[1]La fortalesa de l'Alhambra de Granada la van construir els moros, que parlaven l'àrab, al segle XIII, quan governaven algunes parts de la península Ibèrica. Foto de Jeanne Menj. CC BY-ND 2.0
Aquest article i reportatge de ràdio de Joy Diaz [2] per a The World [3] va aparèixer per primera vegada a PRI.org [4] el 15 d'octubre del 2015, i es publica aquí com a part d'un acord d'intercanvi de continguts.
Rihab Massif, originari del Líban, era el mestre de preescolar de la meva filla en Austin, Texas. De xicoteta, la meva filla Camila parlava la majoria del temps en castellà. I Massif recorda un dia en què Camila se sentia frustrada perquè no era capaç de recordar una paraula en anglès.
«Em parlava de la seva camis», relata Massif.
Massif va comprendre perfectament que es referia a la paraula ‘camisa’, perquè camis vol dir la mateixa cosa en àrab.
«I jo em vaig quedar com… “Ah! Hi ha paraules en castellà relacionades amb l'àrab”», conta Diaz.
Per comprovar quantes n'hi havia, Massif i jo vam fer un exercici. Jo havia de dir una paraula en castellà, i ell havia de dir-la en àrab.
«Aceite?»
«Es diu ceit», va respondre Massif.
«Guitarra?»
«Es diu guitar.»
Ara que ho sé, em sembla escoltar paraules àrabs per tot arreu.
Per posar un exemple, en una de les meves cançons preferides, del guanyador del Grammy llatí Juan Luis Guerra.
Ojalá que llueva café està plena de paraules com café i ojalá, ambdues d'origen àrab.
O, agafem la famosa frase de la cantant de salsa Celia Cruz: ¡Azúcar!, que també prové de l'àrab.
El lingüista Víctor Solis Parejo, de la Universitat de Barcelona, explica que part del lèxic que els espanyols empren prové d'una herència de la influència morisca. «Moros» és el nom que s'emprava per a referir-se al grup de parla àrab del nord d'Àfrica que va envair tot allò que més tard, al segle XVIII, es convertiria en Espanya. La seva influència va romandre uns 700 anys i encara és visible avui en dia.
«Sobretot si es viatja [al] sud d'Espanya. Per exemple, a Mèrida, la ciutat on vaig nàixer, tenim l'Alcassaba Àrab, una fortificació àrab», conta Parejo. «Per tant, aquesta presència islàmica i àrab és visible, no sols a les ciutats d'avui en dia, sinó també en la llengua».
I, per descomptat, aquesta influència va viatjar a Amèrica junt amb els espanyols. Es creu que al voltant de 4.000 paraules en castellà provenen directament de l'àrab. Per això María Gutiérrez, cooperant mexicana d'una organització no lucrativa de Jordània, diu que sempre duu amb ella una llibreta allà on va.
«Sí! Tracte de seguir la pista de totes aquestes paraules. És com: “una més”. Almenys una vegada al dia descobreixo una paraula, i penso: “oh, és exactament com en castellà!”, o: “se sembla molt al castellà”», relata.
Com més aviat domini Gutiérrez el llenguatge, més aviat podrà posar-ho en pràctica en el seu treball humanitari, i, ara mateix, parlar castellà n'és un avantatge.
Però, per què hauria d'importar-los aquesta fusió del castellà i l'àrab als nord-americans? Doncs, perquè les dues llengües més parlades als Estats Units són l'anglès i el castellà. Així que algunes persones, com Parejo, es pregunten què passarà amb aquestes llengües amb el pas del temps.
«Les llengües estan ben vives», afirma.
Les llengües adapten i agafen paraules d'altres llengües, sobretot de les que estan més a prop.
«Encara recordo quan vaig venir per primera vegada a Texas», diu Parejo. «Vaig vindre a aquest restaurant amb la meva dona i el cambrer ens va preguntar: “Do you want to have dinner inside or do you want to go to the patio?'” (“Volen sopar a l'interior o al patio?”). I mai havia sentit emprar aquesta paraula en anglès».
Si aquesta influència és visible fins al punt de sovint fer broma sobre l'existència de l’Spanglish, imaginem com parlaran els nord-americans en, per exemple, 100 o 200 anys, quan desenes de milions de castellanoparlants consideren els EUA com sa casa.