‘Mare amb fill‘ de Mikuláš Galanda (sota domini públic), versionat amb Paint.NET i Canva.

Li llegeixo al meu fill de tres anys un conte abans d'anar a dormir, un conte en la meva llengua materna sobre dracs que van bojos pels tacos.

A mesura que vaig passant les pàgines, sento com dic la paraula «dragon» una vegada i una altra.

Em fixo en la curiosa «a» del meu accent regional.

M'adono que poso la punta de la llengua contra les meves dents de baix per tal de produir aquest so.

Em meravello de comprovar que aquest tret típic de la regió on vaig créixer s'ha mantingut intacte, mentre que d'altres s'han dissipat si no esborrat de la meva parla.

Em demano si el meu fill heretarà la meva pronunciació perquè soc sa mare, i perquè soc la seva font més important d'anglès en el país de parla no anglesa on vivim.

Faig una llista mental del vocabulari pertanyent al dialecte que vaig adquirir de nena, que beu d’idiomes d'immigrants com l'alemany, el polonès i les llengües escandinaves, i en ressalto les poques paraules i expressions que em sentirà dir.

Me l'imagino anomenant una font «bubbler», deixant caure un «once» al final d'ordres com «come here» (“vine aquí”) per a descarregar-les una mica o fins i tot exclamant «ope, sorry!» amb l'ai al cor després d'haver xocat amb algú al carrer.

Ric per sota el nas només de pensar-hi, tot i que segurament mai viurà en aquella regió concreta.

Ni tan sols puc saber si arribarà a viure en alguna regió del meu país d'origen.

Em qüestiono si voldria que hi visqués.

Em preocupa que no arribi mai a delectar-se en la llengua anglesa com jo, o que no arribi a experimentar el caliu d'una ocasió comunitària com la de menjar peix fregit els divendres, o que no arribi a apreciar com jo la simfonia que suposa un taco bo de debò ni a guanyar-se unes peles fregant el terra de l'escola com vaig fer jo en el seu moment.

Em posa els pèls de punta pensar que potser ell també sentirà que ha de fugir cames ajudeu-me, ben lluny d'on va créixer.

Ara em venen ganes de retractar-me'n per com de provinciana, privilegiada i anglocèntrica sono, i per què de sobte em crec culturalment prou dotada per a anar donant lliçons sobre els tacos?

Confio que serà una delícia veure'l forjar el seu propi camí lingüístic, i que hi haurà un munt d'oportunitats perquè faci pinya amb els altres, perquè tasti els tacos i perquè aprengui els valors que li aportaria haver fregat el terra de l'escola.

Faig memòria de l'apassionant aventura que va ser fugir cames ajudeu-me, ben lluny d'on vaig créixer.

Espero estar criant una bona persona.

Miro de deixar enrere l'enveja que em provoca saber que serà bilingüe com si res i que tindrà dues nacionalitats de naixement.

Empasso saliva i em refreno les ganes de plorar de tant que me l'estimo.

Li responc les preguntes que em fa sobre com de picants són els diferents ingredients que apareixen al conte.

Tanco el llibre i continuo amb la seva rutina per a anar a dormir.