les tres religions monoteistes, i en la idea que l'avortament és una pràctica importada, estrangera a la cultura local, que amenaça l'ordre moral tradicional africà que valora la maternitat com una benedicció. Un altre argument típic és que el fetus, innocent i indefens, no ha de pagar per les circumstàncies de l'embaràs.

Però aquests discursos es basen sobretot en emocions, tabús i alguna forma lleugera de conservadorisme, i rarament en la ciència, els drets fonamentals o la realitat de les violències sexuals. En aquest sentit, JGEN Sénégal, una ONG compromesa amb la lluita contra les violències de gènere, augmenta la pressió legal perquè la llei deixi de criminalitzar les víctimes de violació i d'incest i perquè respecti per fi el Protocol de Maputo.

Com a dona, estic a favor d'un dret a l'avortament sense condicionants. Perquè cada dona ha de poder decidir lliurement el que és millor per al seu cos, la seva vida, la seva salut i el seu futur. I, particularment en els casos de violació o d'incest, la tria no hauria de ser un luxe, sinó un dret.