La tanca de Melilla avui dia. Fotografia de Mohamed Belkasen, utilitzada amb permís.

El passat dimarts, el 24 de juny del 2025, va ser el tercer aniversari d'un dels episodis més devastadors de la història fronterera europea recent: la matança de 2.000 migrants subsaharians que volien creuar la tanca de Melilla per a entrar en territori espanyol. Encara avui es desconeix el nombre exacte de morts.

El que semblava un matí de divendres qualsevol a la Ciutat Autònoma de Melilla ràpidament es va convertir en un dia tacat de sang, incertesa i silenci. Constitueix un capítol fosc en la història de la política migratòria a Espanya, el Marroc i Europa en general.

Aquell dia, uns 2.000 migrants, majoritàriament sudanesos, van intentar saltar el mur entre el Marroc i Espanya a través del pas fronterer del Barrio Chino. El resultat de tot plegat van ser desenes de morts i desaparicions en un incident que va suposar un punt d'inflexió en la narrativa migratòria de la zona.

Segons revelen les investigacions independents de Border Forensics, Amnistia Internacional, Lighthouse Reports i altres entitats, fonamentades en testimoniatges de primera mà i proves en vídeo, els migrants van morir a causa d'una combinació de violència, llançament de gas lacrimogen i aixafades per l'aglomeració al pati fronterer. Presumptament, les forces del Marroc van disparar almenys 20 granades lacrimògenes en un espai reclòs, mentre que la Guàrdia Civil espanyola també va utilitzar gas lacrimogen i almenys 65 bales de goma.

Els testimonis assenyalen que hi va haver pallisses brutals, fins al punt que un supervivent va veure com «picaven el cap a un home […] per comprovar que era mort». Arran de l'aglomeració de gent al pati, es van produir trepitjades horroroses per les quals els cadàvers quedaven apilats sense que els ferits haguessin pogut rebre assistència mèdica.

Les autoritats marroquines suposadament van enterrar moltes víctimes en fosses comunes vora el cementiri de Sidi Salem a Nador, sense emetre partides de defunció ni practicar autòpsies com a tal. Per culpa de la falta de transparència, desenes de persones van passar a estar oficialment «desaparegudes», cosa que va alimentar les sospites d'un encobriment i una impunitat premeditats.

La tanca de Melilla avui dia. Fotografia de Mohamed Belkasen, utilitzada amb permís.

Xifres contradictòries de morts i desaparicions

Passats tres anys de la massacre, encara no s'ha confirmat cap balanç de defuncions ni hi ha rastre dels que aquell dia van intentar travessar el mur. Segons dades d’Amnistia Internacional, va haver-hi almenys 37 morts confirmades i 73 desaparicions. L'organització Caminando Fronteras xifra les morts en 40 i les desaparicions en 77. AMDH-Nador, la secció de Nador de l'Associació Marroquina dels Drets Humans, juntament amb Border Forensics, situa el nombre de morts en 27 i el de desapareguts en 70. En canvi, un grup de 74 ONGs va adreçar a les Nacions Unides una carta conjunta en què afirmaven que aquell dia almenys 37 persones havien estat assassinades i n'hi havia 70 més que no se sabia on eren.

La versió oficial marroquina, però, compta que hi van morir 23 migrants i dos policies marroquins hi van ser assassinats, i que en van resultar ferits 76 migrants i 140 agents de seguretat. Aquesta versió va ser secundada pel Ministeri de l'Interior d'Espanya.

Tanmateix, una investigació independent d’El País, Lighthouse Reports, Le Monde, Der Spiegel i Enass va sostenir que almenys un migrant havia mort en territori espanyol. Amnistia Internacional també va declarar que les forces espanyoles van dur a terme 470 retorns immediats a la força, és a dir, van tornar al Marroc migrants que havien aconseguit traspassar la tanca.

De la mateixa manera, segons Amnistia Internacional, van enviar els supervivents de la massacre a zones remotes del Marroc, i actualment se'n desconeix el parador. Es creu que alguns van continuar el trajecte per altres rutes migratòries, com les de Líbia, Algèria o Tunísia, però no hi ha cap font fiable que en doni fe.

Investigacions sense efecte

El 28 de juny del 2022, tot just quatre dies després dels fets, la fiscalia espanyola va iniciar una investigació per tal d'examinar el que havia passat i si les autoritats espanyoles havien actuat degudament. Però el 23 de desembre del mateix any l'oficina va tancar el cas, al·legant una «manca de proves de conducta delictiva» en l'acta ulterior.

Les autoritats marroquines també van obrir una investigació entorn de les accions de les seves pròpies forces de seguretat. En la mateixa línia que la justícia espanyola, la van tancar formalment el 24 de juny del 2024, emparant-se en una «manca de proves d'irregularitats» i defensant les accions de la gendarmeria contra el que van descriure com un atac violent dels migrants.

La tanca de Melilla avui dia. Fotografia de Mohamed Belkasen, utilitzada amb permís.

El cas en un punt mort i els migrants a les portes de la mort

Melilla encara és la parada final inqüestionable de moltes rutes migratòries cap a Europa. Després d'aquesta tragèdia, s'hi ha reprès la vida quotidiana com si no hagués passat res —tot i que el record sinistre d'aquell dia encara plana sobre la ciutat, els seus residents i els migrants que hi passen.

D'ençà del 2022, no s'ha donat cap traspàs de frontera de tanta magnitud. Malgrat que s'ha reforçat la tanca, sí que es té constància d'intents més lleus de creuar-la. Així doncs, en els darrers dos anys, uns 1.770 migrants han travessat la frontera. Avui dia, la ruta principal fins a Melilla és la marítima.

La tanca de Melilla avui dia. Fotografia de Mohamed Belkasen, utilitzada amb permís.

Però per més que passa el temps, una cosa no canvia: el silenci i la falta de responsabilització per part de les institucions. I per a les famílies dels morts i dels desapareguts la ferida continua oberta, a l'espera de respostes, justícia i recordança.