Continuen les protestes massives a Turquia per la detenció de l’alcalde d’Istanbul
Un jove manifestant que duu una capa il·lustrada amb la cara de l'alcalde d'Istanbul. Captura de pantalla extreta dels videoreportatges de BBC News Türkçe i Guardian News.
El passat dimecres 19 de març, el prestigiós alcalde d'Istanbul, Ekrem Imamoglu, va ser detingut sota els càrrecs de corrupció i connexions amb el terrorisme. D'aleshores ençà, els ciutadans han omplert els carrers i les places principals de diverses províncies del país per a protestar per aquest fet. D'aquesta manera, han desobeït la prohibició de no allargar més de quatre dies les protestes i manifestacions, imposada per les autoritats el mateix 19 de març amb la intenció de reprimir la resistència ciutadana.
Milers de persones s'han unit a les protestes, malgrat l'abundant presència policial i els controls policials a les carreteres de les grans ciutats turques. Un dels càntics més sentits a les concentracions és «Drets, llei i justícia», en referència als retrocessos socials del país sota el govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), encapçalat pel president Recep Tayyip Erdogan.
En realitat, les protestes no són solament per la detenció de l'alcalde, sinó també per les retallades en drets i llibertats a Turquia i l'actual crisi econòmica al país. Els ciutadans exigeixen als dirigents polítics que prenguin mesures contra les reiterades violacions dels drets fonamentals, l'elevat cost de vida en el marc d'una economia malmesa, la creixent taxa de desocupació i les decisions i polítiques antidemocràtiques que posa en pràctica el govern.
Mentrestant, la policia ha anat utilitzant gas lacrimogen, bales de goma i canons d'aigua per a provar de dispersar les aglomeracions.
🟡 HAPPENING NOW: Scenes show the massive scale of ongoing protests across Turkey, now entering their third consecutive day.
Demonstrations continue to spread nationwide, as police respond with tear gas, water cannons, and pepper spray in multiple cities. pic.twitter.com/0tpG8tpJvG
— red. (@redstreamnet) March 21, 2025
🟡 ARA MATEIX: Vista panoràmica de les protestes massives a Turquia, que avui tenen lloc per tercer dia consecutiu.
Les manifestacions continuen escampant-se arreu del país, mentre que en moltes ciutats la policia hi respon amb gas lacrimogen, canons d'aigua i gas pebre. pic.twitter.com/0tpG8tpJvG
— red. (@redstreamnet) 21 de març de 2025
Protestes estudiantils
Des d'Esmirna fins a Ankara, i passant per Istanbul, els estudiants de desenes d'universitats han anat desfent les barreres de policies des que es van començar a formar el 19 de març. Un dels vídeos més compartits del moment mostra un grup d'estudiants que camina cap a les barreres havent cridat: «Envestiu, envestiu!».
📢 Protesta per l'anul·lació del diploma d'Imamoglu a la Universitat d'Istanbul: els estudiants van fer front a la barricada, la policia hi va intervenir
🗞️ Notícia d'Ali Dinç
📹 Vídeos d'Umm Gulsum Sulun i Ali Dinç
«No hem pres els carrers només perquè hagin detingut Imamoglu. És un esclat de ràbia. Exigim drets, llei i justícia. Hem sortit als carrers pels nostres drets fonamentals», va clamar un manifestant en una entrevista amb Fayn Studio.
University students in Turkey continue to protest Imamoglu’s detention for a second day in Ankara pic.twitter.com/ZzBpDENkMS
— Ragıp Soylu (@ragipsoylu) March 20, 2025
Avui és el segon dia que els universitaris turcs protesten a Ankara contra la detenció d'Imamoglu. pic.twitter.com/ZzBpDENkMS
— Ragıp Soylu (@ragipsoylu) 20 de març de 2025
La majoria d'estudiants han crescut sota el règim d'Erdogan i el seu partit, així que no coneixen cap altra forma de govern. Per la seva banda, l'AKP ha reforçat la censura i el control als campus i al llarg dels anys ha intentat reprimir les protestes estudiantils. Per exemple, recentment, el 2021, Erdogan va nomenar l'acadèmic Melih Bulu, molt pròxim al partit, rector d'una de les institucions capdavanteres del país, la Universitat del Bòsfor. Quatre anys més tard, els docents i els estudiants continuen protestant al campus contra algunes de les decisions preses pel rectorat.
Així doncs, no sorprèn que en les entrevistes als mitjans locals els estudiants parlin d'una «injustícia que s'arrossega de fa anys» i d'«alegalitat» sota el govern de l'AKP.
S'ha estès una onada de protestes arreu dels campus universitaris de Turquia per la detenció de l'alcalde d'Istanbul, Ekrem Imamoglu, el principal opositor d'Erdogan, pocs dies abans que fos nominat com a candidat a la presidència.
La detenció d'Imamoglu es va produir el 19 de març, l'endemà que la Universitat d'Istanbul li rescindís el diploma emparant-se en irregularitats administratives. Però els estudiants se'n malfien.
Creuen que ha estat detingut per tal d'evitar que posi en perill el poder que sosté actualment Erdogan al govern.
S'acusa Imamoglu de corrupció i de col·laboració amb un grup terrorista, cosa que ell nega rotundament.
Més enllà de les grans ciutats
S'han ocasionat protestes no només a les grans ciutats com Istanbul, Ankara i Esmirna, sinó arreu de Turquia, incloent-hi les províncies on històricament l'AKP ha guanyat les eleccions locals o ha estat l'opció més popular.
Farmers in Konya, a conservative province in central Turkey, join the protests against the Erdoğan regime. By no means is this uprising limited to university students or big cities. https://t.co/yyw65huqOE
— Timur Kuran (@timurkuran) March 21, 2025
Els grangers de Konya, una província conservadora del centre de Turquia, s'uneixen a les protestes contra el règim d'Erdogan. En cap cas es pot reduir l'abast d'aquesta revolta a les universitats o les grans ciutats. https://t.co/yyw65huqOE
— Timur Kuran (@timurkuran) 21 de març de 2025
AKP strongholds are now joining the anti-regime protests in Turkey. Here’s Amasya, east-central Turkey. In the 2023 presidential election, Erdoğan got 55% of the vote here. https://t.co/DDFhdiIZ4H
— Timur Kuran (@timurkuran) March 20, 2025
Els bastions electorals de l'AKP s'estan unint a les protestes contra l'actual règim de Turquia. Això és a Amasya, al centre-est de Turquia. En les eleccions presidencials del 2023, Erdogan hi va obtenir un 55 % del vot. https://t.co/DDFhdiIZ4H
— Timur Kuran (@timurkuran) 20 de març de 2025
En una declaració conjunta de 44 editorials amb seu a Turquia, els signataris van afirmar:
We defend democracy, freedom, and the right of citizens to vote and be elected! The cancellation of the diplomacy of Istanbul Metropolitan Municipality Mayor Ekrem İmamoğlu (Ekrem Imamoglu), his detention together with his colleagues on the same night, and the simultaneous ban on demonstrations and meetings in Istanbul are all disregard for the will of citizens; an attack on the right to vote and be elected is a concrete example of the murder of law and democracy. As the publishing houses undersigned, we declare that we defend democracy, freedom, and the right of citizens to vote and be elected, and we condemn the attack on the will of the people in the person of İmamoğlu.
Defenem la democràcia, la llibertat i el dret dels ciutadans a votar i ser elegits! Que s'hagi destituït l'alcalde de l'Àrea Metropolitana d'Istanbul, Ekrem Imamoglu, que la mateixa nit se l'hagi detingut juntament amb alguns companys de partit i que alhora s'hagi prohibit manifestar-se i reunir-se a Istanbul són una clara mostra del menyspreu del govern per la voluntat ciutadana; atacar el dret a vot i el dret a ser elegit implica donar mort a la llei i la democràcia. Les editorials sotasignants declarem que defenem la democràcia, la llibertat i el drets dels ciutadans a votar i ser elegits, i condemnem l'atac a la voluntat del poble en referència a Imamoglu.
Mesures per a silenciar
A més de prohibir les protestes i establir barreres policials per tot Istanbul, el 19 de març les autoritats també van limitar l'amplada de banda (és a dir, la quantitat d'informació que es podia transmetre per internet en un temps determinat), per tal de dissuadir del descontent general i de les crítiques. Per molt que es va restaurar l'amplada de banda normal al cap de 42 hores, encara hi ha mesures que indiquen que les autoritats estan determinades a reprimir tota resistència. Segons sembla, també s'han blocat desenes de comptes a X.
Molts comparen aquestes protestes amb les del 2013 al parc Taksim Gezi, que en un inici pretenien protegir els darrers espais verds d'Istanbul, però a la llarga van ampliar les reivindicacions i van constituir un moviment de resposta al deteriorament dels drets i llibertats a Turquia. La diferència rau en el fet que, mentre que les protestes de Gezi van ser força descoordinades, en aquest cas el principal partit opositor del país, el Partit Republicà del Poble (CHP), ha cridat a la mobilització en massa als carrers malgrat que estigui oficialment prohibit.
Turkey’s opposition leader Ozgür Ozel called on people last night to take to the streets in protest against Imamoğlu’s detention.
This is the first time in 12 years that the opposition has made such a call to protest the government.pic.twitter.com/XsaSnX50av
— Ragıp Soylu (@ragipsoylu) March 21, 2025
El líder de l'oposició turca, Özgür Özel, va encoratjar la ciutadania a prendre els carrers per a protestar contra la detenció d'Imamoglu.
És la primera vegada en 12 anys que l'oposició crida a la protesta contra el govern.pic.twitter.com/XsaSnX50av
— Ragıp Soylu (@ragipsoylu) 21 de març de 2025
De fet, Özgur Özel, el líder del CHP, va adreçar un discurs el 21 de març als manifestants concentrats per tercer dia consecutiu davant l'Ajuntament d'Istanbul, a la plaça de Saraçhane, en què va encoratjar-los a continuar protestant fins i tot si la policia arribés a barrar tots els passos.
If they block every street, step outside your home, join whoever you can, and head to the designated square. The people will stand by their elected officials. Today is the moment to decide whether there will be elections in the future or not.
Si us barren tots els passos, sortiu de casa, ajunteu-vos amb qui pugueu i aneu cap a la plaça on us hagin cridat. Els ciutadans han de donar suport als seus representants electes. Ara és un moment decisori que determinarà si en el futur hi haurà eleccions o no.
El professor universitari Timur Kuran va reflexionar a X que, entre d'altres, una de les diferències clau entre les protestes de Gezi i les d'avui és l'economia del país. Si bé el 2013 «l'economia anava en creixement», avui «la inflació afecta greument les persones amb rendes fixes».
Segons les xifres més recents, des del 19 de març hi ha hagut més de 300 detencions en total comptant les nombroses províncies del país.
El 23 de març, es preveu que el CHP celebri unes eleccions primàries en què s'esperava que Imamoglu fos elegit com a candidat del partit a la presidència en les eleccions del 2028. Tot i que normalment aquestes eleccions són tancades als membres del partit, aquesta vegada s'ha decidit obrir-les i, així doncs, encoratjar tots els ciutadans elegibles a votar-hi per a mostrar la seva solidaritat amb Imamoglu.
Independentment dels resultats de les eleccions internes del partit, els experts en Turquia coincideixen a afirmar que la detenció de l'alcalde exposa el retrocés que ha fet el país fins a convertir-se en una «autocràcia total».
