Activistes macedonis lluiten contra l'estigma sobre l'avortament generat pel govern

"My body, my rights!" - protest against anti-abortion law in Skopje, Macedonia, May 29, 2013. Photo by Vanco Dzambaski (CC BY-NC-SA).

“El meu cos, els meus drets!” Protesta contra la llei antiavortament a Skopje, Macedònia, el 29 de maig del 2013. Fotografia de Vanco Dzambaski (CC BY-NC-SA).

Els joves activistes de l'ONG d'educació per a la salut H.E.R.A. van aprofitar el 10 de desembre, el dia dels Drets Humans, per llançar una campanya que desafia les restriccions al dret a decidir de la dona a Macedònia. Es diu “Es tracta de tu!”, i està formada per diversos vídeos, subtitulats en anglès, que ofereixen una visió àmplia de la història recent dels moviments antiavortament a Macedònia.

El dret a decidir de la dona es va establir durant el període socialista i no va generar problemes durant mig segle, fins que l'actual govern de dretes va assolir el poder el 2006. L'any 2013 va aprovar una nova llei sobre la interrupció de l'embaràs. Segons la publicació activista “Choice”, la llei anterior de 1972:

…was providing significantly broader protection of women’s reproductive rights. This Law did not include a mandatory written request, a mandatory and biased consultation, a mandatory 3-day waiting period, or any other administrative and procedural barriers that would have violated women’s reproductive rights or would have jeopardized women’s health and life.

…proporcionava una protecció més àmplia als drets reproductius de la dona. Aquesta llei no incloïa una petició escrita obligatòria, una consulta esbiaixada i obligatòria, una espera obligatòria de tres dies, o cap altre obstacle administratiu o procedimental que violés els drets reproductius de la dona, o que boicotegés la vida i salut de les dones.

Al voltant del 2008, una ONG fins llavors desconeguda va començar la campanya “No a l'avortament” (“Абортус не”) amb cartells que contenien imatges explícites de fetus morts. Ben aviat, el govern va començar la campanya oficial antiavortament, que incloïa cartells i costosos anuncis televisius que, en essència, copiaven els tòpics utilitzats pels antiavortistes nord-americans. Per exemple, comparaven l'avortament amb l'assassinat i difonien la por als riscs mèdics practicament inexistents.

Un anunci mostrava una parella jove on la dona estava embarassada. El pare adolescent era reticent fins que la mare li deia que era un nen, i el sexe del nadó semblava un fet prou conduntent com per a convèncer al pare que no havien d'avortar.

Un altre es centrava en el compositor alemany Beethoven. A l'anunci, la mare volia avortar, però gràcies a que no ho va fer ara la humanitat podia gaudir d'aquest geni.

Al primer clip de la campanya antiestigma que es va llançar el 10 de desembre, els activistes parlen dels efectes negatius de les campanyes antiavortament del govern sobre la percepció pública que se'n té. L'experta en gènere Marina Trajkova destaca: “L'element simptomàtic és que una part de la població masculina basa la seva opinió en els missatges que apareixen en aquests vídeos.”

El segon clip narra les protestes del 2013 en contra dels canvis legislatius que feien més difícil aconseguir avortaments legals, així com l'agitació mediàtica que els acompanyava. El Parlament va adoptar aquests canvis durant l'època de vacances. L'activista Ana Vasileva destaca: “Tinc sospites que el moment per dur a terme aquests canvis es va triar justament quan la gran majoria d'activistes que expressarien els seu descontent està absent… no hi hauria ningú per a protestar i alçar la veu.”

El tercer clip aborda els efectes del canvi de llei. Breument, i segons la voluntària Maja Mrmova, “A moltes dones de Macedònia se'ls ha negat el dret d'avortar després d'adoptar la nova llei.”

Només algunes dones que han patit els efectes de la nova llei antiavortament gosen parlar-ne públicament. En un cas, una dona embarassada que patia risc de mort a causa de malformacions del fetus va haver de suplicar durant nous dies, per mitjà de les institucions públiques de salut, que li donessin permís per avortar. H.E.R.A. i una altra organització, Reactor, van documentar casos de dones obligades a mantenir fetus morts dintre seu durant dies, en patir els retards obligatoris.

Els activistes fan servir el hashtag #АбортусСтигма (Estigma sobre l'avortament) per tal d'encendre el debat a les xarxes socials. Un usuari de Twitter recorda la seva reacció als anuncis televisius del govern:

Quan sento la infermera a l'anunci del govern dient “Felicitats, acabes d'assassinar un nen”, vull cridar.

Durant l'emissió d'aquest anunci, el cos regulador dels mitjans de comunicació del país va intervenir i va censurar “acabes d'assassinar”. El text va passar a ser “Felicitats, l'avortament ha estat un èxit. ―PIP― un nen sa que podria haver sigut un nen o una nena preciós…”

Perquè es tracta de mi, la decisió d'avortar o no ha de ser meva, i només el meu dret.

Limitar el dret a l'avortament augmenta la violència contra les dones.

En lloc de campanyes antiavortament, incorporeu educació sexual exhaustiva a les escoles.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.