Captura de pantalla del vídeo anomenat «Les forces israelianes disparen contra desenes mentre es multipliquen les matances en punts d’ajuda a Gaza», penjat a YouTube per Al Jazeera English. Ús raonable

Dues històries presentades la setmana passada revelen uns dels crims de guerra més esgarrifosos de la nostra època; tot i això, gairebé no apareixen a les notícies d'enlloc. En un món anestesiat per la normalització del patiment i la impunitat a Gaza, inclús revelacions que haurien de generar indignació i demanda de responsabilitat es reben amb indiferència.

Ens van «ordenar» disparar als que buscaven ajuda

El 24 de juny, el diari israelià Haaretz va publicar un informe amb testimonis de soldats israelians que van reconèixer haver rebut ordres explicites de disparar a palestins que intentaven arribar als camions d’ajuda humanitària a Gaza, cosa que van descriure com un «camp de matança.»

Segons la investigació, soldats de diverses brigades van dir que els van instruir que disparessin a qualsevol que s’apropés als combois d’ajuda, encara que no representés una amenaça.

Un reservista que servia a Gaza ho va descriure com una zona sense llei, confirmant el que han avisat els grups de drets humans: «Gaza ja no li interessa a ningú, les morts no signifiquen res.»

Un altre oficial va afirmar: «No tenia sentit, era matança sense raó. S’ha normalitzat el fet de matar persones innocents.»

Un altre soldat explicava: «Els palestins tenen permès estar en aquestes zones, som nosaltres els que ens hi hem apropat i decidit que són una amenaça.»

Afegeix que «es considera acceptable matar persones innocents que busquen menjar perquè un contractista pugui guanyar 5.000 xéquels i enderrocar una casa.»

És un sistema altament militaritzat, on els combois d'ajuda són escoltats per l'exèrcit israelià i deixats en localitzacions aleatòries. Des d'aleshores el fenomen de «massacres dels que busquen ajuda» s’ha convertit en una funesta ocurrència diària.

Més de 743 palestins han estat morts per Israel, més 4.891 ferits de les massacres (des de principis de juny). Més de 170 organitzacions no governamentals demanden que aquests sistemes mortals siguin desmantellats.

Troben calmants dins la farina distribuïda als palestins famolencs

La segona història és igualment pertorbadora. El 27 de juny, l’oficina de premsa del govern de Gaza va anunciar que unes proves de laboratori havien trobat traces d’oxicodona (un opioide addictiu i poderós) dins de sacs de farina provinents d'ajuda internacional a través de la Fundació Humanitària de Gaza (GHF).

Les autoritats de salut locals adverteixen que la presència d’aquestes substàncies en aliments primaris podria tenir conseqüències devastadores per a la salut pública en una població ja debilitada per desnutrició i trauma. La policia ha dit que continuen examinant-ho per a determinar si la contaminació és accidentada o deliberada. Mentre es verifiquen els fets, la simple existència d’aquestes al·legacions remarca un clima de desconfiança profunda i temor envers els ajuts.

Cap dels mitjans principals ha investigat les afirmacions a fons, i de moment les agències humanitàries no n'han presentat cap conclusió. Tot això se suma a les capes de patiment imposades sobre la població abassegada, que intenta sobreviure un blocatge per aire, mar, i terra.

Una fam fabricada

El 24 de juny, l’Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides va condemnar «l’ús del menjar com a arma a Gaza» com a crim de guerra i va exigir que «s’investiguin les matances aviat i de forma imparcial» i que els causants «se’n facin responsables.»

Gaza està sota assetjament per Israel (amb l’ajuda d’Egipte) des del 2007, amb la qual cosa els seus 2,3 milions de residents han estat sota controls estrictes de béns, menjar, benzina i medicina. L'actual guerra de genocidi, que va començar l’octubre del 2023, ha transformat aquesta situació ja desgraciada en una catàstrofe.

Les agències de l'ONU i les organitzacions pels drets humans han advertit repetidament que Gaza està a punt, si no és el cas ja, d’experimentar la fam. 

La Classificació Integrada de les Fases de la Seguretat Alimentària (CIF) ha advertit que «es preveu que tota la població haurà de viure en fase de Crisi o fins i tot, inseguretat alimentària greu. Això inclou 470.000 persones (el 22 % de la població) en fase de Catàstrofe, més d’un milió de persones (54 %) en fase d’Emergència i el mig milió restant (24 %) en Crisi.»

Des de principis de juliol, han mort més de 66 nens a causa d’inanició. Segons Amnistia Internacional, és «l’ús continuat de la inanició com a eina per a infligir el genocidi.» No obstant, el nombre real de morts és probablement molt més elevat, donat el col·lapse del sistema de salut i la manca de supervisió exhaustiva.

Silenci, impunitat i l’erosió de la indignació

El fet que els soldats israelians hagin confessat haver disparat persones afamades en cerca de menjar, o que la farina entregada a famílies desesperades possiblement contingui un narcòtic addictiu, hauria d’estar al capdavant de totes les notícies arreu del món. Però els mitjans d'informació han estat tímids envers aquestes il·lustracions crues de crims de guerra i contra la humanitat, i hi ha pocs moviments significatius d'investigació i responsabilització a escala internacional, si és que n’hi ha.

La manca de reacció internacional testifica fins a quin punt s’ha normalitzat el patiment dels palestins a Gaza. Mentre l’assetjament s’estreny, les bombes continuen caient (recentment s'ha informat que els pilots de l’exèrcit israelià han deixat caure sobre Gaza bombes que els sobraven dels atacs a l'Iran) i la fam s’estén, el món dilata encara més el llindar del xoc moral.