‘Revolta per la llengua': aquest activista piula en contra de l'eliminació de les llengües natives de Sud-àfrica

Una dona membre del grup Ndebele a Sud-àfrica. Molts grups indígenes i llengües de Sud-àfrica manquen de representació a la xarxa. Imatge d’UN Photo/P Mugabane, 1 de gener de 1988. (CC BY-NC-ND 2.0)

Les llengües khoekhoe i ncuuki (o N|uu) han vist més matinades i postes de sol que moltes de les llengües sud-africanes.

Es pot escoltar khoekhoe per tota Sud-àfrica en tres paraules del dia a dia, dagga (cànnabis), nai (flauta de Pan) i kak (col·loquialment femta o fem). La influència en topònims, com karoo (lloc sec) és també un recordatori de la història de la llengua al país.

La història de khoekhoe, fa temps parlada per molts grups khoekhoe durant centenars d'anys, sols és parlada per uns pocs al Cap Septentrional. Els únics parlants de ncuuki supervivents són d'edat avançada i la llengua està a punt d'extingir-se. 

Sud-àfrica compta amb onze llengües oficials: nou són llengües bantu i dos, afrikaans i anglés, són llengües estrangeres.

Les llengües bantu són una subbranca de les llengües nigerocongoleses. Khoekhoe, una llengua que no pertany a les bantu, es parla quasi exclusivament a Nimíbia.

Khoekhoe no és una llengua oficial a Sud-àfrica. Tampoc està reconeguda com a primera llengua, o materna, i tampoc s'ensenya a les escoles sud-africanes, fet que encara fa més difícil revertir la tendència de pèrdua de llengües.

Aquesta invisibilitat en la narrativa nacional sud-africana també es pot veure en l'absència d'aquestes llengües a Internet. Des de la meua experiència personal, he contemplat l'àrdua batalla per exercir el dret de la lliure expressió dels ciutadans en les seues llengües natives tant a la xarxa com fora d'ella, però és una batalla a la qual encara no he renunciat.

Amnèsia amb les primeres llengües nacionals de Sud-àfrica

Kakapusa (eliminació, amnèsia o oblit) és una de les paraules més utilitzades, que resumei el kuru (treball) que faig com a defensor per l'oficialitat de Khoekhoe and N|uu, dos de les primeres llengües del sud d'Àfrica.

No estaré hoaragase (complet) fins que aconseguisca la possessió completa de la meua herència. Malauradament, encara que sóc khoekhoe, em sent forçat a pensar i a parlar en la llengua dels tsu-khoen (opressors) qui van deshumanitzar la meua gent.

Àfrica és ma casa, però no puc comunicar-me amb els meus avantpassats. Com podré aconseguir la vkhîb (pau) quan paraules estrangeres ressonen dins la meua ànima? La vuru (“curació”) del meu ser sols començarà amb la kawakawas (restauració) de la meua nam (llengua materna).

Kakapusa defineix l'era després de l'apartheid de Sud-àfrica. Una narrativa postcolonial basada en l'eliminació deliberada, institucionalitzada i normalitzada de la gent nativa d'aquest país.

La injustícia del llegat del govern colonial i l'apartheid sobre els sud-africans és terriblement cruel. No obstant això, l'impacte sobre la gent nativa de Sud-àfrica és més brutal, ja que va comportar la pèrdua sistemàtica de les llengües originàries.

Malauradament, la injustícia continua en l'actualitat, en la Sud-àfrica postapartheid, on els actors principals, tant governamentals com no governamentals, feren falses promeses sobre la restauració i preservació de llengües natives com khoekhoe i nccuki.

El darrer any, el president de la República de Sud-àfrica Cyril Ramaphosa va fer kaise isa (boniques promeses) a Auma Katriena Esau, una de les últimes parlants encara vives de ncuuki, que ell faria tot el que estiguera al seu abast per a què ninguna llengua morira. Però poc s'ha progressat després d'aquesta declaració. La trampa entre la intenció i l'actuació per part dels actors de l'estat respecte als problemes de les llengües persisteix, afirma la gran lingüista Anne-Marie Beukes.

I no obstant això, nosaltres, el propietaris del que vertaderament és un dels majors tresors lingüístics d'Àfrica, hem estat sotmesos a l'imperialisme lingüístic, l'ostracisme i la deshumanització de les nostres llengües maternes. Hem sigut menyspreats i desconnectats de la República de Sud-àfrica i del continent africà.

Ha sigut una batalla en contra de l'exclusió perpètua, exigint visibilitat en un espai, en un país acomodat en el silenci de les nostres veus.

La meua plataforma per la gobab khais (revolta per la llengua)

Des del 20 al 24 d'abril, Denver Toroxa Breda (@ToroxaD) estarà piulant en #IdentityMatrix, una conversació a les xarxes socials sobre identitat, llengües i drets digitals, des d'aquest compte. Breda, un activista per les llengües khoe i per la cultura kuwiri, és de Sud-àfrica.  pic.twitter.com/9UTpKJrBR3 — GV SSAfrica (@gyssafrica) 19 d'abril de 2020

Algunes persones no consideren que utilitzar la pròpia llengua a Internet siga un dret digital. No obstant això, cada vegada més està sent reconegut com un dret fonamental en molts cercles.

La Declaració africana sobre els drets i les llibertats a Internet afirma que:

Individuals and communities have the right to use their own language or any language of their choice to create, share and disseminate information and knowledge through the Internet. Linguistic and cultural diversity enriches the development of society. Africa’s linguistic and cultural diversity, including the presence of all African and minority languages, should be protected, respected and promoted on the Internet.

Tant les persones individuals com les comunitats tenen el dret d'utilitzar la seua pròpia llengua o una altra de la seua elecció per a crear, compartir i divulgar informació i coneixement a través d'Internet. La diversitat lingüística i cultural enriqueix el desenvolupament de la societat. La diversitat lingüística i cultural africana, incloent la presència de totes les llengües africanes i minoritàries, hauria de ser protegida, respectada i fomentada a Internet.

Jo he sigut una veu activa a les xarxes socials on feia una crida a les institucions públiques i privades per a què es prengueren seriosament aquest tema tant a Internet com fora d'aquest.

Des del meu propi compte de Twitter (@ToroxaD), he pogut desafiar de forma crítica a aquestes intitucions les qual sent que com a culpables de perpetuar aquesta exclusió. A sovint és fàcil i còmode ingorar-me, una de les poques veus que s'oposa a aquesta desigualtat i injustícia lingüística i cultural.

Les universitats també perpetuen aquesta exclusió, durant els darrers 26 anys, han fet poc o res per a u-khai (promoure) les llengües natives de Sud-àfrica. Vaig desafiar a companyies com les editorials Macmillan les quals tenen els drets d'autor dels materials escrits en llengües natives, però semblaven reticents a democratitzar el nostre contingut fent la seua accessibilitat completament gratuïta, i així incentivar encara més l'aprenentatge de llengües.

No obstante això, també vaig saber que les últimes setmanes oferien una oportunitat per col·laborar amb les institucions que d'altra manera m'ignorarien. Vaig tenir tanta disposició en explotar aquesta oportunitat com ells d'esborrar-nos.

L'Associació sud-africana per al desenvolupament del llibre organitza la Setmana nacional del llibre, un event anual que promou les llengües i el desenvolupament de llibres. Durant quasi un any, els he parlat per Twitter i els he enviat correus electrònics, tot en va. També em vaig assabentar que la Setmana del llibre estava organitzant sessions de lectura en línea en llengües abantu, llengua de signes i en anglés, però cap en llengües natives com khoekhoe.

Però piulant des de la meua plataforma sobre gobab khais (revolta per la llengua), em vaig assegurar de contar-los com em sentia. I finalment van respondre:

Actualment també ens trobem immersos en el desenvolupament d'un Projecte de literatura infantil que inclourà almenys una de les llengües. Sols anem per la quarta setmana de Lectures en línia i hem ampliat cada setmana les llengües incloses i així continuarem. (2/3)    —NationalBookWeek (@NBW_SA) 23 d'abril de 2020

Òbviament, em vaig quedar impactat perquè, durant els darrers dos anys, actuaven com una roca i es resistien a qualsevol intent d'apropar-se a khoekhoe. I ací estaven, responent i parlant sobre un programa per a la llengua khoekhoe que dirigien, sobre un futur projecte infantil i sobre la possibilitat d'incloure khoekhoe en futures sessions de lectures digitals, que era el que jo realment volia. Se'ls va enviar un correu electrònic i jo estic ple d'esperança.

Un altre example va ser quan vaig contactar amb un desenvolupador per incloure la primera aplicació de la llengua khoekhoe en l'aplicació Google store.

Recorde haver buscat en l'aplicació Google store i veure totes aquelles apliacions de llengües i NO trobar cap aplicació de la llengua KHOEKHOE. Vaig enviar un correu a uns quants desenvolupadors i els experiments de Shotgun van respondre i van crear la primera aplicació de la llengua khoekhoe. pic.twitter.com/7OUsDhwH3T  — GV SSAfrica (@gvssafrica) 24 d'abril de 2020

En efecte, aquesta setmana em va donar l'oportunitat per a reflexionar. També va ser un recordatori de la importància del treball per gobab udawa (recupeació de la llengua) en un espai digital.

Recorde haver parlat a la meua comunidad sobre les meues piulades i alguns van apreciar de debò que la nostra veu s'intensificara internacionalment. És tot un repte per a una primera nació com la comunitat khoekhoe amb 366 anys de colonització intel·lectual, cultural i lingüística adonar-se'n que gnora (alliberar) les nostres llengües és un treball vàlid.

De vegades, és fàcil mirar aquest treball únicament des de dins de la teua comunitat. La darrera setmana m'ha impulsat a veure aquest treball a través d'una lent africana única. Aquest fet m'ha ajudat a reconéixer que la llengua khoekhoe no és sols per a la comunitat khoekhoe.

Aquesta llengua ha donat al món la paraula mama (ma en khoekhoe significa donar) i la paraula haka (un ball). Per aquest motiu, la udawa (recuperació) del khoekhoe és igualment important per al nostre continent. És una llengua rica amb tals orígens històrics i històries sobre Àfrica que no s'hauria de permetre  mai la seua pèrdua.

Àfrica voaga (renaixerà) quan les seues llengües també ho facen i encara més quan la Xgusi gobab (llengua materna) voaga.

Aquest article s'ha escrit seguint la campanya a Twitter organitzada per Global-Voices sub-Saharan Africa i Rising Voces com a part del projecte The identity matrix: Platform regulation of online threats to expression in Africa (La base identitària: plataforma de regulació dels perills en la xarxa per a l'expressió a Àfrica). The identity matrix va ser fundada per Africa Digital Rights Fund of The Collaboration on International ICT Policy for East and Southern Africa (CIPESA). 

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.