Aquest article es basa en l'article “Menys drets per als ciutadans” de Nansi Borisova per al diari digital BlueLink, orientat a Europa Central i Oriental. El text es reprodueix en el context d'una associació amb Global Voices.
En juny de 2014 la societat civil búlgara va tindre un èxit important en relació a la protecció del medi ambient i de l'estat de dret: el Tribunal Administratiu Suprem va rebutjar l'última autorització mediambiental per l'emplaçament d'un cementeri de residus nuclear al voltant de la central nuclear de Kozlodui. Malgrat això, hem de tindre em compte que des de que el Codi de procediments administratius búlgars (APC) aplicat des de setembre de 2018, va permetre el debat de porta tancada, ocultant el cost dels procediments de recurs i eliminant alguns d'ells, molts temem que els èxits de la societat civil romanguen al passat.
Un dret civil amb una antiguitat de cent cinquanta-cinc anys, derogat
Els ciutadans búlgars van obtenir en 1868 l'accés al Tribunal d'Apel·lacions, un òrgan judicial introduït durant la dominació otomana. Exactament 150 anys després, les modificacions de l’APC, adoptats el dia 25 de juny de 2018 priva als ciutadans de tindre accés a les instàncies públiques en alguns casos, especialment en els projectes “d'interés nacional” i als expedients d'importància especial per al govern. Conforme a les noves lleis, les taxes del pressupost de l'estat són considerades com a interessos materials fraccionats, però les taxes judicials per als procediments de recurs són catorze vegades més cares per a les persones físiques i jurídiques i 74 vegades més cares per a les persones sense ànim de lucre.
És la primera vegada en la història de la justícia administrativa [búlgara] en que els ciutadans que invoquen el dret a defensar-se en aquest àmbit hauran de pagar aproximadament 4500 lev (2250 euros). La possibilitat de debats de porta tancada, també va ser introduïda. Igualment, el control sobre la legalitat de determinats actes governamentals va ser posat a càrrec de les instàncies administratives locals.
¿Quin és l'argument a favor d'aquestes modificacions? Lliurar als jutges del Tribunal Suprem d'aquesta càrrega “exagerada” i dels “abusos d'algunes ONG”. El president de la comissió jurídica del Parlament Danaïl Kirilov ha presentat les noves disposicions legals com a “un primer pas cap a la reducció de la burocràcia per als ciutadans i per als emprenedors”.
Motius dels quals uns en dubten, afirmant que no es parla d'alleugerar sinó de complicar les tasques dels grups de la societat civil que volen presentar instàncies en aquestes situacions.
En el mes de setembre de l'any passat, més de 50 organitzacions civils, entre les quals es troba BlueLink, van publicar una carta oberta mitjançant la qual li demanaven al president que els concedira el dret de vet a la reforma APC. La iniciativa va ser representada pel Programa búlgar d'accés a l'informació (PAI), un grup que lluita pel dret dels ciutadans a tindre accés a la informació des de fa 22 anys.
Aquesta carta oberta mencionava la gran falta de transparència i les irregularitats en relació amb el procediment d'adopció de la llei. No s'ha efectuat cap estudi o avaluació sobre la capacitat de la instància o dels eventuals problemes en relació amb les denúncies excessives, explicant i exposant els motius. Així mateix, el document subratlla que no s'hi ha obtingut cap resposta a la pregunta de: per què encara que el nombre d'expedients ha caigut des de fa cinc o sis anys, el nombre de jutges ha crescut i els terminis són més llarg per als casos que arriben al Tribunal suprem?
Segons les afirmacions de Me Kachoumov, qui dirigeix el departament jurídic del Programa d'accés a la informació, aquestes esmenes represente un cop per als drets que tenen els ciutadans des de fa 20 anys. Tal com explica: “estem parlant d'un problema de control judicial en el qual es basen els drets fonamentals dels individus – taxes, permisos, projectes, etc.”.
De la mateixa manera, el president búlgar Roumen Radev ha plantejat les esmenes proposades per l'APC, al·legant que “la falta de raó mostrada en les relacions entre els ciutadans i les persones jurídiques i organismes de l'estat”
El president Radev no està d'acord amb les noves disposicions en relació als debats de porta tancada. Conforme aquests pressupostos, el principi d'audiència pública té una funció doble. D'una banda garanteix les resolucions equitatives, ja que les parts no només tenen dret d'estar presents, sinó de ser protegides de les tendències de la justícia privada. D'altra banda, aquest principi assegura l'accés i la difusió de la informació als ciutadans.
Per a justificar aquest dret de vet, Radev ha expressat el seu temor a l'augment de les taxes que limitaran considerablement les possibilitats dels ciutadans i les persones jurídiques de posar queixes a l'administració i d'emprendre accions legals. Es declara preocupat perquè el cost d'una apel·lació per a contestar una decisió judicial que puga impactar al medi ambient siga deixat d'ara endavant a l'avaluació dels tribunals. Pel que fa a la introducció d'unes taxes proporcionals, açò va fer els procediments impossibles des d'un punt de vista financer.
El 13 de setembre, l'assemblea nacional ha rebutjat el dret de vet de Radev amb una majoria aclaparadora. Amb 146 vots a favor, 69 en contra i cap abstenció, els diputats han recolzat aquestes modificacions. Els representants del Partit Socialista búlgar, en l'oposició, han manifestat la seua intenció de rebutjar-la des del tribunal constitucional.
Comentant les noves disposicions, Me Kachoumov, ha advertit que les administracions locals venceran [en els processos] en contra dels ciutadans de peu d'ara endavant. Considera que tant l'augment del cost dels recursos d'apel·lació, anul·lació i d'alguns procediments de recurs com les audiències de porta tancada serveixen només per un propòsit: la possibilitat d'arbitratge administratiu d'un règim amb tendències tiràniques.
Des del 2017, els representants de la societat civil búlgara, com ara el Programa Accés al Informació (IAP), han estat en contra d'aquestes esmenes al Codi de procediment administratiu. Continuen creient que aquesta decisió tindrà efectes negatius a llarg termini sobre l'estat de dret del país. Seguim acuradament l'evolució dels esdeveniments per esbrinar qui guanyarà.