L'únic heroi a Rússia que no es diu Putin

Photo: Ramzan Kadyrov / Instagram

Foto: Ramzan Kadyrov / Instagram

És difícil dir res nou sobre Ramzan Kadyrov, líder de la República de Txetxènia, la qual forma part, al menys nominalment, de la Federació Russa. Kadyrov solia ser conegut com el «president» de la república, fins que va decidir en 2010 deixar de ser anomenat així. «A Rússia, sols una autoritat pot rebre l'apel·latiu de president», va dir al parlament txetxè, en una nota d'amor a Vladimir Putin. Dues setmanes després, el desig de Kadyrov es va fer realitat (tal com sol succeir) i va passar a rebre el títol que rep hui en dia: «cap de la república».

Sense ser president de Rússia, Ramzan Kadyrov és molt més que un simple figurant regional en la política nacional i fa uns mesos es va demostrar el seu talent a l'hora de captar l'atenció i de polaritzar el poble. El 12 de gener, Kadyrov va contar a la premsa que els representants del moviment de protesta rus (els anomenats «oposició no sistèmica») haurien de ser considerants «enemics del poble» i «traïdors». Des d'aleshores, sols ha intensificat la seua retòrica, amenaçant líders de moviments de protesta amb gossos salvatges i dient que està preparat per tal d'enviar els opositors a hospitals psiquiàtrics.

A més d'amenaçar els seus crítics, Kadyrov també té com a costum humiliar-los. Aquests càstigs són especialment durs quan van dirigits a individus de la pròpia Txetxènia, on Kadyrov sembla comptar amb carta blanca per tal de fer el que vulga, sempre i quan estalvie a Moscou una tercera guerra contra els insurgents.

El 15 de desembre de 2015, abans de la seua habitual ofensiva contra els «traïdors» de la nació, Kadyrov estava ocupat netejant sa casa, recordant a tots que qualsevol mena de crítica pública (fins i tot si es tracta d'un correu enviat en cadena o d'una gravació d'àudio compartida en un xat) supera els límits del règim.

A principis de desembre, Kadyrov va publicar a Instragam un vídeo d'ell mateix al gimnàs. Sol fer-ho, però aquesta vegada vestia una samarreta amb una foto gegant de Vladimir Putin amb ulleres de sol i el lema «L'exèrcit rus». La música del vídeo és una cançó que repeteix sense parar «El meu millor amic és el president Putin». L'usuari d'Internet Adam Dikayev, un jove txetxè, pensa que el vídeo és una vergonya, entre altres motius perquè Kadyrov el va publicar durant l'aniversari de l'inici de la guerra entre Rússia i Txetxènia. «Açò va tindre lloc fa 15 anys», va escriure en línea Dikayev. «No fa 150, ni 350, sols 15! I el tsar corre sobre una cinta escoltant la cançó «El meu millor amic és el president Putin». Ningú oblida i res no s'oblida.

Nou dies després, un nou vídeo va circular per la xarxa (no procedia des del compte d'Instagram de Kadyrov però estava clarament inspirat en el seu vídeo al gimnàs) en el qual es veu a Dikayev sobre una cinta de caminar. Sona la cançó «El meu millor amic és el president Putin» i Dikayev va sense pantalons. Parla a la càmera mentre camina sobre la cinta en calçotets, negant les seues crítiques al líder de Txetxènia i insultant-se a sí mateix:

Я Адам Дикаев из села Автуры. Думая, что меня не найдут, я написал в Instagram то, что не нужно было писать. Меня нашли, сняли с меня штаны. Я понял, что я никто. С этих пор Путин – мой отец, дед и царь.

Em diuen Adam Dikayev i sóc del poble d'Avtura. Pensant que no em trobarien, vaig escriure a Instagram allò que no necessitava ser escrit. Em van trobar i em van llevar els pantalons. Ara entenc que no sóc ningú. Des d'aquest moment, Putin és mon pare, el meu iaio, i el meu tsar.

La mateixa setmana, el règim txetxè va fer callar un altre detractor quan va dur a Aishat Inaeva a un programa d'entrevistes, en el qual el mateix Kadyrov la va reganyar (quasi sense interrupció) durant 30 minuts, emprant termes com per exemple «extremisme» i «wahabisme». El moderador no la va tractar millor.

Quin va ser el delicte d'Inaeva? Va difondre un àudio per l'aplicació de missatgeria WhatsApp, en el qual es queixava dels retards de l'estat dels prepagaments per a la vivenda i costos del servei. (Va dir que havien retallat del seu sou en concret 3.000 rubles, uns 35€ segons la taxa de canvi actual). No es va detenir ací, ja que va arremetre directament contra Kadyrov, dient: «Ni tan sols ens deixes dur a casa els nostres sous» i preguntant: «Sols se'ns permet menjar?» Les crítiques d'Inaeva es van difondre ràpidament per WhatsApp i altres xarxes de mitjans socials, abans d'arribar a les notícies.

Inaeva va aparéixer en televisió darrere del seu marit, encara que cap dels dos no va parlar gaire, restant asseguts en silenci i mirant el terra amb vergonya durant gran part de la gravació. El marit es va disculpar en nom d'ella, culpant-se a sí mateix per «permetre a la seua dona contar tantes mentires», mentre que Kadyrov va prometre «no castigar-la», encara que va insistir en què ella contara en públic per què va decidir difamar l'administració. Inaeva no va saber explicar-ho.

Un bot ràpid fins a mitjan gener, quan Kadyrov centra la seua atenció en els esvalotadors procedents en gran part de fora de Txetxènia. No hi ha un catalitzador evident que done pas a que Kadyrov condemne «l'oposició no sistèmica» (activistes i líders socials que es neguen a col·laborar amb el Kremlin), però el que fa precisament és condemnar-los. Potser esperara generar una controvèrsia nacional amb Dikayev o Inaeva i estiguera intentant-ho de nou després d'errar. O potser estiguera movent fitxa en els escacs polifacètics de la política nacional russa.

Siga quin siga el motiu, els comentaris de Kadyrov van fer que el regidor de la ciutat de Krasnoyarsk contestara per mitjà d'una publicació en Facebook, en la qual recordava els gloriosos dies de guerra contra els rebels txetxens (incloent Kadyrov), i va titllar Kadyrov de «deshonra nacional». El text tenia per a tots: els nacionalistes podien gaudir de la bel·licositat desitjada a l'enclavament que pretenen expulsar de la federació, els liberals reben amb els braços oberts la indignació moral, i la gent de Kadyrov (no sols a Txetxènia, sinó a tota la administració russa) va aconseguir finalment l'oportunitat d'assestar el colp sobre elsincòmodes subversius de l'oposició.

El matí següent, el 15 de gener, Senchenko va escriure de nou a Facebook, però aquesta vegada es disculpava per haver ofès el poble txetxé insultant el seu «respectat» líder. (En una entrevista a la ràdio, però, va admetre haver rebut amenaces de mort per tal que es retractara de criticar Kadyrov). Hores després de disculpar-se a Facebook, Kadyrov va pujar a Instagram un vídeo de les disculpes de Senchenko i va presumir en un comentari adjunt.

Durant la setmana posterior a aquests esdeveniments, els usuaris dels mitjans socials russos van respondre amb onades tant de condemna com de suport al governant txetxé. En referència als comentaris de Senchenko en què titllava Kadyrov de «deshonra nacional», els crítics van emprar etiquetes a Twitter, Instagram i altres xarxes, així com publicacions farcides d'enuig, per repetir aquest apel·latiu. Part d'aquest activisme va traspassar la frontera digital i es va traduir en xicotets actes de vandalisme. Els partidaris, mentrestant, van respondre de la mateixa manera i van difondre l'eslògan convertit en etiqueta «Kadyrov és un patriota de Rússia» o «#KadyrovPatriotaDeRússia».

El fet d'haver flash mobs sobre Kadyrov que inclouen gent amb cartells de paper (que es poden editar fàcilment amb Photoshop) va fer que també hi hagués una gran quantitat d'imatges retocades. I de vegades no estava clar si els farsants pretenien burlar-se dels seguidors de Kadyrov, felicitar-los o simplement satiritzar el concepte sencer de fer activisme amb etiquetes a Twitter.

Estrelles, soldats, i estrangers s'uneixen als flash mobs #KadyrovPatriotOfRussia i #KadyrovPrideOfRussia

— KP.RU – Ставрополь (@StavKP), 21 de gener de 2016.

El divendres 22 de gener, Grozny va acollir una manifestació massiva a favor dels partidaris de Kadyrov, els quals també portaven cartells i anuncis denunciant l'oposició dels liberals. Les autoritats van defendre que un milió de persones va eixir al carrer, mentre que els informes a peu de carrer van determinar que sols hi havia una desena part.

No obstant això, abans fins i tot que començara la manifestació, el líder txetxé va obtindre tot el suport que necessitava quan el portaveu del Kremlin, Dmitry Peskov, va comentar que tot aquell que s'alarmara pels comentaris de Kadyrov havia de tranquil·litzar-se. «Aquesta és la gent que actua fora de la llei i que es prepara per tal d'infringir-la, encara que perjudique la nació», va dir Peskov sobre el moviment de protesta a Rússia, proporcionant un «context» per ajudar els alarmistes a entendre per què és necessari un llenguatge dur.

I si fracassen les converses, sempre pots llevar-los els pantalons o reganyar-los en televisió. Sols pregunta-li a Ramzan Kadyrov.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.