Gran mercat de Niamey (capital del Níger). Captura de pantalla del canal de YouTube de Sky Travel.

Al Níger, el francès, que havia estat imposat durant el període colonial, va perdre el març del 2025 l'estatus d'oficial en favor del haussa. Aquesta decisió, presa en un context de tensió diplomàtica amb França, no va resultar gaire popular.

El 17 de març del 2025, la República del Níger i Burkina Faso van anunciar que es retiraven de l’Organització Internacional de la Francofonia (OIF). L'endemà, Mali va seguir els passos dels altres dos països. Tenint en compte que el Níger i Mali eren membres fundadors de l'organització i que tots tres països pertanyen a l’Aliança d'Estats del Sahel, el fet que en sortissin representa un cop letal a la institució internacional que abandonen.

A la xarxa social X, el Consell Nacional per la Salvaguarda de la Pàtria del Níger (òrgan de gestió de les institucions d'ençà del cop d'Estat del 26 de juliol del 2023) va publicar el següent:

🔴Retrait du Niger de l'Organisation Internationale de la Francophonie pic.twitter.com/yrX9vAeN0Y

— Conseil National pour la Sauvegarde de la Patrie (@NIGER_CNSP) March 17, 2025

🔴 El Níger surt de l'Organització Internacional de la Francofonia pic.twitter.com/yrX9vAeN0Y

— Consell Nacional per la Salvaguarda de la Pàtria (@NIGER_CNSP) 17 de març del 2025

Uns dies després que s'anunciés, les autoritats militars nigerines van prendre una altra decisió per a trencar llaços amb França: la retrogradació de la llengua francesa al rang de llengua de treball. En endavant, el haussa és considerat la llengua oficial del país, si bé un 13 % de la seva població parla el francès.

Trencar amb l'herència colonial

Mentre que onze llengües locals tenen l'estatut de llengües nacionals al Níger, el 47 % dels habitants parla el haussa, és a dir, gairebé la meitat d'una població de més de 27 milions de persones. Aquesta realitat justifica fomentar aquesta llengua fins al punt de fer-la oficial, segons el parer d'Ismaël, un jove estudiant de la Universitat Abdou Moumouni a Niamey, la capital del país. En ser entrevistat per Global Voices a través de WhatsApp, va afirmar:

Je ne peux pas remettre en question cette décision des autorités. Nous avons plusieurs langues parlées dans notre pays mais elles ont juste le statut de langues nationales, alors qu'elles enregistrent plus de locuteurs que le français. D'ailleurs cette langue coloniale n'est parlée que par moins de 15% des Nigériens. C'est une reconnaissance à la langue haoussa qui est parlée et comprise par beaucoup de personnes dans le pays.

No qüestiono aquesta decisió de les autoritats. Al nostre país, s'hi parlen moltes llengües que només tenen l'estatus de llengües nacionals malgrat que compten amb més parlants que no pas el francès. A més, aquesta llengua colonial la parla menys del 15 % dels nigerins. Es tracta, doncs, d'un reconeixement al haussa, que parlen i entenen moltes més persones d'aquest país.

Per a Ibrahima Amadou [nom fals], també entrevistat mitjançant WhatsApp, aquesta decisió forma part del programa d'afirmació sobirana implementat pels nous dirigents del país. Per a ella, aquests polítics s'han compromès a arribar a la sobirania total del país, amb la qual cosa prenen decisions per a justificar els seus actes.

Le concept de souveraineté doit être assumé sur tous les plans. Ils ne peuvent pas dénoncer des pratiques coloniales et garder le français, une langue coloniale qui nous a été imposée, comme langue nationale. Donner à la langue haoussa le statut de langue officielle est justifié.

El concepte de sobirania s'ha d'assumir des de tots els angles. No es poden denunciar les pràctiques colonials i mantenir com a llengua nacional el francès, una llengua colonial que ens va ser imposada. Donar al haussa l'estatus de llengua oficial està ben justificat.

A la xarxa social X, el mitjà African Stream va reconèixer i celebrar la decisió del Níger:

NIGER SAYS ‘GOODBYE FRENCH,
HELLO HAUSA!’

Niger has broken free from another colonial chain – the French language – by adopting Hausa as the country’s new national idiom. Hausa is indigenous to, and widely spoken in, West Africa. Along with fellow Alliance of Sahel States. members Burkina Faso and Mali, Niger also recently ditched the body representing La Francophonie – i.e., the ‘French speaking’ world (or rather, those parts of the world that had French imposed on them by colonial France). Hausa is one of the most commonly spoken African languages. More Nigerians speak Hausa than French. In 2012, only 20% of Nigerians were literate in French. Switching to Hausa is a powerful affirmation of African heritage, identity and sovereignty. pic.twitter.com/hHCiZipnOk

— African Stream (@african_stream) April 10, 2025

EL NÍGER DIU ADEU AL FRANCÈS I DONA LA BENVINGUDA AL HAUSSA!

El Níger s'ha alliberat d'una altra baula del colonialisme —el francès— adoptant el haussa com la nova llengua nacional. El haussa és un idioma indígena de l'Àfrica oriental, molt parlat a la regió. Juntament amb Burkina Faso i Mali, els seus companys en l'Aliança d'Estats del Sahel, el Níger recentment ha tocat el dos de l'entitat que representa la francofonia, és a dir, les parts del món on es parla francès (en gran mesura, per imposició de la França colonial). El haussa és una de les llengües africanes amb més parlants. Hi ha més nigerins haussòfons que no francòfons. El 2012, solament un 20 % dels nigerins sabien llegir en francès. Canviar al haussa és una poderosa afirmació d'herència, identitat i sobirania africanes. pic.twitter.com/hHCiZipnOk

— African Stream (@african_stream) 10 d'abril del 2025

Un cop dur a l'educació

Al sistema educatiu nigerí, el francès ha estat sempre la llengua vehicular, si bé s'encoratja a ensenyar en les llengües nacionals des de la primera infància.

El 2018, a causa del creixent abandonament escolar per part de la majoria d'infants i joves nigerins, el govern havia optat per reforçar la docència en les llengües locals, com explica aquest article del diari francès Le Monde. En l'entrevista que van fer a Rabiou Rachida, professora d'una classe de 1r de primària, va constatar:

En zarma [deuxième langue la plus parlée au Niger avec plus 18% de locuteurs], les enfants comprennent plus facilement et plus vite qu’en français.

Fent la classe en zarma [la segona llengua més comuna al país, parlada pel 18 % dels nigerins], els nens entenen les coses més fàcilment i més ràpid que fent-la en francès.

Aquesta declaració confirma la importància d'educar en les llengües locals, a la qual es van atenir les autoritats militars que avui governen el Níger.

Però en entrevistar Affiz Ousmane, un estudiant de la Universitat Dan Dicko Dankoulodo de Maradi (UDDM), ubicada a la ciutat de Maradi (al centre del país), ell va estimar que el canvi tan ràpid d'estatus del francès comportava el risc d'afectar negativament el sistema educatiu:

Le changement est brusque, brutal et c'est l'éducation qui va prendre un coup. Notre système éducatif a toujours été en langue française, surtout le niveau supérieur. Il va falloir réorganiser cela en profondeur pour ne pas faire de victimes.

J'espère vivement que ce changement ne se fera pas de la façon dont les autorités militaires ont rompu les relations avec la France et les institutions internationales auxquelles nous appartenons. 

És un canvi brusc, brutal, i serà l'educació qui en patirà les conseqüències. El nostre sistema educatiu ha estat sempre en francès, sobretot en l'etapa superior. Caldrà remodelar-lo a fons per tal que ningú en surti malferit.

Espero sincerament que aquest canvi no es faci de la manera en què les autoritats militars han tallat els llaços amb França i amb les institucions internacionals a les quals pertanyem.

Des del cop d'Estat del 26 de juliol del 2023, s'ha fet palès que la deterioració de les relacions entre el Níger i França ha causat una transformació profunda de la societat nigerina. De fet, ja a l'octubre del 2024, les autoritats havien esborrat els noms francesos dels espais públics rebatejant amb noms purament nigerins les avingudes, els monuments i altres topònims en francès.