Llimones cultivades al Tadjikistan. Captura de pantalla del vídeo «Таджикские лимоны» del canal de YouTube de Новости Таджикистана от З.

Les llimones són una de les exportacions agrícoles més populars del Tadjikistan, conegudes per la seva qualitat excepcional i cobejades als països de l'Àsia central i més enllà. A diferència d'altres varietats, les llimones tadjiks són notablement més dolces i sucoses, i tenen una pell més fina i una aroma intensa. A més, el seu color taronja els dona una aparença diferent.

La seva història es remunta a la dècada del 1930, quan el Tadjikistan formava part de la Unió Soviètica. El 1934, un nadiu de la Geòrgia soviètica, Vladimir Tsulaia, va arribar a Stalinabad, com s'anomenava aleshores la capital del Tadjikistan, ara coneguda com a Duixanbé, amb les primeres plàntules de llimones. A l'URSS era habitual enviar professionals joves a llocs remots on els seus coneixements i habilitats eren imprescindibles perquè s'hi desenvolupessin nous indústries.

Les plàntules de Tsulaia eren de llimona Meyer, un encreuament entre una llimona i una mandarina, que portar el nom de Frank Nicholas Meyer, un explorador agrícola nord-americà que hi va dur la planta per primera vegada de la Xina l'any 1908. Tsulaia, que era agrònom certificat, va passar tota la vida al Tadjikistan, treballant per crear i perfeccionar una nova varietat de llimona i guanyant-se el sobrenom de «pare de les llimones».

Va creuar la llimona Meyer amb la llimona georgiana, creant així una nova varietat, que més tard es coneixeria com la llimona tadjik. Tot aquest treball es va dur a terme a l'estació zonal i experimental situada a la vall de Vakhx a la província de Khatlon, al sud, on actualment el 90 % de les llars se sustenten gràcies a la producció de llimones.

Aquí teniu un vídeo de YouTube sobre les llimones tadjiks:

A més, Tsulaia i els seus col·legues van desenvolupar un nou mètode de cultiu de llimones a la regió que no s'adaptava a les plantes cítriques. Les llimones es plantaven en hivernacles de trinxeres profundes perquè suportessin les temperatures de l'hivern. Aquest mètode va tenir èxit i es va adoptar posteriorment als països veïns de l'Uzbekistan, el Kirguizstan i el Turkmenistan.

Dècades més tard, el Tadjikistan segueix sent un dels líders regionals en el cultiu i l'exportació de llimones. La indústria de la llimona fins i tot va aconseguir sobreviure a la guerra civil del país, que va començar el 1992, un any després que el Tadjikistan s'independitzés, i va acabar el 1997. Actualment, els llimoners hi ocupen més de 5.000 hectàrees de terreny. El 2024, el Tadjikistan va exportar més de 2.000 tones de llimones, principalment a Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan.

Al Tadjikistan, els agricultors venen llimones per 0,3 dòlars el quilogram. La indústria tadjik de la llimona, tot i que resulta molt barata per als estàndards occidentals, es considera lucrativa al Tadjikistan, ja que els beneficis del cultiu de llimones poden ser de 8 a 10 vegades més grans que els d'altres cultius.

Aquí teniu un vídeo de YouTube sobre una temporada de collita de llimona al Tadjikistan:

El govern ha impulsat l'expansió dels llimoners. El Programa per al Desenvolupament de l'Horticultura, la Viticultura i el Cultiu de Cítrics del mandat 2025-2029 té com a objectiu introduir nous tipus d'hivernacles i tecnologies per augmentar els rendiments i les exportacions. Es preveu la creació de 113 hectàrees de nous horts de cítrics a diverses províncies. A la llarga, el país vol augmentar l'exportació anual de llimones fins a les 7.000 tones.

La popularitat de les llimones tadjiks està creixent internacionalment. La persona més famosa a reconèixer-ne la superioritat és el ministre d'Afers Exteriors xinès Wang Yi. El 2019, va qualificar la llimona tadjik com una de les millors del món mentre visitava una fira benèfica internacional a Pequín en què es mostraven productes tadjiks, incloses les llimones. A aquells que les han tastat els costa argumentar en contra d'aquesta afirmació.