Sempre és important reconèixer i destacar el paper de la dona en la societat. És justament per això que el 2004 el periodista peruà Antonio Orjeda va iniciar «Mujeres batalla», una sèrie d'entrevistes a centenars de dones, que a la llarga li va canviar la vida. En aquell moment treballava per a un dels diaris més llegits del Perú, El Comercio, i cada dimarts en dedicava una plana a una empresària, una executiva o una emprenedora social. Més endavant, les seves entrevistes van arribar a centenars de dones amb diferents trajectòries.

Algunes entrevistes de la sèrie «Mujeres batalla». Fotografia cortesia d'Antonio Orjeda.

En aquelles entrevistes, amenes i reveladores, Orjeda va presentar dones que tenien molt a dir i ensenyar. Les entrevistades eren dones d'edats i orígens molt dispars, però totes tenien en comú el desig de superar-se i d'honrar les seves experiències.

El recorregut bibliogràfic d'Antonio Orjeda va començar el 2007 amb el llibre «Mujeres batalla», del qual es van vendre més de 10.000 exemplars. A banda, la seva col·lecció infantil «Mancha Brava» consta de sis llibres, és a dir, se n'ha publicat un cada any des del 2019. Del 2020 ençà, els llibres surten a la venda primer en versió digital i gratuïta, i després impresos en paper.

Parlem amb Antonio Orjeda sobre aquests vint anys de recorregut que porta de destacar l'obra de dones tan diverses.

Global Voices (GV): Com i quan va sorgir la idea «Mujeres batalla» i com es va rebre al principi?

Antonio Orjeda (AO): La idea del libro fue consecuencia de un correo electrónico. Una mamá me escribió para contarme que estaba coleccionando las entrevistas que cada semana venía publicando en El Comercio y que guardaba algunas para que su hija las leyera cuando creciera. Le agradecí, le pregunté por la edad de su hija y resultó que era una bebé de seis meses de nacida. O sea, esa mujer iba a esperar unos años para sacar esas páginas de periódico y dárselas a leer. Ahí nació la idea del libro, porque sentí por primera vez en mi vida como periodista que mi labor podía ser útil. Y en el proceso de seleccionar las 30 entrevistas que integrarían el libro, surgió el nombre: “Mujeres batalla”. El libro fue un éxito, vendió más de 10 000 ejemplares. Hoy está agotado, aunque en 2018 se publicó una segunda versión.

Antonio Orjeda (AO): La idea del llibre ve d'un missatge electrònic que vaig rebre. Una mare em va escriure per a contar-me que col·leccionava les entrevistes que jo anava publicant cada setmana a El Comercio i que en guardava algunes perquè la seva filla les llegís quan fos gran. Quan li vaig agrair el gest, li vaig demanar per l'edat de la filla i va resultar que aleshores amb prou feines tenia sis mesos. En altres paraules, aquella dona anava a esperar uns quants anys per a tornar a treure a la llum aquelles pàgines de diari i donar-les-hi. Arran d'això va néixer la idea del llibre, ja que per primera vegada en la vida vaig sentir que la meva labor com a periodista podia ser útil. I va ser durant el procés de seleccionar les trenta entrevistes que compondrien el llibre que en va sorgir el nom: «Mujeres batalla». El llibre va ser tot un èxit, se'n van vendre més de 10.000 exemplars. Ara no n'hi ha a la venda, tot i que el 2018 se'n va publicar una segona edició.

GV: Com a home, per què vas decidir centrar la teva carrera periodística en les experiències de les dones?

AO: No lo decidí yo. En mayo de 2004 se lanzaría en la sección Economía de El Comercio una serie de páginas temáticas semanales y, por alguna razón, querían una dedicada a la mujer. ¿Por qué? Nadie lo supo explicar, y como yo era el “sensible” del grupo, el que trabajaba “temas raros”, desde perspectivas inusuales, me encargaron esa tarea que en realidad, sentí como una carga, y por eso propuse algo para salir del paso: como se trataría de toda una página, planteé realizar una entrevista semanal a una mujer destacada; y bastó la primera entrevista para “descubrir” un mundo inesperado que terminaría alterando mi vida para siempre.

AO: No ho vaig decidir jo. El maig del 2004 s'havia d'estrenar a la secció d'Economia de El Comercio una sèrie de pàgines temàtiques setmanals i, per algun motiu, en volien dedicar una a les dones. El perquè no el sabem; el cas és que, com que jo era el «sensible» del grup, el qui treballava en «temes estranys», des de perspectives inusuals, em van encarregar aquella feina que, en realitat, vaig sentir com una càrrega. Per això, vaig proposar una estratègia per a sortir del pas: com que havia de ser tota una plana, vaig suggerir de fer-hi una entrevista setmanal a una dona destacada; i només amb la primera entrevista vaig «descobrir» un món inesperat que a la llarga em canviaria la vida per sempre més.

GV: Com tries les dones a qui entrevistes?

AO: Me guío por la trascendencia de su labor, o porque haya algo ejemplar o peculiar en su historia. La facturación no es determinante.

AO: Em guio per la transcendència de la seva tasca, o perquè hi ha alguna cosa exemplar o particular en la seva història. Quant facturen al mes no és determinant.

Els tres primers llibres de la sèrie «Mancha Brava». Fotografia cortesia d'Antonio Orjeda.

GV: Parla'ns sobre «Mancha Brava». Al Perú, «mancha» vol dir ‘grup’ i «bravo» és ‘valent’. Així doncs, deu tractar-se d'un grup valent.

AO: “Mancha Brava” es una colección de libros que, a través de historias de mujeres ejemplares, procura servir de herramienta para sembrar equidad de género desde la infancia. Esta propuesta pertenece al género del libro informativo, que en la literatura infantil y juvenil se caracteriza por narrar hechos reales, cero ficción; y por ser visualmente atractivos.

Cada año, desde 2019, publico una nueva selección de diez casos. A partir de la segunda, “Mancha Brava – Las heroínas de la pandemia”, cada selección es temática. “Mancha Brava – Campeonas” es el quinto título, se publicó en 2023 y ofrece las historias de deportistas de élite peruanas.

AO: «Mancha Brava» és una col·lecció de llibres que, a través d'històries de dones exemplars, pretén servir com una eina de cultivar l'equitat de gènere des de la infantesa. Aquesta proposta pertany al gènere del llibre informatiu, que en la literatura infantil i juvenil es caracteritza per narrar fets reals, no-ficció, i per ser visualment atractiu.

Cada any, des del 2019, publico una nova selecció de deu casos. A partir de la segona, «Mancha Brava – Las heroínas de la pandemia», cada selecció és temàtica. «Mancha Brava – Campeonas» és el cinquè títol, publicat el 2023, i explica les històries d'algunes esportistes d'elit peruanes.

GV: Segueixes les històries més enllà de les entrevistes?

AO: A algunas, pues tras la experiencia por lo general se establece un vínculo, que incluso ha llegado a la amistad.

AO: Algunes sí, ja que després de l'experiència sovint s'estableix un lligam, que en alguns casos fins i tot ha desembocat en amistat.

GV: Quina història t'ha impactat més de totes?

AO: De los seis títulos de la colección “Mancha Brava”, diría que más que alguna historia en especial, me han marcado dos títulos: el tercero y el último, que presentan a colegialas y a maestras, respectivamente. El primero, porque me encantó comprobar que hay menores de edad con historias poderosas y, mejor aún, que ello es consecuencia de haber recibido afecto en sus hogares. Ese resultado se obtiene así haya o no dinero en casa, eso me sacó de cuadro. ¿El otro libro? Me conmovió constatar el grado de amor que pueden tener las educadoras por su profesión. El sacrificio que han realizado con el propósito de brindar la mejor formación posible a sus chicas y chicos.

AO: Dels sis títols de la col·lecció «Mancha Brava», diria que, més que alguna història en particular, m'han marcat dos títols: el tercer i el darrer, que presenten alumnes i mestres d'escola, respectivament. El primer, perquè em va encantar comprovar que hi ha menors d'edat amb històries poderoses i encara més que és conseqüència d'haver rebut afecte a casa seva. El resultat és el mateix tant si disposen de molts diners com si no, cosa que em va desquadrar totalment. I el segon? Doncs em va commoure constatar el grau d'amor que poden professar algunes educadores per la professió. Quin sacrifici que han fet per tal de brindar la millor formació possible als seus nens i nenes.

GV: En aquests vint anys transcorreguts d'entrevistes a dones, veus alguna evolució en com les percep la societat peruana?

AO: La revolución la están haciendo ellas, día a día y desde diferentes escenarios, pese a vivir en un país machista, clasista y racista. En estos 20 años se han creado una serie de gremios en los que las mujeres que han crecido en sus respectivos rubros les abren camino a las que recién empiezan. El trabajo es arduo, pero ahí están, dando batalla.

AO: La revolució la fan elles, dia rere dia i des de diferents escenaris, malgrat que viuen en un país masclista, classista i racista. En aquests darrers vint anys s'han creat una sèrie de gremis en els quals les dones han crescut professionalment obren camí a les que tot just s'hi han iniciat. No és fàcil la cosa, però elles no defalleixen i continuen donant guerra.

GV: Què t'emportes de tot aquest recorregut?

AO: Es difícil quedarme con un solo aspecto, pero diría que me impresiona la tarea de algunos maestros rurales, por ejemplo. Tenemos mucho que agradecerles; y no se está haciendo. Es triste, y pese a todo, persisten en esa labor.

AO: És difícil optar per un sol aspecte, però diria que m'impressiona la tasca d'alguns mestres rurals, per exemple. Tenim molt a agrair-los, però tristament no es fa prou. I, així i tot, ells persisteixen en la seva labor.