Captura de pantalla d'un vídeo publicat a YouTube per France 24 English, titulat «Sick of French: Algeria moves away from colonial past with increase in English at school» [Algèria ja en té prou del francès i s'allunya del seu passat colonial augmentant l'ús de l'anglès en l'educació]. Fair use.

Avui, el panorama lingüístic d'Algèria viu una transformació subtil però significativa. Tot i que tradicionalment el francès s'hi havia instaurat com la llengua de l'administració, l'educació superior i la comunicació internacional, ara al país africà l'ús de l'anglès va en augment sense fre.

Aquest fenomen no es deu únicament a una preferència d'idioma, sinó que està íntimament lligat a qüestions d'identitat cultural, a una voluntat de reformar l'educació i als posicionaments generals d'Algèria en l'actualitat.

Deixaran enrere el seu llegat colonial?

El règim colonial francès va deixar una gran empremta en la societat algeriana, començant pel fet que, després de la independència, l’idioma de França va continuar sent-hi el principal en certs àmbits clau, com ara el govern, el món acadèmic i els mitjans de comunicació. Es veia com una relíquia a conservar de la història colonial del país i com una porta d'entrada a l'intercanvi intel·lectual i el comerç internacional. No obstant això, en els darrers anys l’anglès, que antany hi tenia una presència anecdòtica, ha anat guanyant pes, sobretot entre les noves generacions.

Hi ha molts factors que motiven aquest canvi. En ser la llengua franca a escala mundial en diferents àrees, com els negocis, la ciència i la tecnologia, l'anglès ofereix alguns avantatges fàcilment constatables. Això constitueix un factor determinant perquè Algèria aspira a modernitzar l'economia, atreure inversió estrangera i augmentar la cooperació internacional. Per tant, les institucions educatives s'adapten al nou model, sovint preventivament, incorporant més oferta de classes de llengua anglesa.

D'acord amb Salah Eddine Salhi, investigador i director del Centre d'Ensenyament Intensiu de Llengües (CEIL) a la Universitat d'Orà, el suport institucional a l'ensenyament en anglès va arribar quan el canvi ja s'havia assentat entre el jovent.

«Al CEIL, dels 1.000 estudiants inscrits, un 72 % opta per l'anglès», destaca Salhi. «La majoria dels joves aprenents, després de l'examen inicial de nivell, passen directament a grups de nivells avançats, mentre que la resta d'inscrits són gent gran, alguns de fins a 75 anys». Per contra, el francès cada vegada té menys demanda al centre.

«L'anglès s'ha tornat un recurs estratègic, sobretot per a trobar feina. Avui dia, el mercat laboral exigeix ja no una bona comprensió de l'anglès, sinó un domini total de l'idioma. Vet aquí un dels agents condicionants del canvi», afegeix Salhi.

L'anglès entès com a llengua neutral

Segons el testimoni d'uns estudiants d'una escola d'idiomes privada a Algèria, molts dels seus compatriotes s'estimen més parlar anglès que no francès. Una de les raons darrere aquest interès creixent per l'anglès, pel que expliquen els estudiants, és que es percep com una llengua neutral. Mentre que el francès continua associant-se amb el passat colonial del país, l'anglès es veu com una llengua internacional sense influència històrica directa en el context local d'Algèria.

En altres paraules, l'anglès s'hi entén com una eina pragmàtica usada per a la comunicació global en lloc d'una imposició cultural. Aquesta percepció allunya l'anglès de les fortes connotacions emocionals i polítiques que encara arrossega el francès en l'imaginari nacional, sobretot entre els joves algerians que busquen redefinir la seva identitat en un món postcolonial.

Amb tot, el canvi a l'anglès no és cosa fàcil. Aquest trànsit genera dubtes profunds i estructurals, sobretot per a l'elit acadèmica i intel·lectual algeriana. En aquest sentit, el lingüista i traductòleg Abderrezak Dourari adverteix dels riscos que suposa una substitució lingüística abrupta a escala nacional: «Per molt que sigui una decisió presa des de la sobirania, substituir un idioma per un altre reconfigura l'estructura i l'activitat de les elits del país. Correm el risc que els acadèmics i els investigadors que treballen en francès o en àrab siguin oblidats per tota una generació».

El repte no implica solament fer aprendre un nou idioma a la població, sinó també renovar les infraestructures cognitives i professionals que envolten el tradicional.

«No es pot passar del francès a l'anglès en tots els nivells del discurs. El llenguatge que utilitzen els docents és més conceptual i matisat que el dels estudiants», il·lustra Dourari. «Per als professors universitaris i els investigadors, la tasca de forjar un nou hàbit lingüístic es pot allargar anys, la qual cosa pot perjudicar el seu rendiment i interrompre la continuïtat de la difusió del coneixement i de la seva contribució social».

Un futur multilingüe

Aquesta tensió entre la pretensió global i la preparació interna és el principal motiu darrere del dilema lingüístic d'Algèria. Si bé l'anglès promet un accés més fàcil a xarxes internacionals, investigació col·laborativa i ascens socioeconòmic, el desbancament sobtat del francès podria desestabilitzar ecosistemes acadèmics i professionals de llarga trajectòria.

L'impacte d'aquests canvis s'estén més enllà de les aules. Tant als negocis i als mitjans com a les converses quotidianes, la competència entre el francès i l'anglès porta a la llum dubtes sobre la identitat postcolonial d'Algèria i la seva orientació en el panorama global. La qüestió de les polítiques lingüístiques nacionals ha tingut ressò i s'ha materialitzat en la dicotomia entre que Algèria s'integri plenament en el món anglòfon o que mantingui la seva herència francòfona pel valor cultural i intel·lectual que suposa.

El debat no es limita a avaluar si és viable l'adquisició de l'anglès com a idioma estranger al país; més enllà d'això, gira entorn de com Algèria redefineix la seva identitat, negocia la seva història i prepara els ciutadans de cara al futur. Per a alguns legisladors, la gran incògnita és si Algèria pot passar-se a l'anglès sense trencar el lligam amb el francès, i si tots dos idiomes poden coexistir de manera que promoguin la unió en lloc de la divisió.

Aquest canvi en curs reflecteix tendències mundials més generals, per les quals les llengües no coexisteixen pacíficament sinó que competeixen a l'hora de definir l'accessibilitat, el poder i el sentiment de pertinença. En el cas d'Algèria, la dificultat rau a dirigir aquest capgirament de forma previsora i inclusiva, per tal que incorporar l'anglès no suposi anar contra la continuïtat, la igualtat o l'activitat cultural.

Com més parers s'exposen, des dels d'educadors i lingüistes fins als d'estudiants i treballadors, més es veu que no és una tria binària, sinó que cal establir una estratègia multilingüe que es correspongui amb les complexitats d'Algèria. El que està en joc no és merament l'idioma en si, sinó el camí que prendrà Algèria d'ara en endavant.