Gulled Adan, el jove innovador de 13 anys
En Gulled Adan Abdi, de 13 anys, va nàixer a la regió de Buuhoodle, a Puntlàndia [1], un estat autònom dins de Somàlia. El xiquet ve d’una comunitat pobra i d'un país que va estar absort en una guerra civil durant gairebé dues dècades i mitja. Son pare va morir quan encara era un nadó, per la qual cosa el xiquet va haver de cuidar de dos dels seus germans. Ara és a tercer de primària.
Malgrat les dificultats, ell i la seua família aconsegueixen tirar endavant. En Gulled munta avions de joguina, cotxes blindats i ventiladors amb restes de materials inservibles i els fa funcionar amb bateries d'automòbil velles.
Captura d'imatges d'algunes de les joguines fetes per en Gulled. Fotos preses del departament d'informació del president de Puntlàndia i utilitzades amb el seu permís.
El passat 4 de gener, en Gulled va estar amb el president del Govern de l’estat somali de Puntlàndia, Abdiweli Mohamed Ali, el vicepresident Abdihakin Abdullahi Haji Omar i el portaveu del Parlament en la Casa de l’Estat de Puntlàndia. El president Ali, com tantes altres persones, va elogiar [2]en Gulled per les seues extraordinàries invencions.
A diferència de Somalilàndia, a l'oest, Puntlàndia no busca la independència total de Somàlia. Després d'haver declarat la seua autonomia l'any 1998, els líders del territori han expressat [3]en repetides ocasions el seu desig de formar part d’una Somàlia federal.
En Gulled posant amb el president del Govern de l’estat somali de Puntlàndia, Abdiweli Mohamed, i el seu gabinet. Fotos preses del departament d'informació del president de Puntlàndia i utilitzades amb el seu permís.
En una entrevista exclusiva amb Global Voices, en Gulled va explicar com va començar el seu passatemps:
I am a third grader and none of these things were taught in school, this is something I tried in my free time and I guess it was worth it!
Sóc a tercer de primària i a l’escola no m’han ensenyat res de tot açò, és més aviat una cosa que he provat de fer en el meu temps lliure i crec que ha valgut la pena!
La mare d'en Gulled, na Maryam Hassan, es va estendre més quan se li va fer la mateixa pregunta:
When Gulled’s father passed away I had to step up and provide for my children, I used to leave them by themselves in order to provide their meals and I used to tie Gulled’s legs so that he wouldn't leave the house or get lost because I couldn’t afford a babysitter. To keep him busy I used to give him some plastic items and ask him to assemble them. I guess that’s how all these wonderful inventions began.
Quan el pare d'en Gulled va morir vaig haver d’arreglar-me-les per mantenir els meus fills. Havia de deixar-los sols perquè no faltara un plat calent a taula. Solia nugar-li les cames a Gulled perquè no se n’anara de casa o es perdera, ja que no podia permetre’m pagar una mainadera. Per tal que es distraguera, li donava un parell de coses de plàstic i li deia de muntar-les. Supose que és així com van començar totes aquestes meravelloses invencions.
En un país al qual els mitjans de comunicació internacionals només fan referència per temes relacionats amb la guerra, el caos i la destrucció, la història d'en Gulled és un testimoni de la capacitat humana d'innovar, reinventar-se i crear.