Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

La indiferència britànica front a l'esclavatge no sorprèn els jamaicans

The sculpture at Emancipation Park in Kingston, Jamaica. Image by Kent MacElwee, used under a CC BY-NC-ND 2.0 license.

Escultura al Parc de l'Emancipació, Kingston, Jamaica. Imatge de Kent MacElwee, amb llicència CC BY-NC-ND 2.0.

La idea de les reparacions per tràfic de blanques no ve de nou, però durant els últims vuit anys ha anat agafant força, especialment a la regió del Carib. Guyana va ser el primer territori del CARICOM (sigles angleses de Comunitat del Carib) en donar veu a aquesta qüestió, va acudir als països europeus que estaven involucrats amb el comerç atlàntic d'esclaus per tal que paguessin indemnitzacions. Quatre anys més tard, a les Nacions Unides, Antigua i Barbuda va pronunciar una al·legació vehement:

To help counter the lingering damage inflicted on generations of peoples of African descent by generations of slave-trading and colonialism, we call on those very States to back up their apologies with new commitments to the economic development of the nations that have suffered from this human tragedy.

Per poder ajudar a contrarestar el dany persistent infligit a les generacions dels pobles de descendència africana per culpa de tants anys de tràfic d'esclaus i de colonialisme, demanem a tots aquells països que hi van estar involucrats que acompanyin les seves disculpes amb nous compromisos pel desenvolupament econòmic de les nacions que hagin patit aquesta tragèdia humana.

L'any següent, Jamaica i Barbados van establir comissions de reparació responsables de dirigir el lobby tant per les disculpes pels horrors i l'atrocitat de l'esclavitud, com per la justícia econòmica pels descendents dels esclaus. Ara, amb la visita del primer ministre britànic David Cameron al país, Jamaica està una vegada més en la primera línea de debat sobre les reparacions.

Gran Bretanya no hi està disposada, defensa que l'esclavatge és una cosa que «va passar fa segles». Tot i així, invertirà 25 milions de lliures per construir una nova presó a l'illa, aparentment per allotjar a tots els immigrants jamaicans que arribin a Gran Bretanya incomplint les lleis. Cameron va explicar:

It is absolutely right that foreign criminals who break our laws are properly punished but this shouldn’t be at the expense of the hardworking British taxpayer.

That’s why this agreement is so important. It will mean Jamaican criminals are sent back home to serve their sentences, saving the British taxpayer millions of pounds but still ensuring justice is done.

És absolutament correcte que delinqüents estrangers que incompleixin les nostres lleis siguin degudament castigats, i això no hauria d'anar a càrrec dels contribuents britànics.

Per això aquest acord és tan important. Significarà que els criminals jamaicans seran enviats a casa per complir condemna, així estalviarem milions de lliures als contribuents britànics però seguirem assegurant que la justícia es compleixi.

«Tan sols demanem que s'acceptin responsabilitats»

La blogosfera de la regió no va quedar impressionada, la revelació va encendre els ànims. Annie Paul, que viu a Jamaica, en una actualització del seu estat de Facebook:

Jamaican Parliament should stand in stony silence as David Cameron enters…no clapping, no cheers. ‪#‎Reparations‬

El Parlament jamaicà hauria de romandre en silenci mentre David Cameron entra…sense aplaudiments, sense ovacions. ‪#Reparations‬

Més al sud de l'arxipèlag, la usuària de Trinitat de Facebook, Rhoda Bharath, va comentar:

The Brits paid compensation to planters after having built an empire off the backs of African people…
Now Cameron telling Jamaica to move on from slavery…he not paying reparations…but he willing to build a prison for Jamaica.
Your move Sistah P [Portia Simpson-Miller, Jamaica's prime minister].
‪#‎AssBackwards

Els britànics van pagar indemnitzacions als propietaris de plantacions després d'haver construït un imperi a costa dels africans…
Ara Cameron diu a Jamaica que ha de superar l'esclavatge… sense pagar indemnitzacions… Això sí, està disposat a construir una presó per a Jamaica.
És el teu torn Sistah P (Portia Simpson-Miller, primera ministra de Jamaica).
‪#‎AssBackwards

Prime Minister of Jamaica, Portia Simpson-Miller, at the ceremony unveiling the winning design for the slavery memorial at the UN. Photo by United Nations Information Centres, credit to the UN Social Media Team, used under a CC BY-NC-ND 2.0 license.

Primera ministra de Jamaica, Portia Simpson-Miller, a la cerimònia on es va donar a conèixer el disseny guanyador del monument a l'esclavatge a les Nacions Unides. Foto de l'Equip de Mitjans de Comunicació Socials de la ONU, aconseguida a través del Centre d'Informació de les Nacions Unides, amb llicència CC BY-NC-ND 2.0.

Per descomptat, no és la primera vegada que un primer ministre britànic evita el debat de les reparacions. Tony Blair va esquivar hàbilment el tema el 2006. La història de la família de Cameron fa que el tema sigui més complicat, ja que es va descobrir que un familiar llunyà havia participat en el tràfic d'esclaus. Un usuari de Twitter va abordar el tema dient:

Tampoc podem oblidar que als propietaris britànics que posseïen esclaus se'ls va compensar per «pèrdua de béns» després de l'abolició.

El concepte de les reparacions no té precedents. Hilary Beckles, actual vicerrector de la Universitat de les Índies Occidentals i president de la Comissió de Reparacions del CARICOM, el 2013, «va instar als països del Carib que emulessin l'actuació dels jueus perseguits durant la Segona Guerra Mundial que des de llavors van organitzar el Fons de Reparació Jueva». Aquest usuari de Twitter va manifestar la seva inquietud:

Reparacions. Un principi jurídic que està ben establert en el dret internacional. La resta és tan sols política.

(Text de la imatge: «Condicions: Els alemanys han de pagar pels danys a civils per terra, mar o aire».)

Beckles, en tractar el paper del Regne Unit pel que fa al comerç d'esclaus i les responsabilitats del seus descendents, va dir:

We ask not for handouts or any such acts of indecent submission. We merely ask that you acknowledge responsibility for your share of this situation and move to contribute in a joint programme of rehabilitation and renewal. The continuing suffering of our people, Sir, is as much your nation’s duty to alleviate as it is ours to resolve in steadfast acts of self-responsibility.

No demanem almoina o qualsevol acte de submissió indecent. Senzillament demanem que s'assumeixin les responsabilitats per haver format part d'aquest fet i que contribueixin en un programa conjunt per a la rehabilitació i la renovació. La seva nació, Sir, té el deure de d'alleujar el patiment continu del nostre poble, així com nosaltres hem d'aniquilar-lo amb actes ferms i d'autoresponsabilitat.

«Al Carib se li deuen 7,5 bilions de lliures»

Però la posició del número 10 de Downing Street és que el primer ministre «vol mirar al futur, no al passat».

Quan va quedar clar que Cameron no parlaria de les reparacions, Twitter va esclatar:

Vaja, Gran Bretanya no pagarà reparacions a Jamaica però en canvi construirà una gran presó. Uau!

Molts van creure en la importància de seguir fent pressió sense importar la postura de Cameron i diversos usuaris de Twitter es van mostrar satisfets amb el fet que Jamaica hagués tingut la iniciativa de posar sobre la taula un tema de conversa tan difícil; tant a nivell social, com econòmic i polític.

Altres usuaris de Twitter estaven ocupats fent matemàtiques:

La Comissió Nacional de Rescabalament (NCR) diu que al Carib se li deuen 7,5 bilions de lliures per l'esclavatge.

L'equivalent modern de 20 milions de lliures són 16 o 17 mil milions de lliures.

La causa de Jamaica va anar guanyant adeptes a la Gran Bretanya  i molts internautes van compartir enllaços sobre pel·lícules que tracten el tema de les reparacions.

«Si creus que és per diners, vas errat»

Els detractors argumenten que per tal que les reparacions siguin factibles cal demostrar que els descendents dels esclaus encara en pateixen els efectes (econòmics i psicològics) de l'esclavitud. El bloguer literari de la diàspora jamaicana, Geoffrey Philp, va contestar aquests comentaris amb un poema dedicat al senyor Hilary Beckles, titulat Busha Day Done:

Time show me I was wrong,
but I know that like justice, it longer than rope.
So, Busha, I not going bend: I not going give up hope.
And make me tell you plain: if you think this is ’bout money,
you wrong too. This is about Justice; your crime against my humanity.

El temps m'ensenya que estava equivocat,
però sé que així com també la justícia, és més llarg que una corda.
Així doncs, Busha, no em doblegaré: no perdré l'esperança.
I deixa'm que t'ho digui clarament: si creus que és qüestió de diners,
t'equivoques un altre cop. És per justícia; el teu crim contra la meva humanitat.

Aquest altre usuari de Twitter va presentar un resum que il·lustra molt bé els arguments de les reparacions. Especialment indicat pels que prefereixin menys floritures lingüístiques:

Una guia pràctica i fàcil d'entendre pels que no entenguin el debat de reparacions a Jamaica. RT

(Text de la imatge: 1. «És pel teu propi bé…», «No és veritat!» / 2. «Amunt!», «Ei!» / 3. «Surt del meu damunt!» / 4. «Uff!», «Ja en tinc prou, m'aixeco!» / 5. «Em sap greu haver estat racista abans. Ara ja entenc les coses millor». / 6. «Molt bé, em dones un cop de mà?», «De cap manera, això seria racisme invers. Si jo he arribat aquí dalt sense ajuda també ho pots fer tu».)

Tot i així algunes veus aïllades es feien sentir, com la de Michelle Bradshaw a The Jamaican Blogs que recolzava la proposta de Cameron de construir una presó; sens dubte una postura impopular:

 INDEPENDENT PEOPLE are supposed to find their own way. We cannot ‘cuss’ Backra Massah [‘Backra’ is a term for white plantation owners; ‘Massa’a variant of ‘Master’] from one side of our mouth and then seek pittance from the other side.

Don’t curse Mr. Cameron, curse the tribalistic politics that has brought Jamaica to its current state from we received independence till now. For over 50 years we have been an independent nation and the only thing Britain can offer us is a BIGGER prison, and that for you is Jamaica’s political independence.

Se suposa que les PERSONES INDEPENDENTS troben el seu propi camí. No podem, per una banda maleir a Backra Massah («Backra» és el terme amb què s'anomenen els terratinents blancs i «Massa» és una variant de ‘Master’ en anglès, «amo» en català), i per l'altra buscar la misèria.

No insultin al senyor Cameron, maleeixin la política tribal que ha portat a Jamaica al seu estat actual, des que es va obtenir la independència fins ara. Al llarg de 50 anys hem estat una nació independent, i l'única cosa que Gran Bretanya ens pot oferir és una presó MÉS GRAN; això és per vosaltres la independència política de Jamaica.

Sembla que van ser pocs els internautes que van compartir aquesta opinió. En comptes d'això van pujar vídeos a YouTube on bromejaven sobre per què Jamaica necessita una nova presó i van donar arguments a favor de la inversió a altres sectors, com per exemple l'educació.

Tot i així, els jamaicans es van prendre tot aquest assumpte amb ironia. S'han fet crides generalitzades al govern de Jamaica per tal que es rebutgi l'oferta de Cameron.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.