Gàmbia prohibeix la mutilació genital femenina, però encara queda molt per fer

President of the Gambia Yahya Jammeh addresses United Nations General Assembly on 24 September, 2013. UN photo by Erin Siegal. Used under Creative Commons license BY-NC-ND 2.0.

El President de Gàmbia, Yahya Jammeh, es dirigeix a l'Assemblea de Nacions Unides el 24 de Setembre de 2013. Foto d'Erin Siegal. Utilizada amb permís de Creative Commons BY-NC-ND 2.0.

Gàmbia es va sorprendre a sí mateixa i a tot el món el 23 de novembre de 2015, quan va anunciar la prohibició de practicar la mutilació genital femenina o clitoridectomia, dies abans del Dia Internacional de la Eliminació de la Violència contra la Dona.

La clitoridectomia comporta el ritual d'eliminar parcial o completament l'aparell genital extern femení per motius no mèdics. Se sol realitzar amb una fulla, amb o sense anestèsia. Aquesta pràctica no suposa cap benefici per a la salut i pot derivar en una sèrie de complicacions doloroses. Dèneu països de l'Àfrica l'han declarada il·legal.

L'assemblea general de Nacions Unides va reservar el 25 de novembre com la data que assenyala l'inici d'un peíode de 16 dies d'activisme sobre la violència de gènere.

El President de Gàmbia, Yahya Jammeh, durant un míting polític a la seua localitat natal, Kanilai, va anunciar una ordre executiva de prohibició d'aquesta pràctica a Gàmbia i d'efecte immediat. Va dir:

Female circumcision is banned in The Gambia from Kartong [a coastal village in south-western Gambia on the border with Senegal] to Koina [a village in the southern bank of the Gambia river]. For 21 years, I have been researching from the Qur’an and consulting religious leaders whether female circumcision is mentioned in the Qur’an but I did not find it there.

La circumcisió femenina queda prohibida a Gàmbia, des de Kartong [localitat costera en la frontera sud-oest amb Senegal] fins a Koina [situada en la vora sud del riu Gàmbia]. Durant 21 anys he estat consultant al Corà, així com a líders religiosos, si la circumcisió femenina apareix al Corà, però no ho vaig trobar.

Els mitjans de tot el món es van fer ressò d'aquesta notícia en una mena d'humor joiós, rendint homenatge a dècades de defensa per part de feministes i activistes de drets humans. No obstant això i malgrat la prohibició del president, no hi ha cap llei al país que prohibixca aquesta pràctica, i alguns observadors es mostraren cautelosos davant el fet de declarar ja el fi de la lluita.

«Justificació al costat de cultura, tradició i religió»

Segons un informe d'Unicef, els clergues musulmans de Gàmbia es troben dividits de cara a la MGF en un país on més d'un 90 per cent de la població es musulmana. Alguns argumenten que és una pràctica (sunnah) opcional però recomanable; no obstant això, la MGF és anterior a l'Islam, i la gent de tota Àfrica amb altres creences també du a terme aquest «tall», apuntant a forts elements culturals.

Anti-FGM activists marching in the Gambia. Photo released under Creative Commons by Gamtrop

Activistes en contra de la MGF protesten a Gàmbia. Foto publicada a Creative Commons per GAMCOTRAP

La clitoridectomia domina a Gàmbia amb estadístiques que indiquen que més d'un 70 per cent de les dones pateixen qualsevol de les formes de mutilació. Durant més de dues dècades, els esforços d’activistes i defensors han tingut poc d'efecte, sobre tot a nivell polític. Els esforços per a introduir lleis en contra de la MGF aquest xicotet país de l'est d'Àfrica s'han trobat fins ara una viva resistència amb la negativa de polítics fins i tot a l'hora de comptar amb grups de la societat civil.

A continuació figura un documental, Cutting the Womanhood («Tallant la femineïtat), sobre la MGF a Gàmbia:

Modou Joof, periodista de Gàmbia i bloguer que ha fet la cobertura de la MGF i d'altres temes relacionats amb els drets humans, va reaccionar així a la notícia:

This could be the beginning of show of political will to ban fgm – which has been lacking according to campaigners.

Açò podria ser l'inici de l'espectacle del desig polític per tal de prohibir la MGF – el qual ha estat absent segons els activistes.

The Girls Agenda, una de les organitzacions basades en la coalició comunitària que defensa els drets de les dones, va publicar açò en la seua pàgina de Facebook:

Our grassroots approach in raising awareness and demanding for policies, laws, and practices that empower and recognise the rights of women and girls will continue. We're committed to ending all forms of violence ranging from FGM, child marriage, intimate partner violence to political isolation while giving girls the best tools of communications, negotiations and assertiveness skills they need in order to thrive.

Les nostres arrels persegueixen conscienciar i demanar polítiques, lleis i pràctiques que consoliden i reconeguen que els drets de les dones continuaran. El nostre compromís és el d'acabar amb totes les formes de violència, des de la MGF, el matrimoni infantil, violència domèstica… fins a l'aïllament polític, tot mentre donen a les dones les millors eines d'habilitats de comunicació, negociació i fermesa que necessiten per tal de prosperar.

En un llarg però analític fragment de l'anunci, el blog Linguere havia de dir el següent:

Increasing awareness of the public on the dangers of FGM and its effects on girls and women is the sure way to changing attitudes and influencing an abandonment of the practice. FGM is a deeply-rooted culture and its practice has prevailed with a justification along cultural, traditional and religious lines. As with many other cultural and traditional practices, there needs to be a shift in perception of the practice, for abandonment to become a true reality.

Augmentar la conscienciació de la gent sobre els perills i efectes de la MGF en xiques i dones és un mode segur de canviar les actituds i d'influir en l'abandonament de la pràctica. La MGF pertany a la cultura més arrelada i ha continuat gràcies a justificacions culturals, tradicionals i religioses. Com amb moltes altres pràctiques tradicionals i culturals, és necessari que hi haja un canvi en la percepció de la pràctica per tal que deixe de ser una realitat.

«Jammeh és propens a fer declaracions excèntriques, estranyes i úniques»

No obstant, el centre per als Drets Humans Robert F Kennedy va demanar cautela davant l'entusiasme, argumentant que el President Jammeh és conegut per realitzar declaracions excèntriques:

The Gambia was thrust into the spotlight this week after the country’s longtime president, Yahya Jammeh, announced a ban on female genital mutilation (FGM). This pronouncement surprised many, especially after the country’s National Assembly rejected a similar proposal in March of this year, claiming that Gambians “were not ready.” …Lost in all the celebrations, particularly on social media, is the fact that FGM is not banned in The Gambia, at least not yet. There is no enforceable law on the books. And recall that Jammeh is prone to making outlandish, bizarre, and one-off statements. The last time Jammeh actually lived up to a promise was when he publicly vowed to summarily execute death row inmates, which was carried out in August 2012.

Gàmbia ha estat situada en el focus d'atenció aquesta setmana després que el president amb més durada, Yahya Jammeh, anunciara prohibir la mutilació genital femenina (MGF). Aquest pronunciament va sorprendre molts, especialment després que l'Assemblea Nacional rebutjara una proposta similar el darrer mes de març, declarant que els gambians «no estaven preparats». […] Perdut entre celebracions, sobre tot als mitjans socials, es troba el fet pel qual la MGF no està prohibida a Gàmbia, al menys encara. No hi ha cap llei executable en els llibres. I cal recordar que Jammeh és propens a realitzar declaracions excèntriques, estranyes i úniques. L'última vegada que Jammeh va fer una promesa en públic va ser quan va jurar que acabaria amb els corredors de la mort, un fet que es va complir en agost de 2012.

Gàmbia ja és un estat part i firmant de molts instruments internacionals i regionals de drets humans que no tenen res a veure amb pràctiques doloroses i tradicionals com per exemple la MGF. El país és un dels firmants de la Declaració Universal dels Drets Humans, de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminacions contra la dona (CEDAW), de la Convenció sobre els Drets dels Xiquets, de la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles, i del Protocol de Maputo, entre altres. És necessari posar en consonància les lleis locals amb aquests estàndards internacionals.

La declaració de l'executiu del 23 de novembre hauria de ser un començament, no un fi en sí mateixa. Però per ara, mentre pot ser els activistes tinguen un moment d'alleujament, les autèntiques guanyadores són les cents o milers de gambianes que estan risc tots els anys de patir la MGF.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.