El Tribunal Internacional reobre el «genocidi oblidat» d'Indonèsia
«Mai més. 1965. Justícia ja». Dia d'inici del Tribunal Popular Internacional a l'Haia sobre les matances massives de 1965 a Indonèsia. Foto de la pàgina de Flickr del Tribunal (CC – 2.0)
Entre el 10 i el 13 de novembre es va celebrar a l'Haia un Tribunal Popular Internacional en el qual es van escoltar testimoniatges dels supervivents de les matances de 1965 a Indonèsia. S'acusa el govern indonesi d'orquestrar una purga anticomunista en la qual van morir més de mig milió de persones.
La major part de les morts van ocórrer en Java i Bali entre 1965 i 1966. Les víctimes van ser catalogades com a comunistes o simpatitzants del Partit Comunista Indonesi (PKI). Milers van ser empresonats sense judici i molts van ser torturats i obligats a confessar la seva participació amb el PKI. La presó més coneguda estava a la illa Buru, on centenars de presoners polítics (inclòs el destacat autor indonesi Pramoedya Ananta Toer) van ser empresonats. El sistema de presó de l'illa sovint és comparat amb els gulag de la Unió Soviètica.
Abans de les matances de 1965, el PKI era el major partit comunista fora de la URSS i la República Popular de la Xina.
Cinquanta anys després, el govern contínua negant que l'Estat fos responsable d'executar abruptament a civils innocents i insisteix que els comunistes van atacar primer a oficials de l'exèrcit.
En comptes de reconèixer les atrocitats comeses per l'exèrcit, el govern ha condecorat com a herois a molts oficials d'alt rang durant aquest període. De fet, el govern va anunciar una vegada més el seu pla de nomenar heroi nacional al Comandant Sarwo Edhie Wibowo, que va liderar una unitat d'elit de l'Exèrcit Indonesi entre 1965 i 1967 (Wibowo és també pare de l'ex-primera dama, Kristiani Yudhoyono).
El període entre 1965 i 1966 va ser un moment fosc en la història moderna d'Indonèsia. Quan el general Suharto va arribar al poder en 1967, va prohibir tota recerca de les matances. Fins i tot quan Suharto va renunciar en 1998, els governs posteriors han rebutjat apel·lacions per revisar el rol de l'exèrcit en les matances massives de 1965.
El Tribunal Popular Internacional 1965 a l'Haia és l'intent més recent per part de grups de drets humans de fer que el govern indonesi assumeixi la seva responsabilitat per les matances.
La doctora Soe Tjen Marching, coordinadora britànica del Tribunal Popular Internacional 1965 i fundadora de l'entitat sense ànim de lucre Yayasan Bhinneka Nusantara, va escriure en Facebook un resum de les sessions del tribunal. Va quedar profundament afectada per la història d'una supervivent en particular:
Kemarin di Pengadilan internasional kasus '65, saksi perempuan (Rahayu) menceritakan ttg pemerkosaan & pelecehan seksual yang terjadi padanya.
Saya yang ditugasi sebagai note-taker akhirnya harus istirahat sejenak dan meminta pengganti. Tidak saja karena jempol saya yg sakit krn sebelumnya sudah terkilir, tapi juga harus menahan emosi, setelah mendengar pemerkosaan yang luar biasa terhadap korban-korban tentara Soeharto.
Ahir, en l'audiència del Tribunal Internacional del cas '65, una testimoni (Rahayu) va narrar com la van violar i van atacar sexualment. Em van assignar per prendre notes, però vaig acabar necessitant distanciar-me i al final vaig demanar que em reemplacessin. No solament perquè em dol el túnel carpià, sinó perquè no podia contenir les meves emocions, escoltant els casos de violació comesos pels soldats de Soeharto.
També va haver-hi informes segons els quals clients d'un proveïdor de servei d'Internet de propietat estatal a Indonèsia no van poder accedir al lloc web del Tribunal Popular Internacional mentre es duien a terme les audiències.
Els cibernautes indonesis de Twitter van usar l'etiqueta #IPT1965 [Tribunal Popular Internacional 1965] per publicar novetats sobre les sessions del tribunal a l'Haia i per publicar les seves reflexions sobre aquest tema.
Doa saya untuk semua korban 65, tanpa terkecuali. https://t.co/jOzBDz9Bhh
— Khaerul Umam Noer (@UmamNoer) November 10, 2015
Reso per totes les víctimes de 1965, per totes i cadascuna.
Tahukah km CGMI, organisasi yang diasosiasikan dgn PKI ternyata bukan bagian dr PKI? LINI MASA: IPT 1965 di Den Haag https://t.co/6U3bYIUY0a
— febriana firdaus (@febrofirdaus) November 10, 2015
Sabien que CGMI, organització associada al PKI, no era una branca de PKI? Línia de temps: Tribunal Popular Internacional 1965 a l'Haia .
#Indonesia Embassy tells RI students not to attend 1965 International Peoples Tribunal in The Hague #50ThnGenosida65https://t.co/Y1tIpZbqnL
— peter van tuijl (@PvanTuijl) November 5, 2015
L'ambaixada d'Indonèsia demana a estudiants indonesis que no assisteixin al Tribunal Popular Internacional 1965 a l'Haia.
Ikuti sidang 1965 Advokat IPT 1965 Todung Mulya Lubis sudah siap menanggung risiko dicap sebagai pengkhianat bangsa. https://t.co/sJ2ExodjjS
— CNN Indonesia (@CNNIndonesia) November 10, 2015
Involucrat en les audiències de 1965, Todung Mulya Lubis, advocat del Tribunal Popular Internacional 1965 està llest per ser qualificat de traïdor.
@Rudatin7 sangat mengerikan pasca 30 Sep 1965 di Bali. Terutama 1966 itu. Orang bisa mati karena rebutan waris dll tp berdalih: “dia PKI”.
— Mpu Jaya Prema (@mpujayaprema) September 30, 2015
En Bali, després del 30 de setembre de 1965 va ser horrorós. Sobretot en 1966. Les persones que s'estan disputant una herència poden derrotar un enemic anomenant-lo “PKI”.
Gareth Evans: The Indonesian massacre of 1965 is the least talked-about #genocide of the last century https://t.co/DyTBA5Ncxg
— Project Syndicate (@ProSyn) November 8, 2015
Gareth Evans: la massacre indonèsia de 1965 és el genocidi del que menys es parla a l'últim segle.
Censura contínua
A Indonèsia, descriure la violència de 1965 com a genocidi pot atreure atenció no desitjada del govern. A l'octubre de 2015, la policia va revocar un permís del Festival d'Escriptors Ubud, que planejava abordar la veritat sobre les matances de 1965.
Police say Ubud Writers Festival prohibitions on discussing 1965 communist purge due to 1966 gov decree #uwrf15https://t.co/KcBp37ys6W via — Jewel Topsfield (@JewelTopsfield) October 25, 2015
La policia diu que les prohibicions al Festival d'Escriptors Ubud de parlar sobre la purga comunista de 1965 es deuen a un decret del govern de 1966.
Read New York Times’ survey of the recent crackdown on freedom of expression around the 1965 Indonesian genocide! https://t.co/QFCxw3DC0w
— Joshua Oppenheimer (@JoshuaOppenheim) November 6, 2015
Llegeixin l'enquesta del New York Times sobre les recents mesures repressives contra la llibertat d'expressió entorn del genocidi indonesi de 1965!
També a l'octubre, l'editor de Lentera, revista d'estudiants universitaris, va ser citat per la policia per publicar un article sobre la història del PKI en Salatiga, petit poble en Java Central. La policia també va ordenar a l'editor que recuperés els exemplars ja distribuïts de la revista.
El govern no es disculpa per les matances de 1965
El president indonesi Joko Widodo va incloure la reconciliació per a les víctimes de les violacions de drets humans en la seva agenda de nou punts (Nawa Cita), però sembla haver-se retractat d'aquest compromís. Luhut Panjaitan, ministre coordinador per a assumptes polítics, legals i de seguretat, va dir que el govern se centrarà en la reconciliació, però no es disculparà per la purga comunista.
Reaccionant al Tribunal Internacional Popular, el vicepresident Jusuf Kalla va sostenir que no té cap significat polític:
(VIDEO) JK: Pemerintah Tak Perlu Minta Maaf atas Peristiwa Kemanusiaan 1965: Wakil Presiden Jusuf Kalla menila… https://t.co/NZofwz09xi
— Bisnis Indonesia (@Bisniscom) November 10, 2015
JK: No hi ha necessitat que el govern es disculpi pels esdeveniments de 1965
La doctora Ken Setiawan, becària a la Universitat de Melbourne i filla d'una de les persones detingudes en 1965, va preguntar en un article d'opinió del lloc web de la seva universitat si era possible la reconciliació sense una disculpa:
An apology, however, requires looking back, to acknowledge the past and admit the truth. This is a very important process, particularly considering the deeply painful experiences of victims and survivors. But acknowledging the past and the role played by the state in serious violations of human rights challenges dominant historical and political narratives, and that guarantees resistance.
It remains to be seen how the Jokowi government will navigate these challenges and how it will give meaning to its promise to establish justice.
No obstant això, una disculpa requereix mirar cap a enrere, per reconèixer el passat i admetre la veritat. Est és un procés molt important, sobretot si considerem les experiències profundament doloroses de víctimes i supervivents. Però reconèixer el passat i el rol jugat per l'Estat en serioses violacions de drets humans desafia narratives dominants històriques i polítiques, i això assegura la resistència.
Està per veure's com afrontarà el govern de Jokowi aquests desafiaments i com donarà significat a la seva promesa d'establir justícia.
