Sembla que els governs del Japó i de Corea del Sud van arribar a un acord el 28 de desembre de 2015 per a resoldre el problema de les “dones de confort” de manera “definitiva i irreversible”. Malgrat això, i veient la reacció de les “dones de confort” que encara viuen, l'acord de desembre de 2015 és més aviat un intent d'arreglar les relacions entre tots dos governs que no pas un esforç real per guarir les ferides del passat.
A la Segona Guerra Mundial, l'Exèrcit Imperial Japonès va esclavitzar sexualment fins a 200.000 dones de més de deu països d'arreu d'Àsia. A aquestes dones, en japonès se'ls deia eufemísticament ianfu (“dones de confort”) i han estat font de controvèrsia política durant molt de temps.
Segons l'acord de desembre de 2015, el primer ministre nipó Shinzo Abe “va expressar un altre cop el seu penediment i va demanar les més sinceres disculpes a les dones que van viure aquesta expèriencia tan dolorosa i que van patir ferides físiques i psicològiques irreparables com a ‘dones confort'”.
Les disculpes del primer ministre Abe són importants per dos motius. Encara que l'anterior primer ministre japonès, Murayama Tomiichi, i l'anterior ministre d'afers exteriors, Kono Yohei, fessin declaracions el 1995 (pel 50è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial) reconeixent que dones de tota Àsia van ser forçades a ser esclaves sexuals, Corea i altres països afectats per aquest assumpte perceben que aquestes declaracions són personals i no disculpes oficials del govern.
Abe també és vist com un defensor de la dreta i genera suspicàcia en alguns veïns del Japó. Ningú s'esperava que intentés arreglar les relacions amb Corea del Sud fent referència a problemes tan rellevants de la Segona Guerra Mundial.
Com a part de l'acord, el govern japonès ha creat un fons de mil milions de iens (més de set milions i mig d'euros) per a les 46 “dones de confort” supervivents de Corea del Sud. El govern sud-coreà no ha consultat res a aquestes dones i als seus familiars abans d'arribar a l'acord, fet que ha generat força ressentiment.
A un vídeo amb més de 587.000 visites es veu com el 29 de desembre, l'endemà de l'acord, el vicepresident d'Afers Exteriors sud-coreà Sung Nam-Lin és confrontat per una “dona de confort” supervivent.
El Consell Coreà per les Dones Captades pel Japó per a l'Esclavitud Sexual Militar va fer una declaració en què condemnava l'acord. Deia així:
L'actitud del govern coreà vers aquest acord, que és incomplet i ambigu, és més aviat xocant. Ha arribat a la conclusió que l'acord representa una resolució “definitiva i irreversible” del problema, sempre que el govern japonès es comprometi a complir amb la seva part amb la diligència necessària. Mentrestant, el govern coreà ha promès que mirarà de resoldre l'assumpte del monument de pau davant l'ambaixada japonesa a Seül, per tal de mantenir-ne la dignitat, i limitarà el seu criticisme cap al govern nipó en l'àmbit internacional. Això es una humiliació diplomàtica.
El monument de pau davant l'ambaixada japonesa de Seül és una estàtua de bronze d'una “dona de confort” i és tan sols un dels molts monuments de pau arreu del món dedicats a les “dones de confort”. Les estàtues normalment generen polèmica a qualsevol indret del món.
Política › Cap financament per les “dones de confort” fins la retirada de l'estatua de Seül: Font del Japó https://t.co/02E66a37kM pic.twitter.com/cW62hR4HYK
— TK.CTL (@TKCTL) 30 de desembre, 2015
En general, al Japó la reacció a l'acord ha estat positiva. El darrer primer ministre Murayama Tomiichi ha acollit l'acord de bon grat, mentre que el líder del Partit Comunista Japonès Shii Kazuo, que fa temps que critica durament l'agenda política del primer ministre Abe, ha dit que l'acord “repara la dignitat i el respecte” de les “dones de confort”.
Alguns ciutadans japonesos han opinat a les xarxes socials que les “dones de confort” mai van ser coaccionades per l'Exèrcit Imperial Japonès (i, per extensió, el govern nipó) i que, en lloc d'això, van ser reclutades per contractistes privats; els únics responsables de les terribles condicions de maltractament i esclavitud que van patir.
Tamogami Toshio, ultraconservador, exgeneral i cap de personal de l'exèrcit aeri, que actualment és membre electe a la Dieta del Japó, va resumir el que molts dels que pertanyen a la dreta nipona pensen sobre l'acord. En un tweet compartit 1.400 vegades diu:
岸田外務大臣は「日韓両政府が協力し、元慰安婦の方々の名誉と尊厳の回復、心の傷の癒しのための事業を行う」と共同記者会見で言ったという。おかしいではないか。日本軍と日本兵の名誉と尊厳の回復はどうしてくれるのか。自民党よ、本当に誇りある日本を取り戻す気があるのか。腹が立ってしょうがない
— 田母神俊雄 (@toshio_tamogami) 29 de desembre, 2015
A la roda de premsa, el ministre japonès d'Afers Exteriors Kishina ha dit que els governs del Japó i Corea del Sud han de treballar junts per restaurar la dignitat i el respecte a les “dones de confort” i que aquesta iniciativa pretén guarir les ferides del passat. Tot plegat no és una mica estrany? Qui netejarà la reputació de les forces armades del Japó i dels seus soldats? M'agradaria preguntar al Partic Demòcratic Liberal (del qual el primer ministre Abe n'és el líder i del qual Tamogami n'és membre): realment voleu retornar l'orgull al Japó, el nostre país?
Tot això m'emprenya però què hi farem…