#MeToo a Myanmar: Dos documentals sobre com el moviment ha alenat a les dones a alçar la veu

Migrant worker Lazing Lu Bu narrates how she was sold to marry a Chinese man. Screenshot from YouTube video

La treballadora emmigrada Lazing Lu Bu narra com la van vendre per tal de que es casés amb un home xinès. Captura de pantalla d'un video de YouTube.

Cada cop més dones a Myanmar estan compartint les seves experiències envers abusos sexuals i la seva pugna per combatre la discriminació de gènere. Heus aquí dos documentals que mostren com les dones han alçat la veu contra la violència, defensant fermament la igualtat de gènere.

El documental ”Metoo Myanmar”, produït per l'Institut de Periodisme de Myanmar per la cadena Mizzima TV i publicat a l'abril del 2019, investiga el problema de la violència sexual en la societat i com es segueix assetjant a moltes dones tot i l'aprovació de lleis encaminades a protegir-les.

El documentat inclou a dones que han sigut víctimes de tràfic de persones, d'abús domèstic i d'assetjament sexual al lloc de treball. Narra les històries personals de joves migrades que van ser forçades a casar-se amb homes xinesos a la vora de la frontera entre Xina i Myanmar, adolescents violades per familiars i inclús un monjo budista, així com dones intentant superar relacions traumàtiques.

Al novembre del 2018, el Fons de Població de la ONU (UNFPA, per les sigles en anglès) va publicar un breu curtmetratge que comptava amb les veus de dones que explicaven les seves experiències respecte a les normes de gènere, les desigualtats de gènere i els drets de les dones a Myanmar.

”Els curtmetratges examinen la desigualtat de gènere com l'origen de la violència contra les dones i les adolescents, i transmeten les veus de dones i homes corrents, però extraordinaris al mateix temps”, segons una introducció de la UNFPA.

Ambdós documentals apunten a com el moviment global #MeToo ha inspirat a un número creixent de dones a Myanmar a plantar cara als seus abusadors, així com a aixecar la veu contra la violència sexual.

Una d'elles és Eain Chit, una famosa cantant del país que va compartir, en el documental ”Metoo Myanmar”, les seves experiències essent blanc de proposicions sexuals així com de precs per cantar i ballar en privat davant de clients adinerats.

Després de narrar més casos d'abús que involucraven a dones que han sigut objecte d'assetjament i d'atacs, el documental remarca la necessitat de fer complir les lleis encaminades a protegir els drets de les dones.

After narrating more cases of abuse involving women who were harassed and attacked, the documentary points out the need to enforce laws intended to defend women’s rights

Myanmar has signed the United Nations Convention on Anti-Discrimination Against Women in 1997, but all stories in this documentary prove that special laws to protect women don't work in here. On the contrary, it's more likely rape and other sexual violence against women is increasing.

Myanmar ha signat la Convenció de les Nacions Unides contra la Discriminació envers les dones en 1997, però totes les històries en aquest documental demostren que les lleis pensades per protegir a les dones, aquí i ara, no funcionen. Ans al contrari, hi ha més números de que el número de violacions i d'altres tipus de violències sexuals contra les dones estiguin augmentant.

Segons les dades del govern, el número de violacions denunciades ha crescut de 671 al 2016 a 897 al 2017.

Un repte clau per avançar en la protecció de les dones és oposar-se a idees feudals com ara la del hpon, que defensa una suposada superioritat, així com una major espiritualitat, dels homes respecte a les dones. Aquest estatus desigual entre homes i dones ha forçat a les últimes a romandre en silenci en cas de que patissin alguna mena de violència sexual. Ha promogut una cultura de la por, vinculada a la noció de que els homes tenen un dret natural a dominar a les dones. Però des del 2018, el moviment #MeToo ha donat confiança a moltes dones a Myanmar per a qüestionar el hpon.

En una entrevista amb Tea Circle, un fòrum online que versa sobre qüestions relatives a Myanmar, la investigadora i activista Aye Thiri Kyaw cita un incident motivat per el moviment #MeToo-inspired al 2018:

…a few teenage girls publicly denounced a popular and famous fortune teller, saying that he had sexually abused them when they visited him a few years back. Their public declaration was a surprise to people, given the age of the girls, and the social prominence of the fortune teller.

(…) unes quantes adolescents van denunciar públicament un popular i famós endeví, dient que ell havia abusat sexualment d'elles quan el van visitar alguns anys enrere. La seva declaració pública va causar estupefacció entre la gent, donada l'edat de les noies, així com la rellevància social de tal endeví.

Afegeix també que nombroses dones han acusat també al líder d'una ONG de cometre assetjament i abús sexual.

Una altra activista entrevistada al Tea Circle va ser l'activista May Sabe Phyu, nativa del Kachin, que va explicar els motius que havien induït a dones víctimes d'abusos a compartir les seves experiències:

Women in Myanmar have suffered in silence. Now they understand that sexual violence is not their fault. They hear other women’s stories, and they realize that their stories will never be heard unless they speak out.

Les dones, a Myanmar, han patit en silenci. Ara, comprenen que la violència sexual no és la seva culpa. Escolten les experiències d'altres dones i, així, es donen compte de que la seva història mai no serà escoltada… llevat que alcin la veu.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.