[1]Els resultats de les eleccions van ser emesos en viu a Facebook abans de que les autoritats mauritanes procedissin a tallar l'accés a l'internet. Font: captura de pantalla de l'emissió en directe a Facebook de la junta electoral del país.
Les autoritats mauritanes van restablir l'accés a internet després d'haver-lo interromput durant 10 dies arran de les controvertides eleccions presidencials del 23 de juny. Tot i així, el govern segueix restringint la llibertat de premsa així com la llibertat d'expressió com a part de la seva ofensiva post-electoral.
El candidat recolzat pel Govern, Mohamed Ould Ghazouani, va obtenir un 52% dels vots, però les massives acusacions de frau han arruïnat les eleccions: tres candidats de l'oposició, incloent l'activista contra l'esclavisme Biram Dah Abeid, que va quedar tercer [2], amb un 18% dels vots, van cuestionar [3] els resultats davant del Consell Constitucional. També van produir-se tímides protestes [3] negant el resultat a la capital, Nouakchott.
El dilluns 1 de juliol, el consell va desestimar [3] el recurs de l'oposició, confirmant a Ould Ghazouani com a pròxim president del país, donada la manca d'evidència de les al·legacions de frau de l'oposició.
Periodistes i personalitats de l'oposició, blanc de les detencions
Ahmedou Ould al-Wadea, un presentador del canal de televisió maurità Al Mourabitoun, va ser arrestat [4] a casa seva a la capital Nouakchott el 3 de juliol. Al-Wadea, conegut per la seva posició crítica envers el fins ara president Mohamed Ould Abdel Aziz, roman a la presó en algun indret no revelat, segons alguns grups en favor pels drets humans [5]. Segueix sense estar clar de quins càrrecs [4] l'acusen.
Però Al-Wadea no va ser l'únic periodista a la diana en aquesta ofensiva post-electoral. El passat 26 de juny, la policia va arrestar a Seydi Moussa Camaras, un altre periodista conegut per la seva postura crítica envers el govern. Cameras és el director editorial del diari setmanal independent La Nouvelle Expression [6]. Va estar arrestat durant una semana abans de ser alliberat el 3 de juliol. Segons Reporters Sense Fronteres, les agències de seguretat de l'estat l'acusaven [7] de negar els resultats electorals en una trucada telefònica:
RSF has learned that the state security agents who arrested Moussa at his home, seizing all of the mobile phones and laptops there, accused him of disputing the election results during phone conversations, suggesting that his calls had been tapped.
RSF ha descobert que els agents de seguretat estatal que van arrestar a Moussa a casa seva, confiscant tots els telèfons mòbils i portàtils que van trobar-hi, l'acusaven de negar els resultats electorals en una conversació telefònica, suggerint doncs que les seves trucades havien sigut intervingudes.
Diverses personalitats de l'oposició també van ser arrestades per les autoritats, segons va fer saber Amnistia Internacional en una declaració [8] el 27 de juny. Entre aquestes hi estava Samba Thiam, líder de Forces progressistes pour le changement (Forces progressistes pel canvi), abans de que sigués alliberat [9] a principis de juliol.
El bloqueig d'Internet, aixecat després de deu dies
En mig de l'ofensiva, el govern també va recorrer a bloquejar l'accés a Internet, bloqueig que va revertir el 3 de juliol.
El Ministeri d'Interior, sembla ser, va ordenar el bloqueig per una qüestió de seguretat, però els activistes i grups pels drets humans creuen que l'autèntic objectiu era prevenir [10] la mobilització de protestes per part de l'oposició.
Primer de tot, el govern va interrompre l'accés a l'Internet mòbil al voltant del migdia del 23 de juny, hora local, segons informa [10] la Media Foundation for West Africa. Quaranta-vuit hores després, van bloquejar [11] també l'accés de les connexions de línea fixa.
Tals interrupcions van afectar als tres proveïdors d'Internet que hi ha a Mauritània: Mauritel [12], Chinguitel [13] i Mattel [14]. Les companyies no van indicar cap motiu [10] per les interrupcions ni van notificar [15] als usuaris abans de que es produïssin.
Aquest bloqueig va noquejar la capacitat dels líders de l'oposició d'organitzar i mobilitzar els manifestants, en un país on només el 21% dels seus 4 milions d'habitants tenen connexió [16] a internet.
La ofensiva va aïllar a Mauritània de la resta del món, i especialment als defensor dels drets humans, als líders de l'oposició i als periodistes, limitant [17] així en gran part el seu accés a informació, així com la seva capacitat de publicar informació sobre la ofensiva del govern contra els manifestants, els periodistes i l'oposició política.