Activisme lingüístic a l'Àfrica: Mama A. Nii Owoo i el ga

Mama A. Nii Owo, activista lingüística de Ghana

Fotografia proveïda per Mama A. Nii Owo.

Al 2019, com a part d'una campanya a les xarxes socials per festejar la diversitat lingüística online, activistes i defensors lingüístics africans faran torns gestionant el compte de Twitter @DigiAfricanLang per compartir les seves experiències relatives a la promoció i reforçament de llengües africanes. Aquest article curt és sobre Mama A. Nii Owoo (@AdobeaO) i quines qüestions pretén tractar durant aquesta setmana [del 1 al 7 de maig] com a amfitriona.

Rising Voices: Si us plau, parla'ns una mica sobre tu.

My name is Mama A. Nii Owoo. I also write under a pseudonym Naa Oyoo Owoo which is my ethnic and ancestral name. My ethnic language is Gã. Gã is the indigenous language of natives from Accra, Ghana. In addition to GãDangme, I speak a number of languages: Akan (Ghanaian language, English, Spanish and French.

I am curious about the kind of implementational spaces that educators can open or closed for indigenous languages to thrive. I love teaching and have worked with students of all age levels in Ghana, Cuba, the USA, Spain and Canada. I have also worked as a Translator in Spain at the Universidad de Sevilla International Center in Spain. Currently, I am studying for a Ph.D. in Language & Literacies Education at the Ontario Institute for Studies in Education.

My research interests lie in language policy and how educators’ language experiences inform the way they implement mother-tongue based bilingual education policy for students.

El meu nom és Mama A. Nii Owoo. També escric sota el meu pseudònim Naa Oyoo Owoo, que és el meu nom ètnic i ancestral. La meva llengua ètnica és el Ga, que és un idioma autòcton dels natius d'Accra, Ghana. A més de Ga-Dangme, també parlo akan (una llengua de Ghana), anglès, castellà i francès.

M'encurioseix el tipus d'espais d'aprenentatge i posada en pràctica que els educadors poden articular per a que les llengües autòctones prosperin. M'apassiona ensenyar i he treballat amb estudiants de totes les edats a Ghana, Cuba, EEUU, Espanya i Canadà. També he treballat com a traductora a Espanya al Centre Internacional de la Universitat de Sevilla. Actualment, estic estudiant per a un doctorat en Educació en Llengües i Alfabetització a l'Institut d'Estudis en Educació d'Ontàrio.

Els meus interessos de recerca radiquen en les polítiques lingüístiques i, més concretament, en com les experiències lingüístiques dels educadors conformen la manera en que aquests implementen les polítiques educatives bilingües vers els estudiants.

RV: Quin és l'estat actual de la teva llengua a internet i fora d'ell?

Gã, my native language is going through a process of revitalization and modernization. Apart from local television and radio programs in Ghana, older and younger generations of Gã speakers in Ghana and in the diaspora are creating awareness around the preservation of the language by setting up virtual language havens on social media platforms such as Facebook, Twitter, Blog sites, websites, etc.

Looking at popular culture, artists are creating resources such as music and theatrical skits and shorts in Gã that can be useful in the educational sphere. You can also find resources such as religious literature, bibles, dictionaries and historical treatises of the how the Gadangme came to settle in present-day Ghana after a series of migrations which has been linked to the biblical exodus from Egypt.

El Ga, la meva llengua materna, està experimentant un procés de revitalització i modernització. Més enllà de la televisió local, així com dels programes de ràdio, a Ghana, així com en la diàspora, petits i grans estan prenent consciència sobre la preservació de la llengua mitjançant la creació de comunitats virtuals que funcionen com a refugis, i que es creen a plataformes tals com Facebook, Twitter i altres blogs i pàgines web.

Pel que fa a la cultura popular, els artistes estan creant recursos en Ga tals com música, peces teatrals satíriques o curtmetratges, els quals poden ser molt útils en l'àmbit educatiu. També es poden trobar recursos en la literatura religiosa, les bíblies, els diccionaris o els assajos històrics sobre com els Gadangme van venir a parar a lo que avui coneixem com Ghana després d'un reguitzell de migracions (que, per cert, han sigut vinculades al episodi bíblic de l'èxode).

RV: En quines qüestions pretens posar èmfasi durant la setmana que gestionaràs el compte de Twitter @DigiAfricanLang?

I will focus on the accessibility and availability of educational resources for learning indigenous Ghanaian languages online. I will focus more on Gã as it is my native language.

Em centraré en la accessibilitat i disponibilitat de recursos educatius per aprendre idiomes ghanesos de manera online. Em centraré més en el Ga, donat que és la meva llengua materna.

RV: Quines són les motivacions subjacents al teu activisme digital en favor de la teva llengua?

I used to be a Spanish teacher and I loved my job. However, I became involved in indigenous language revitalization because I realized that the absence of educational resources in indigenous languages is a huge contributor to Ghana’s child literacy crisis. Having proficiency in your mother tongue is critical to your educational development and to understanding other languages and cultures.

Additionally, I was studying a language my community did not need. There is a need for Africans to tailor their education to meaningfully address the developmental issues their communities face. Mother-tongue based instruction is a cornerstone of literacy development and vital to developing academic skills in English. Unfortunately, this task has been neglected in schooling Africans.

I founded the Afroliteracies Foundation (AF), @afroliteracies, a think tank and action-research based network for revitalizing indigenous African languages in education based in Ghana. The Afroliteracies Foundation brings together teachers and community language experts to develop culturally relevant bilingual teaching and lesson materials for free use in Ghana and other contexts.

Vaig treballar com a professora de castellà, i m'apassionava la meva feina. De totes maneres, em vaig començar a implicar en la revitalització de llengües indígenes perquè em vaig adonar de que la manca de recursos educatius per a llengües indígenes a Ghana era un dels principals motius per la crisis d'alfabetització infantil del país.

A més a més, estava estudiant una llengua que la meva comunitat no necessitava pas. Els africans necessiten adaptar el seu sistema educatiu per a poder abordar de manera significativa les qüestions de desenvolupament que les seves comunitats afronten. L'educació en llengua materna és un pilar essencial per a l'increment de l'alfabetització, així per al desenvolupament d'habilitats acadèmiques en anglès. Desgraciadament, però, aquesta comesa ha sigut ignorada a l'hora d'escolaritzar als africans.

A Ghana, vaig fundar l’Afroliteracies Foundation (AF), @afroliteracies, un think thank basat en l'investigació-acció per a reviscolar llengües natives d'Àfrica al sistema educatiu. La fundació reuneix professors i experts lingüístics comunitaris per a fornir materials i lliçons de lliure accés que permetin una ensenyança bilingüe culturalment significativa a Ghana i a altres contextos.

RV: Quines són les teves esperances i els teus somnis pel teu idioma?

In one of my wildest dreams, Gã is a language at par with English in terms of the intellectual vibrancy and socio-economic status English enjoys. But that is a limited vision because I tend to see English as an imperial language fighting against the linguistic diversity that is woven into the fabric of human cultures. So, I hope that intellectualizing Gã to the zenith that meets our community’s immediate and long-term needs can set off a trend for other lesser known indigenous African languages in the areas of educational and technological innovation, scientific research, literary and artistic reproduction, etc.

En un dels meus somnis més esbojarrats, el Ga és un idioma al mateix nivell que l'anglès en termes de puixança intel·lectual i estatus socioeconòmic. Però aquesta és una visió limitada, ja que en general veig l'anglès com una llengua imperial que va contra la diversitat lingüística inherent al conjunt de cultures humanes. Així doncs, espero que la ”intel·lectualització” del Ga serveixi per cobrir les necessitats a mitjà i llarg termini de la nostra comunitat, així com per generar una tendència ascendent per a altres llengües africanes natives en els àmbits de l'educació,  la innovació tecnològica, la recerca científica o la producció literària i artística.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.