Supervivents que van perdre als seus familiars i les seues cases durant l'atac al llogaret de Naunde, lloc administratiu de Mucojo, Distrito de Macomia, Cabo Delgado. Foto: Borges Nhamire. Utilitzada amb el consentiment de l'autor.
Quan l'empresa australiana Triton Minerals va anunciar a la fi de 2014 que havia trobat el major dipòsit de grafit conegut al món [1] alr nord de Moçambic, la notícia va arribar com a una bendició per al país que actualment lluita per reestructurar [2] el seu deute externe.
Les 115,9 millons de tonelades de grafit es sumaven al impressionat tresor mineral de la província de Cabo Delgado: el 40% de les reserves conegudes de rubí del món, descobertes en 2009; gas i petroli que d'acord amb les previsions del govern, [3] farien del país tercer major exportador de gas natural [4] després de Qatar i d'Austràlia a partir de 2022.
No obstant això, la promesa de riquesa pot estar amenaçada [5] per episodis de violència la motivació i objectius dels quals no semblen gens clars per a les autoritats locals.
Tot parèix haver començat en octubre de l'any passat, quan un grup de 30 homes emmascarats va atacar durant tres dies seguits els posts policials en Mocímbo da Praia, citat de quasi 30 mil habitats localitzada a 100 km de la fronera amb Tanzània. Segons la policia l'enfrontament va deixar setze morts, 14 de la banda mateixa i dos policíes. [6]
Eixe va ser el primer episodi d'una série d'atacs que la regió va patir en els mesos següents. Des d'aleshores, 27 atacs van ser registrats en la província, deixant almenys 95 morts, entre autoritats guvernamentals i civils, segons la investigació feta per la agència de noticies local Zitamar News [7].
Setze d'eixos atacs van ocurrir només entre maig i juny, durant els quals es van cremar 650 cases i van matar 62 persones, gairebé la meitat de les quals havien estat decapitats.
Totes les dades són de Zitamar, que ha desenvolupat un mapa interactiu [8] amb la localització i característica de cadascun dels atacs des d'octubre. Una altra llista dels atacs, compilats per usuaris de la Wikipedia en anglès [9] basats en informes de mitjans locals elaborats des d'octubre, tenen 103 morts fins ara.
Encara que el govern diu que els atacs no afecten la inversió a la província [10], dues companyies [11] de petroli i gas han anunciat que suspendran les activitats fins que la situació es normalitze. Un atac el 23 de juny [11] es va produir a només cinc quilòmetres d'una de les empreses de gas natural.
Les ofensives han deixat a la població en pànic, fet que ha obligat a molts a fugir de les seues llars i refugiar-se a les ciutats veïnes, amb l'arxipèlag de Quirimbas com a destinació preferida. Es desconeix el nombre exacte de persones desplaçades internes, però segons l'Agència Lusa [12], només a les illes d'Ibo i Matemo hauria arribat als 1.500 en la primera quinzena de juny.
Les bandes armades semblen haver adoptat mètodes més violents a partir de maig en comparació amb atacs anteriors. Mentre que el primer consistia en assalts a institucions públiques i establiments comercials, en els últims dos mesos hi ha hagut decapitacions massives, utilitzant catanies.
La població i el govern estan sorpresos pel fet que cap d'aquests atacs ha estat reclamat públicament. La font de finançament, el tipus de formació militar i els interessos reals del grup en qüestió no estan clars, però hi ha algunes sospites fortes.
No és per la fe, sinó pels diners
Cases destruïdes després d'un atac a Naunde Village, lloc administratiu de Mucojo, districte de Macomia, Cabo Delgado. Foto: Borges Nhamire. Utilizada amb permís.
Des del primer atac d'octubre, la població local s'ha referit als grups armats com “al-Shabaab”, encara que no hi ha hagut cap relació provada entre ells i la secta islamista radical a Somàlia
De la majoria catòlica, aproximadament el 18% de la població de Moçambic s'identifica com a musulmana. La majoria viuen al nord.
Un estudi [13] dut a terme per l'Institut d'Estudis Socials i Econòmics (IESE) en col·laboració amb la Fundació del Mecanisme de Suport a la Societat Civil (MASC) publicat el 22 de maig mostra que es tracta d'un grup amb orígens al propi Cabo Delgado i que els objectius van més enllà del radicalisme islàmic.
Els investigadors van fer tres viatges a Cabo Delgado entre el novembre de 2017 i el febrer de 2018, entrevistant líders religiosos, famílies de joves que s'uneixen a grups locals i autoritats i altres actors rellevants.
Les conclusions preliminars de l'enquesta indiquen que el grup inicialment es coneixia com Ahlu Sunnah Wa-Jamma, un terme àrab que significa “partidaris de la tradició profètica i congregacional”, i va qüestionar l'islamisme que practiquen les comunitats locals.
A partir de 2015, el moviment va començar a incorporar cèl·lules militars. Segons l'estudi, els membres van ser formats per agents de la Policia de la República de Moçambic (PRM), que van ser expulsats de la corporació per comportaments i actituds incompatibles amb el paper i també per milícies de Tanzània i d'altres països de la regió dels Grans Llacs.
El grup estarà format per cèl·lules de joves socialment marginats sense ocupació o escolarització formal i, encara que tingui arrels religioses i propaganda basades en la recuperació dels suposats valors tradicionals de l'islam, no tindrien com a objectiu final l'ocupació de Cabo Delgado o la creació d'un estat islàmic al nord del país.
La tesi està confirmada pels informes d'individus detinguts per la policia [14], que diuen que van acordar unir-se a la banda després de rebre promeses que els milionaris deixarien les missions.
L'estudi també indica que, en efecte, l'objectiu sembla ser crear oportunitats de negoci il·lícites a la regió, incloent-hi el tràfic de fusta, ivori, carbó vegetal i rubí. Els investigadors van explicar que la banda va tallar il·legalment 50.000 taulers de fusta per setmana, i va donar a l'Estat una pèrdua de 3 milions de dòlars en el mateix període.
O lançamento em 2017 da “Operação Tronco [15]” pelo Governo Central, que visa combater o comércio madeireiro ilegal, têm ameaçado essa fonte de renda do grupo, possivelmente contribuindo para o sentimento de revolta.
També es creu que alguns dels insurgents van ser expulsats dels dipòsits de Montepuez Rubis a la província del sud de Cabo Delgado, on van practicar la mineria il·legal abans que iniciessin l'Aliança Minera Rubí de Montepuez, que va guanyar la concessió minera a 2012.
Al febrer de 2017, el govern central va ordenar a les forces de seguretat que expulsaren a tots els miners d'or il·legals que hi quedaven. En aquest moment, els informes de tortura practicats pels militars van ser àmpliament difosos a la premsa local, que va començar una investigació criminal que encara no ha acabat.
Montepuez Ruby Mining Partnership és una empresa formada per l'empresa anglesa Gemfields, que posseeix el 75% de la seva capital, i el mozambiqueño Mwiriti Limitada, format per membres de l'alt rang de Frelimo, partit polític que ha governat el país des de la independència el 1975. Samora Machel Jr., fill del revolucionari i ex president Samora Machel, és el president del consell de la companyia. Només en una sola subhasta celebrada a Singapur el 2018, els rubis de Montepuez van guanyar a Gemfields un rècord de 71,8 milions de dòlars.
Per als autors de l'estudi, el que facilita el reclutament són les degradants condicions socials de la regió, com l'atur i la manca de serveis bàsics com l'educació i la salut. Segons les dades del govern central del 2016, la província de Cabo Delgado està formada per prop de 1,8 milions d'habitants, dels quals el 16,2% estan en atur, el 24% d'ells tenen entre 15 i 24 anys.
Terror i fugida
L'investigadora moçambicana del Human Rights Watch, Zenaida Machado [16], va visitar un dels llocs atacats.
This woman and hundreds of her neighbors had their homes burned down during a night terrorist attack, in Naunde, northern Mozambican province of Cabo Delgado. She stayed there because she had nowhere else to go. As I tried to chat with her, she kept asking me: “Why, why, why…” pic.twitter.com/pi40Ka6DzW [17]
— Zenaida Machado (@zenaidamz) June 19, 2018 [18]
Aquesta dona i centenars dels seus veïns van cremar les seues llars durant un atac terrorista nocturn a Naunde, província de Cabo Delgado, al nord de Moçambic. Ella es va quedar allà perquè no tenia cap altre lloc per anar. Quan vaig tractar de parlar amb ella, em va preguntar: “Per què, per què, per què …”
Les aldees estan en llocs sense accés a la xarxa eléctrica, on les habitacions se'n fan amb materials precaris com estaques, fang i palla el que facilita la propagació de l'incendi.
Els xiquets i les dones quan fugen porten amb ells alguns objectes de valor i animals de xicoteta grandària.
Davant la situació de por i incertesa, el Govern de Cabo Delgado va decidir suspendre el trasllat nocturn del transport públic de passatgers i càrrega, mentre que els Estats Units, Anglaterra i Portugal van publicar comunicacions als seus ciutadans per viatjar a la província. El veí Malawi diu que està en alerta.