[1]Nens jugant a l'aigua bruta de les inundacions a la ciutat de Sylhet, Bangla Desh, el 2 de setembre del 2015. Bangla Desh, situat a baixa altitud, potser és el país més vulnerable als impactes del canvi climàtic. Imatge de Md. Akhlas Uddin. Copyright de Demotix.
Aquest article de Jason Margolis [2] per The World [3] va aparèixer originalment a PRI.org [4] el 9 de desembre del 2015 i s'ha tornat a publicar aquí com a part d'un acord de contingut compartit.
Uns 26 milions de persones es veuen desplaçats per desastres naturals arreu del món, al voltant d'una persona per segon. Aquest nombre és tres vegades més alt que el de persones desplaçades per la guerra o la violència, i la major part dels desastres naturals estan relacionats amb condicions climàtiques (tot i que els científics no poden vincular directament un esdeveniment climàtic específic, com un huracà, al canvi climàtic).
No només la gent de les Illes Marshall i de les nacions situades a zones de baixa altitud són altament vulnerables als impactes del canvi climàtic, sinó que al sud i sud-est asiàtic hi ha grans poblacions a zones baixes que també hi estan exposades. Parlem de països com Bangla Desh, el Vietnam, Cambodja i Tailàndia. S'espera que el canvi climàtic produeixi un important desplaçament de poblacions en aquests països. De fet, ja ho està fent a Bangla Desh.
Francois Gemenne [5], que estudia poblacions desplaçades per condicions mediambientals i que fa conferències a diverses universitats del món, diu que la majoria dels refugiats a causa del clima es desplacen internament, distàncies molt curtes, i que normalment els més vulnerables, els més pobres, no poden pas traslladar-se perquè la migració és massa cara.
“La gent està atrapada davant del problema. Fins a un cert grau, les persones poden suportar alguns canvis i resistir-s'hi, però aquests s'estan tornant tan durs, tan ràpids i tan freqüents, que arriba un punt en què no els poden suportar més”, diu Gemenne. “Veiem una narrativa de patiment i adaptació continus fins que s'arriba a un punt d'inflexió i, aleshores, es pren la decisió de migrar”.
És clar, és difícil etiquetar algú com a “refugiat climàtic” ja que les forces que el porten a moure's sovint són molt complexes: guerra, fam, dificultats econòmiques i desastres naturals són les causes per les quals es traslladen els migrants.
“Clarament, aquest és un tema complicat i no sempre és fàcil, deixant de banda uns quants casos obvis com la pujada del nivell del mar, identificar el canvi climàtic com a únic detonant (de la migració)”, diu Gemenne. “De fet, penso que no té gaire sentit intentar identificar i definir una categoria de refugiats climàtics o ecològics. Crec que el que hem de fer es reconèixer que, cada cop més, el medi ambient és un factor determinant de la migració”.
Prenem com a exemple l'Àfrica, diu Gemenne, on un percentatge significatiu de la població encara depèn de l'economia agrícola que s'ha vist afectada pel clima canviant. “Molts dels migrants econòmics a l'Àfrica són també migrants ambientals, perquè ja no poden comptar amb el seu mitjà de subsistència”.