Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Estudiant contestatari a Hongria: “no vull anar a la presó per una cosa que no he fet”.

Adrien Beauduin. Photo Szabolcs Nagy / Index. Used with permission

Adrien Beauduin (foto: Szabolcs Nagy). Imatge utilitzada amb el seu consentiment.

Nota de l'editor: l'autor d'aquest article és un estudiant de la Central European University (CEU). 

Ha sigut anomenat “l'enemic perfecte del règim d'Orbán” encara que el ciutadà belga d'origen candanadenc Adrien Beauduin diu que és tot un malentés. Beauduin, un investigador doctoral d'estudis de gènere de la Central European University (CEU) de Budapest, va ser arrestat la setmana passada durant la protesta a la Plaça Kassut i ara està acusat de “violència contra les forces de l'ordre” -un acusament que podria ser castigat amb un empresonament de dos fins a huit anys-.

Les protestes en contra del govern de dretes liderat pel primer ministre hongarés Viktor Orbán van començar el 8 de desembre com a una reacció en contra de la denominada “llei de l'esclavitud” que allargaria el nombre d'hores extraordinàries anuals fins a les 400, les quals podrien ser exigides per l'empresari als empleats gràcies a altres lleis facilitades per la coalició de jutges amb posicions de poder judicial favorables al govern d'Orbán .

Des que va prendre el poder en l'any 2010, Orbán ha sigut acusat tant de restringir les llibertats democràtiques mitjançant la presa progressiva del control dels mitjans de masses i de la independència de la justícia, com de la restricció de les llibertats acadèmiques amb esmenes introduïdes en la llei d'ensenyament superior, que allunyen a la Central European University del país.

Els reporters de Global Voices s'han reunit amb Beauduin al campus universitari de la CEU i han parlat sobre el seu activisme polític a Hongria com a estudiant, sobre la nit de la protesta i sobre com pensa defensar la seua innocència.

Global Voices (GV): Has sigut membre actiu del moviment estudiantil Students4CEU (Estudiants per la CEU). Quin tipus d'activitats duieu a terme? 

Adrien Beauduin (AB): I’ve been involved there since the beginning, we’ve been mobilizing since the end of October. We have been trying to attract attention to the issue of academic freedom in Hungary, not just of CEU but also the wider issue such as the ban of Gender Studies [in Hungary], cases of censorship in academia, and budget cuts and plans to privatize Corvinus [University]. Our goal was to reach out to all students in Hungary and work together on all those issues. It took a while for us to build links with other students at Hungarian universities, the first event we joined was together with some ELTE (Eötvös Loránd Universityand Corvinus University students. We went to ELTE’s information strike on the 14th of November to support them. It was mostly about Gender Studies but also about academic freedom in general. We co-organized a big demonstration on the 24th of November that was followed by a week-long occupation of Kossuth tér, the square in front of the Hungarian Parliament. We set up tents, and despite rain, cold and snow we held out for a whole week. We held all kinds of events, concerts, lectures both in Hungarian and in English. More than half the events were not CEU-related so we managed to make it a wider event about celebrating academic freedom in Hungary.

Adrien Beauduin (AB): Encara que jo haja estat implicat des del principi, va ser a finals de novembre quan ens van mobilitzar. Intentàvem atraure l'atenció sobre les restriccions de la llibertat acadèmica a Hongria, no solament de la situació amb la qual es confronta la Central European University (CEU), sinó en un sentit més ample, com podria ser la prohibició dels Estudis de Gènere (a Hongria), la censura en l'àmbit acadèmic, les reduccions pressupostàries i els plans de privatització de la universitat Corvinus. El nostre objectiu era aquell d'arribar a tots els estudiants d'Hongria per aliar-nos i per poder lluitar junts en contra d'aquests problemes. Vam tardar fins que ens vam vinclar amb els estudiants de les altres universitats hongareses; el primer esdeveniment al qual vam participar fou amb els estudiants de l'ELTE (Universitat Eötvös Loránd) i amb els de la Universitate Corvinus. Vam prendre part en la manifestació iniciada pels estudiants de l'ELTE el 14 de novembre com a mostra de solidaritat. El tema d'aquesta eren els Estudis de Gènere i la llibertat acadèmica en un context general. Després, el 24 de novembre vam organitzar junts una gran manifestació que fou continuada amb l'ocupació durant una setmana de la Plaça Kossuth  en front del Paralment d'Hongria. Vam posar tendes i malgrat la pluja, el fred i la neu, vam romandre allí una setmana sencera. Vam organitzar tota mena d'esdeveniments, concerts i xerrades, tant en hongarés com en anglés. Més de la meitat dels esdeveniments no tenien cap relació amb la CEU i per això, van aconseguir crear un esdeveniment més ample amb el qual van festejar la llibertat acadèmica d'Hongria.

GV: Les protestes estudiantils s'havien terminat quan va expirar la data límit de l'1 de desembre i la CEU va prendre la decisió final de moure el seu campus principal a Viena (i d'abandonar Hongria). Heu sigut més actius des d'aleshores?

AB: During our occupation, new topics came up. There was this new so-called ‘slavery law’ that exposes a worker to work up to 400 extra hours being paid only 3 years after the work done. We decided to show solidarity with them [the workers] because we understand that it doesn’t make any sense for a country to have free universities when you don’t even have free workers. We thought it’s important to use the space we have to bring attention to that issue. We started to be active on that front, and that also led us to be present with a student block at the trade unions’ demonstration on 8 December. Since then things got even more intense. Some of us went to block a road with the trade unions in Szolnok to show once again our solidarity. I was there and it was very positively received by the workers who saw CEU students and understood that we stand with them. Then on Wednesday [12 December], we were also there, already in the afternoon when the slave law was passed, to protest it with the student block. In the evening I went back to the square after being at the library. That’s the point when I got arrested.

AB: Durant la nostra ocupació de la plaça, han aparegut nous temes de discussió. Ha sortit la dita “llei de l'esclavitud”  que exposava a un treballador a quasi 400 de treball extra, pagades fins a tres mesos després del treball prestat. Ens van decidir a ser solidaris amb ells (els treballadors) perquè compreniem que no tenia trellat que un estat tinguera universitats lliures, si els seus treballadors no ho eren. Vam considerar que era important emprar l'espai que teníem per atraure l'atenció vers aquests problemes. Ens vam començar a mobilitzar també en aquest àmbit i hi vam ser presents a la manifestació dels sindicats del 8 de desembre amb una barricada estudiantil. Les coses es van intensificat des d'aleshores. Alguns dels nostres vam anar amb els sindicalistes a bloquejar un carrer a Szolnok, per demostrar altra vegada la nostra solidaritat. Hi vaig estar allà i la nostra actuació fou rebuda positivament pels treballadors, que quan van veure als estudiants de la CEU, es van adonar immediatament que hi erem amb ells. Després, el dimecres (12 de desembre) per la vesprada, quan la llei fou aprovada, vaig anar amb la barricada estudiantil a maniferstar-me. De nit, quan vaig acabar el meu quefer a la biblioteca, vaig tornar a la plaça. I en aquell moment vaig ser arrestat.

GV: El dimecres (12 de desembre) tu hi eres a la biblioteca…

AB: Yes… First, I was at the demonstration and then went to the library in the evening, I had to finish a paper. I even had my skates with me because I wanted to go skating in the evening. That was my plan. I didn’t know there would be a big protest. Around 9.30 or 9.45pm I heard some of my friends were there so I took my things after submitting my paper, and I went to the square.

AB: Sí. En un primer moment vaig anar a la manifestació però després, a la vesprada, vaig anar a la biblioteca, perquè havia d'acabar un projecte. M'havia endut els meus patins amb mi perquè volia anar a patinar aquella nit. Aquell era el meu pla. No sabia que després anava a tindre lloc una protesta de gran amplària. Vora les 21.30 o les 21.45 em vaig assabentar que alguns amics meus hi eren a la plaça i després de lliurar el projecte vaig anar cap allí.

Christmas tree at the Parliament square

L'arbre de nadal envoltat de les forces de l'ordre a la Plaça del Parlament el dia 13 de desembre de 2018. Foto: Marietta Le.

GV: Que va passar allà, es van donar discursos? 

AB: At 10 pm no, the crowd started moving toward the south entrance [of the Parliament building], then the riot police were becoming more active. Some people sat and blocked the south entrance. The police started to massively use pepper spray. I got pepper sprayed. After a while, the crowd moved back towards the square. About 11.45 pm I was about to go home, it was more peaceful already. Then some people started to put a sled on fire [there’s a circle made of sleds around a huge Christmas tree on the square]. Then the police decided to charge that way, I don’t really know why. Apparently, they wanted to put out the fire but I got caught up in that charge because I was thrown towards the fire, people were falling [to the ground] that was kind of scary. I tried to stand my ground, I had to gain my balance then I was thrown back and forth, and I just ended up behind the police line and they picked me up.

AB: A les 22 hores no, la majoria de persones es van començar a moure cap a l'entrada sud (del Parlament) i després les forces de l'ordre van començar a ser cada vegada més actives. Algunes persones es van detenir i van bloquejar l'entrada sud. La policia va emprendre l'ús de gasos lacrimògens en una quantitat impresionant. Jo també vaig ser atacat amb gasos lacrimògens. Després d'una estona, la multitud va tornar a la plaça. A les 23.45, quan les coses es van calmar, vaig pensar a tornar-me a casa. Al cap de poc temps, algunes persones van començar a botar foc a un trineu (la plaça estava decorada amb un gran arbre de nadal rodejat d'un cercle de trineus). Després, la policia va començar a atacar sense que sapiguem per què. Aparentment van voler extingir el foc, però jo vaig ser detingut en aquest atac perquè em van tirar cap al foc i hi havia altres persones que caien a terra, una cosa que em va esglaiar. Vaig intentar mantindre la meua posició, recuperant l'equilibri, però després que em van llançar no vam avançar sinó que van retrocedir i d'aquesta manera vaig acabar darrere de la línia creada per les forces de l'ordre i vaig ser arrestat.

GV: Van arrestar també a altres persones?

AB: I didn’t see that at first but at the place I was brought, under the arches of the Parliament, there were four other people with me. Those people were with me at the police station and at the procurer’s office. The five of us were accused of exactly the same thing. Group violence against a representative of order. We have literally the same charges. All five of us as far as I know based on what the others told me in the cell are accused of hitting with their left arm and kicking towards the police. It would be quite strange that all of a sudden all five of us decided to hit with the left arm and kick… But it’s a very serious crime here in Hungary, probably everywhere. It means 2 to 8 years in prison, and my lawyer says that if I’m found guilty there wouldn’t be a lot of chance to avoid prison.

AB: Al principi no em vaig adonar, però quan em van portar baix els arcs de l'edifici del parlament, vaig veure que hi havia altres quatre persones amb mi. Aquestes persones van estar amb mi a la comissaria i a l'oficina del fiscal. Els cinc van ser acusar de la mateixa cosa: una acció de violència grupal en contra de les forces de l'ordre. Pel que sé, pel que en van dir els altres a la cel·la, els cinc estem acusats d'haver-hi colpejat els policies amb la mà esquerra i amb els peus. Em sembla molt estrany que els cinc decidirem fer el mateix. No obstant això, ací a Hongria, una acusació d'aquest tipus es molt seriosa, probablement més que a la resta del món. Pot portar-te de 2 a 8 anys d'empresonament, i a més, el meu avocat m'ha dit que si sóc declarat culpable, no tindré cap oportunitat d'evitar la presó.

GV: Hi ha alguna manera amb la qual pugues rebatre aquestes acusacions?

AB: My group of friends, all the people I was with have been mobilizing to collect evidence. They were incredible, while I was in jail they started very quickly to collect all the videos, photos and testimonies. It’s quite nice that there’s a video that shows me just before and during the charge, I’m just there being peaceful, you can see my face several times, and I’m not hitting policemen or kicking. I’m just there. You can see my legs also during the charge, I’m just caught by the police and both my legs are on the ground. That’s not so bad but I wish I had direct full footage of everything. I could sleep more peacefully. I’m hoping the police footage will help me but from what we’re seeing now it doesn’t seem that there was a police camera at that point. I’m still hopeful that that could help.

AB: Tant el meu grup d'amics com molta altra gent s'han mobilitzat per aportar proves. Ha sigut increïble perquè quan jo hi era a la presó, ells van començar a recollir vídeos, fotografies i testimonis en un període de temps molt curt. És molt interessant el fet que existisca un vídeo meu abans de l'atac, en el qual estic tranquil i es veu la meua cara en alguns moments i no colpeje cap policia ni amb la mà ni amb el peu. Solament hi sóc. Es veuen els meus peus durant l'atac i sóc capturat per la policia i els meus peus hi són a terra. Així que puc dormir tranquil. Espere que el registrament fet a la policia m'ajude, però pel que sembla, la policia no ha filmat aquell moment. Malgrat això, encara tinc l'esperança que açò em puga ajudar.

Adrien Beauduin. Photo Szabolcs Nagy / Index. Used with permission

Adrien Beauduin. Foto: Szabolcs Nagy. Imatge utilitzada amb el seu consentiment.

GV: Quin és el teu consell per a aquells que es troben en una situació similar? Sembla que açò li podria passar a qualsevol persona en aquest moment, sense importar en quina ciutat d'Hongria es trobe.

AB: It’s really good to have a lot of cameras at the protest, to have people filming. Also, stick with your friends more because I was with many friends but I just wandered off for several minutes and now it’s harder to find the witnesses. Unfortunately, you can never be sure.

AB: És necessari que hi existisquen moltes càmeres gravant les manifestacions, que la gent les registre. Igualment, cal romandre prop dels teus amics, jo hi era amb molts dels meus amics, però em vaig allunyar d'ells solament per uns minuts i ara he de trobar testimonis. Malauradament, mai pots estar sol.

GV: Sé que no hi és una pregunta fàcil, però quina opinió tens dels esdeveniments dels últims dies?

AB: The people I was with in the cell, they’re not political people. They’re just young people who are very frustrated about the fact that they have to work crazy hours for very low wages. I think there’s a lot of frustration in [the Hungarian] society around different issues. I hope everything will be resolved in a peaceful way.

AB: Les persones amb les quals vaig estar a la cel·la no tenien implicacions polítiques. Eren solament uns jóvens que estaven molt frustrats amb la idea de treballar moltes hores per tindre una remuneració molt baixa. Crec que la societat (hongaresa) està molt frustrada amb el que està passant en les diferents esferes d'aquesta. Espere que tot es resolga d'un mode pacífic.

GV: Com va el final del semestre?

AB: It’s very difficult because on top of not having a lot of time, it’s really hard to concentrate, and before I was already very active, and now I get scared sometimes. I don’t want to go to jail for something I haven’t done. That’s not really my plan for the new year.

ABÉs molt difícil, sobretot perquè no tinc temps lliure i em costa molt concentrar-me, abans era molt actiu, però ara tot em fa por. No vull anar a la presó per una cosa que no he fet. Realment no fa part del meu pla per a l'any vinent.

Nota de l'editor: l'autor d'aquest article és un estudiant de la Central European University.

 

 

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.