Captura de pantalla del canal de YouTube IODE European Uyghur Institute.

Fa força temps que la majoria de la població mundial desconeix la situació dels uigurs, un poble centreasiàtic de parla turquesa (emparentada amb el turc) que viu a la Xina. Ara bé, el fet que d'ençà del 2020 diversos països hagin reconegut el genocidi contra els uigurs ha alterat la mirada que es posa a aquesta regió que els uigurs anomenen el Turquestan Oriental i que a Pequín es coneix com a Xinjiang.

Avui dia, una de les missions de la diàspora uigur a Europa és mantenir l'atenció dels ciutadans i dels mitjans en les violacions de drets humans que es cometen contra els uigurs, incloent-hi les que es donen en països que n'acullen de refugiats i que de vegades col·laboren amb les autoritats xineses per a reenviar-los a la Xina, on són immediatament empresonats. L'exemple més recent data del febrer del 2025, quan Tailàndia va reenviar una quarantena d'uigurs a la Xina.

Per tal d'entendre els reptes que afronta la diàspora uigur, en concret a Europa, Global Voices ha entrevistat per correu electrònic la sociòloga uigur Dilnur Reyhan, que actualment resideix a Europa i treballa com a investigadora a l'Institut Oriental de l’Acadèmia de Ciències de la República Txeca. A més, Reyhan és la fundadora i presidenta de l’Institut Uigur d'Europa.

Dilnur Reyhan. Fotografia utilitzada amb permís seu.

Filip Noubel (FN): Gràcies als teus esforços i als de molts altres, d'ençà del 2021 diversos països europeus han reconegut el genocidi uigur. També vas marcar un gran canvi en obrir l'Institut Uigur d'Europa a París. Per què es tracta d'un moment clau en la història recent de la diàspora uigur a Europa?

Dilnur Reyhan (DR): The European Uyghur Institute was founded in early 2019 as a replacement of the Uyghur Student Association in France (Oghouz) that we founded in 2009. I have dreamed of having a building, a place, an Uyghur school for our children, an Uyghur center in Paris for all this time. We are an NGO operating almost entirely through volunteers and donations. Renting a building for our community at the heart of Paris is like a mission impossible. This is why this project has always seemed like an impossible dream to many people. Exactly like the campaign for recognition of the Uyghur Genocide by the French Parliament, nobody believed in our success when we launched it, but finally we did it. For both projects, we started with a dream without having the means to achieve them other than iron will and indestructible resilience.

Dilnur Reyhan (DR): L’Institut Uigur d'Europa va néixer a l'inici del 2019 com a continuació de l'Associació d'Estudiants Uigurs de França (Oghouz), la qual havíem fundat el 2009. Des que tinc memòria, sempre he somiat amb un edifici, un espai, una escola uigur per als nostres infants, un centre uigur a París. Som una ONG que es manté en peu majoritàriament gràcies als voluntaris i a les donacions. Llogar un edifici per a la nostra comunitat al cor de París és gairebé una missió impossible. Per això a molts els ha semblat que aquest projecte era un somni inabastable. Igual que va passar amb la campanya perquè el Parlament francès reconegués el genocidi uigur, ningú creia que triomfaríem quan ens hi vam posar, però al capdavall ho vam aconseguir. En tots dos casos, vam partir d'un somni sense els mitjans necessaris per a atènyer-lo, sinó només amb una voluntat de ferro i una gran resiliència.

FN: La descolonització és un procés dolorós però necessari que commou tots els pobles colonitzats. Diries que a la comunitat uigur a l'exili la commouen temes com la descolonització i el qüestionament del patriarcat i la cultura del silenci i els tabús?

DR: People and nations who have suffered under long term colonial domination develop certain forms of collective traits, like the loss of confidence in one's community and in one's collective future, survival strategies and withdrawing into oneself, fear of participating in initiatives linked to one's community or initiatives perceived as ‘suspect’ by the colonial power, a permanent mistrust… Plus, China's transnational repression against Uyghur diaspora is very widespread and harsh, reinforcing the mistrust and fear among the diaspora members.  This culture of fear forges a culture of silence. In this context, it is incredibly difficult to mobilize the diaspora collectively for a common project. Living during 75 years under settler colonial politics of CCP and under the classical colonialism of the Manchu and the Chinese even before, forged a particular patriarchal norm of Uyghur institutions.

DR: Els pobles i les nacions que han viscut un llarg període de dominació colonial desenvolupen certs trets col·lectius, com ara la pèrdua de confiança en la pròpia comunitat o en la seva pervivència, l'ús d'estratègies de resistència i l'autoreplegament del col·lectiu, la por de participar en iniciatives lligades a la comunitat o en iniciatives percebudes com a «sospitoses» pel poder colonial, una malfiança constant… A més, la repressió transnacional de la Xina contra la diàspora uigur és duríssima i està ben estesa, amb la qual cosa creixen la desconfiança i el temor entre els membres de la diàspora. Aquesta cultura de la por engendra una cultura del silenci. Vista la situació, resulta molt complicat mobilitzar la diàspora col·lectivament en un projecte comú. Haver viscut durant 75 anys sota les polítiques d'ocupació colonial del Partit Comunista Xinès (PCX) i sota el colonialisme clàssic dels manxús, i fins i tot el dels xinesos d'abans encara, ha forjat una norma patriarcal bastant particular en el si de les institucions uigurs.

FN: I com es perfila el procés de descolonitzar el relat xinès sobre els uigurs, fins i tot per a la diàspora xinesa?

DR: The colonial nature of the Sino-Uyghur relationship is not very known to the Chinese public, even among the Chinese diaspora. So far, while much of the Chinese diaspora has remained silent at best since the start of the Uyghur genocide, Chinese dissidence has spoken out against the atrocities of communist policy and does not acknowledge the colonial relationship, deliberately reducing it to a question of simply human rights and ‘minority rights.’ Reducing a people to the status of a ‘minority’ is a way of validating and legitimizing colonization. However, to solve the underlying problem, we must address its root cause, which is Chinese colonialism in Uyghur lands. Decolonizing minds begins with recognizing the colonial relationship between China and East Turkestan.

At the European Uyghur Institute, the work of decolonizing minds is aimed not only at the Chinese-speaking public but also at the Uyghur diaspora. To this end, we are currently developing a multilingual web media project, particularly in Chinese, aimed at young progressives in the Chinese diaspora, alongside broadcasts in Uyghur, English, and French.

DR: La naturalesa colonial de la relació entre la Xina i els uigurs no és gaire coneguda pels ciutadans xinesos, ni al país ni a la diàspora. Fins ara, mentre que gran part de la diàspora xinesa no s'ha pronunciat sobre el genocidi uigur —en el millor dels casos—, la dissidència xinesa ha reclamat contra les atroces polítiques comunistes i no ha reconegut la relació colonial sinó que ho ha reduït a una mera qüestió de drets humans i de «drets de les minories». Reduir un poble a l'estatus de «minoria» és una manera de validar i legitimar la colonització. En tot cas, si volem resoldre el problema de fons, cal que n'adrecem la causa, que no és més que el colonialisme xinès en terres uigurs. Per a descolonitzar la ment, primer cal reconèixer la relació colonial que existeix entre la Xina i el Turquestan Oriental.

A l'Institut Uigur d'Europa, no només treballem a descolonitzar la mentalitat dels sinòfons sinó també la de la mateixa diàspora uigur. En aquest sentit, estem desenvolupant un projecte web multilingüe, amb incís en la versió en xinès, adreçat a joves progressistes de la diàspora xinesa, en paral·lel amb les versions en uigur, anglès i francès.

FN : També treballes amb els joves uigurs a l'exili. Quins són els seus principals reptes i com descriuries la seva identitat?

DR: The younger generation that grew up in the diaspora gives us a lot of hope. They are progressive, feminist, and humanist youth. They want to learn about Uyghur history, they are fluent in several languages besides the language of their respective countries, are studying in various fields, and are connected to the youth of their countries and their times. They want to be able to connect diaspora activism with the institutions of their countries, especially in the West; they are much more innovative and competent.

In 2024, the European Uyghur Institute organized the first-ever International Secular Uyghur Youth Congress, bringing together around a hundred young Uyghurs from around the world in Paris for a week to discuss topics like colonialism, feminism, antiracism, and artivism. Since then, these young people have organized several similar gatherings on a smaller scale, trying to innovate new ways of activism within the diaspora. They are also much more sensitive to the colonial question and decolonization.

DR: La generació més jove que ha crescut a la diàspora ens dona molta esperança. Són una jovenalla progressista, feminista i humanista. Volen instruir-se en història uigur, parlen diversos idiomes amb fluïdesa a part dels dels seus respectius països, estudien en diversos àmbits i estan en contacte amb els joves dels seus països i dels seus temps. Volen entrellaçar l'activisme de la diàspora amb les institucions dels seus països, sobretot a Occident; són molt més innovadors i competents que els seus predecessors.

El 2024, l'Institut Uigur d'Europa va organitzar per primera vegada el Congrés Internacional del Jovent Laic Uigur i va reunir així un centenar de joves uigurs d'arreu del món a París durant una setmana perquè debatessin sobre temes com el colonialisme, el feminisme, l'antiracisme i l'artivisme. Des d'aleshores, aquests joves han organitzat unes quantes trobades similars a escala més petita per a provar d'innovar les formes d'activisme de la diàspora. També són molt més sensibles a la qüestió del colonialisme i de la descolonització.