Zhang Lijia. Fotografia utilitzada amb permís.

Hi ha uns 50 milions de xinesos que viuen fora de la Xina. Aquesta gran diàspora, sovint percebuda només com un agent econòmic, també participa activament en els mitjans i la cultura, inclosa la literatura, per mitjà de les llengües pròpies de la Xina o de les del país on s'ha mudat.

Per a entendre els matisos de la literatura xinesa escrita a l'estranger, Global Voices va entrevistar Zhang Lijia (张丽佳), una extreballadora d'una fàbrica de coets que va esdevenir escriptora i comentarista social, nascuda a la Xina i avui ciutadana de Londres i Pequín. És l'autora de l'autobiografia Socialism Is Great!, i de la novel·la Lotus, que parla de la prostitució en la Xina contemporània. Ara està dedicant-se a acabar una novel·la històrica basada en Qiu Jin, la primera feminista i revolucionària de la Xina a tombants del segle XIX, també coneguda com la Joana d'Arc xinesa.

Filip Noubel (FN): De quina manera és alliberador per a tu escriure en un idioma que va entrar força més tard a la teva vida? És per una qüestió d'evitar la (pròpia) censura? Afecta també l'estil, et motiva a experimentar durant el procés d'escriptura…?

Zhang Lijia (ZLJ): As a Chinese writer who grew up in China, speaking only Chinese, writing in English has been unexpectedly liberating. Politically, it grants me freedom. Writing for an international audience allows me to bypass the constraints of China’s strict censorship, which has long stifled creative expression. In fact, I believe this censorship is one of the key reasons why China’s literary scene isn’t as vibrant or dynamic as it could be.

Creatively, writing in English offers a different kind of liberation. Because it is not my native tongue, I feel more comfortable experimenting with form, structure, and style. The unfamiliarity of the language opens doors to fresh perspectives and a certain boldness. My adopted language has enabled me to explore and articulate thoughts and emotions that might have felt constrained in Chinese. For example, in my memoir “Socialism Is Great!,” I wrote a sex scene that was far more explicit than it would have been had I written it in Chinese, where cultural and linguistic nuances might have demanded greater restraint.

Writing in English has, in many ways, become an avenue for both creative exploration and personal emancipation.

Zhang Lijia (ZLJ): Com a escriptora xinesa que va créixer a la Xina i només parlava xinès, mai m'hauria imaginat que escriure en anglès se sentiria tan alliberador. Des del punt de vista polític, és el que m'assegura la llibertat. Escriure per a un públic internacional em permet evitar les cotilles de l'estricta censura xinesa, que al llarg de molts anys ha asfixiat l'expressió creativa al país. Encara més, penso que la censura és un dels motius clau pels quals el panorama literari a la Xina no és tan vivaç o dinàmic com podria ser.

A banda, des del punt de vista creatiu, escriure en anglès ofereix altres avantatges alliberadors. Com que no és la meva llengua nadiua, em sento més còmoda experimentant-hi amb la forma, l'estructura i l'estil. La poca familiaritat que hi tinc obre les portes a perspectives fresques i a certa desimboltura. La meva llengua d'adopció m'ha facilitat explorar i articular pensaments i emocions que potser el xinès hauria volgut encotillar. Per exemple, dins la meva autobiografia Socialism Is Great! vaig escriure una escena de sexe que era de lluny molt més explícita del que hauria estat si l'hagués escrita en xinès, perquè els matisos lingüístics i culturals segurament m'haurien forçat a constrènyer-me bastant més.

Per a mi, escriure en anglès s'ha convertit, en molts sentits, en via lliure per a l'exploració creativa i l'emancipació personal.

FN: Encara escrius en xinès? Com vius la relació entre les dues llengües durant el procés creatiu?

ZLJ: I rarely write creatively in Chinese these days, though I occasionally contribute pieces to Chinese publications when invited. Chinese is such a rich and expressive language, full of cultural depth and historical resonance. When I do write in English, I like to deliberately weave in dated expressions and traditional idioms to give the prose a distinctive flair — almost as if breathing new life into forgotten phrases. It’s a way to make the language feel fresh and evocative while connecting with its deep roots.

In my creative process, English and Chinese serve different purposes. English is my primary medium for storytelling — it’s where I feel most liberated and experimental. Chinese, however, remains the language of my inner world, tied to my memories and identity. Writing in English sometimes feels like building a bridge between the two, translating not just words but experiences, emotions, and cultural contexts.

ZLJ: Avui dia és molt inusual que escrigui textos creatius en xinès, tot i que de tant en tant col·laboro en publicacions xineses quan em busquen. El xinès és un idioma riquíssim i molt expressiu, dotat de detalls culturals i ressò històric. En aquest sentit, quan escric en anglès, m'agrada condimentar els textos amb expressions antigues i refranys tradicionals per a dotar la meva prosa d'un to distintiu, gairebé com si donés una nova vida a aquelles frases sumides en l'oblit. És una manera d'aconseguir un llenguatge fresc i il·lustratiu, però connectat amb les seves arrels.

En el meu cas, durant el procés creatiu, l'anglès i el xinès responen a objectius diferents. L'anglès és el meu mitjà d'expressió per excel·lència, ja que és l'idioma en què em sento més alliberada i amb més ganes d'experimentar. En canvi, el xinès continua sent la llengua del meu món interior, la que va lligada als records i a la identitat. De vegades em sembla que escriure en anglès és com construir un pont entre les dues versions de mi, perquè no tradueixo meres paraules, sinó també experiències, emocions i contextos culturals.

FN: Sovint es diu que hi ha certa literatura sinòfona al món que transcendeix les barreres lingüístiques i geogràfiques (t'hi inclouen a tu, però també a autors com Xiaolu Guo, Ha Jin, Dan Sijie i Yan Geling). Creus que existeix tal literatura? En cas que sí, com la definiries?

ZLJ: Yes, I believe global Sinophone literature is a valid and vibrant category. I think it refers to literary works written in Sinitic languages (such as Mandarin or Hokkien) or by authors of Chinese descent, often living outside mainland China. These works engage with a diverse array of themes and contexts, reflecting the complex interplay of language, identity, and geopolitics within the global Chinese diaspora.

What defines this literature is its multiplicity — it is not confined to one geography, style, or perspective. Instead, it captures the lived realities of Chinese communities across the world, often exploring themes like migration, displacement, identity, and cultural hybridity. It challenges the notion of a singular ‘Chinese literature’ by emphasizing the plurality of Chinese voices.

In an age of globalization, I welcome the recognition of Sinophone literature as part of the broader landscape of world literature. It offers an opportunity to deepen our understanding of how Chinese culture functions beyond national borders and encourages dialogue about postcolonialism and global interconnectedness.

On a related note, Xi Jinping’s ‘Tell China’s Story Well’ campaign aims to project a favorable image of China through soft power and international storytelling. While the idea is sound, its success hinges on allowing Chinese writers the freedom to express themselves authentically. Currently, the controls are too stringent for writers to truly ‘tell China’s story well.’ Without creative freedom, this vision remains unattainable. I write about this is an article, ‘Tell China’s Story Well: Its Writers Must Be Free Enough to Do So.’

ZLJ: Sí, crec que la literatura sinòfona és una categoria vàlida i engrescadora. Penso que es refereix a les obres literàries escrites en llengües sinítiques (com ara el mandarí o el hokkien) o per autors d'ascendència xinesa, sovint estant fora de la Xina continental. Aquestes obres toquen una gran varietat de temes i contextos i reflecteixen així el complex joc d'interrelació entre la llengua, la identitat i la geopolítica per a la diàspora xinesa arreu del món.

El que defineix aquesta literatura és la seva heterogeneïtat: no es limita a una ubicació, a un estil o a una perspectiva, sinó que captura les realitats viscudes per les comunitats xineses arreu del món, en les quals s'emmarquen temes com la migració, el desplaçament, la identitat i l'hibridisme cultural. Desmunta la noció que existeix una sola «literatura xinesa» a còpia d'emfasitzar veus xineses plurals.

En l'era de la globalització, abraço el reconeixement de la literatura sinòfona com a part d'un panorama més ampli de literatura universal. Ens brinda l'oportunitat d'entendre amb més profunditat com funciona la cultura xinesa més enllà de les fronteres del país, i encoratja al diàleg sobre el postcolonialisme i la interconnectivitat mundial.

En relació amb això, la campanya «Expliqueu bé les històries de la Xina» de Xin Jinping pretén projectar una imatge favorable de la Xina exercint el poder transversal i capgirant la narrativa internacional. Tot i que em sembla una bona idea, perquè reïxi cal limitar la llibertat d'expressió genuïna dels escriptors xinesos. Avui dia, el control del que es publica és absurdament rígid per tal d'aconseguir que els escriptors «expliquin bé les històries de la Xina». Però sense llibertat creativa això és impossible. De fet, fa no tant en vaig parlar en un article del South China Morning Post.

FN: Quins autors xinesos t'han influït a tu? I quins no xinesos?

ZLJ: Among Chinese authors, Cao Xueqin, the author of ‘The Dream of the Red Chamber,’ has had a profound influence on me. His intricate portrayal of familial and social dynamics, set against the backdrop of a crumbling aristocratic world, is unmatched in its emotional depth and literary craft. Another major influence is Lu Xun, whose sharp, incisive observations of Chinese society reveal an unparalleled understanding of the Chinese psyche.

Among non-Chinese writers, Tolstoy stands out. His sweeping narratives, set against vast social and historical backdrops, are deeply immersive, yet he never loses sight of the intimate details that make his characters so human.

I also greatly admire Arundhati Roy, especially her novel ‘The God of Small Things.’ Its lyrical prose, rich imagery, and poignant exploration of social and personal struggles deeply resonated with me and have inspired my own storytelling.

ZLJ: D'entre els autors xinesos que m'han influït, en destacaria Cao Xueqin, l'autor d’El somni del pavelló vermell. Trobo insuperable el complex retrat que ofereix de les dinàmiques socials i familiars en el si d'un món aristocràtic que cau a trossos, per la profunditat emocional i la destresa literària de què fa gala. Una altra de les meves grans influències xineses és Lu Xun, que articulant observacions incisives i mordaces sobre la societat xinesa demostra una comprensió inigualable de la mentalitat xinesa.

D'entre els autors no xinesos, per a mi sobresurt Tolstoi. Les seves històries, que ho abasten tot, emmarcades en un gran ventall de contextos socials i històrics, són summament immersives; així i tot, mai perd de vista els detalls íntims que tornen tan humans els seus personatges.

També admiro immensament Arundhati Roy, sobretot per la novel·la El déu de les coses petites. M'han commogut i inspirat la seva prosa poètica, el seu ric simbolisme i la dissecció punyent que fa dels seus problemes personals.