L’esmena estranyament ignorada, i del tot legal, sobre l’ús de la marihuana a Trinitat i Tobago

By Oren neu dag [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons

Tres quartes parts de tots els casos als tribunals inferiors de la República de Trinitat i Tobago impliquen possessió de marihuana. Imatge de la bandera de la República de Trinitat i Tobago, de domini públic. Fulla de cànnabis per Oren neu dag (CC BY-SA 3.0), via Wikimedia Commons. Imatges remesclades per Georgia Popplewell

Per Nazma Muller

El 28 de setembre, tres setmanes després d'unes eleccions generals aferrissades i molt disputades, la reforma de la Llei de cànnabis de la ONG C420 va amenaçar de demandar el Ministeri de Salut del país.  

Colin Stephenson, director i cofundador de la C420, va dir que el Ministeri havia fracassat a l'hora de donar a conèixer que existeixen lleis quant a la possessió legal de marihuana a la República de Trinitat i Tobago, a l'hora de redactar reglaments sobre l'ús de la marihuana i d'explorar altres usos de la planta diferents a fumar-la.

Segons les esmenes realitzades l'any 2000 a articles de la Llei sobre drogues perilloses del país, el ministre de Salut pot concedir llicències per cultivar, importar, exportar, vendre i distribuir marihuana, i també pot elaborar disposicions reglamentàries per «usar, comprar, vendre o disposar de qualsevol droga perillosa per a fins mèdics o científics».

Hi ha milers de casos sobre marihuana que obstrueixen el sistema judicial del país, segons l'advocat criminal Wayne Sturge, i tres quartes parts de tots els casos als tribunals de pau a la República de Trinitat i Tobago impliquen possessió de marihuana. El fet que aquest article entri en vigor pot alleugerir aquesta càrrega i establir les bases per utilitzar de manera regulada la marihuana com a medicina.

El maig del 2012, la C420 va sol·licitar al Ministeri de Salut una llicència especial per importar llavors de cànnabis i cultivar la planta, i el desembre del mateix any va rebre una resposta del director mèdic que exposava que atorgar una llicència com aquesta era competència del ministre. La C420 també ha realitzat diverses sol·licituds per obtenir llicències de marihuana medicinal en nom de les persones amb afeccions mèdiques.

Colin.Natallee.Kamla

L'exprimer ministre de la República de Trinitat i Tobago Kamla Persad-Bissessar (al centre) amb els cofundadors de la C420 Natallee Stephenson (a l'esquerra) i Colin Stephenson (a la dreta).

Stephenson va manifestar a l'abril del 2015 que el primer ministre havia ordenat a l'exministre de Salut, el Dr. Fuad Khan, reunir-se amb el grup, però que la reunió mai no es va produir. Les declaracions del Dr. Khan als mitjans de comunicació, quant a l'acció legal de la C420, suggereixen que el ministre no era conscient de les esmenes de la llei sobre drogues perilloses, a pesar que es van fer durant el primer mandat del seu partit polític (1995-2001).

La legislació actualitzada també ha sigut ignorada de manera misteriosa per les legions d'advocats que van guanyar honoraris astronòmics defensant clients als quals se'ls van cobrar factures d'acord amb la Llei sobre drogues perilloses. D'ençà que aquesta llei va entrar en vigor fa 15 anys, mai no s'ha fet servir com a defensa en els milers de casos sobre possessió de marihuana que han estat obstaculitzant el sistema judicial del país.

A l'obertura del període judicial del 2013, el president del Tribunal Suprem Ivor Archie va reclamar la descriminalització de la marihuana i va tornar a al·ludir a la ridiculesa «d'empresonar persones per dues cigarretes de marihuana» a la cerimònia d'aquest any.

David Robinson, conseller de justícia criminal de la Crown Prosecution Service (Fiscalia General de l'Estat d'Anglaterra i Gal·les) també ha reclamat la descriminalització de la marihuana i ha suggerit que els policies multin la gent en lloc d'arrestar-la.

«Els tribunals estan molt ocupats, sobrecarregats de feina», segons va explicar Robinson al diari local Newsday. «No hi ha cap altra solució lògica… El tribunal és un lloc increïblement car i que requereix temps per resoldre un litigi. Has de dir que vols fer-te càrrec de tot, de manera que fas els tribunals enormes i els has de pagar, o limites els tipus de casos que entren als tribunals de pau».

LA MARIHUANA I LA LLEI DE LA REPÚBLICA DE TRINITAT I TOBAGO

La marihuana està classificada com a un estupefaent i substància psicotròpica d'acord amb l'article 11.25 de la Llei de drogues perilloses.

Qualsevol persona que sigui descoberta amb marihuana és culpable d'un delicte i és objecte, en sentència sumària (als tribunals de pau), d'una multa de 25.000 dòlars (3.900 dòlars estatunidencs), i de ser empresonada durant 5 anys. En sentència condemnatòria (al Tribunal Superior de Justícia), la persona és responsable d'una multa de 50.000 dòlars (7.800 dòlars estatunidencs) i és empresonada durant un període superior a 5 anys, però inferior a 10 anys.

La possessió de marihuana per a fins de tràfic també es considera un delicte greu, i això succeeix quan algú té més d'un kilogram de marihuana, llevat que es demostri el contrari. En sentència condemnatòria, la multa és de 100.000 dòlars (15.600 dòlars estatunidencs) o, en els casos en què hi ha evidència que la droga té un valor al carrer, la multa és tres vegades el valor del carrer, la quantitat que sigui superior, i la persona és empresonada durant un període de 25 anys a cadena perpètua.

FontMarijuana and the Law in T&T

D'ençà que la descriminalització de l'herba va entrar en vigor a Jamaica el 15 d'abril, moltes persones al Carib han estat esperant que el CARICOM, el bloc econòmic regional al qual pertany la República de Trinitat i Tobago, n'exigeixi la legalització de manera global. Això només es deu a raons econòmiques, tal com el primer ministre de Saint Vincent i les Grenadines, Ralph Gonsalves, va ressaltar en una reunió dels caps de govern del CARICOM el 2013.

Però el nou primer ministre de la República de Trinitat i Tobago, Keith Rowley, ha manifestat que mentre ara la qüestió pot estar «de moda», no és una prioritat del seu govern. En el pressupost nacional d'aquest any, presentat el 5 d'octubre, la seguretat nacional va tornar a rebre l'assignació de fons més gran. El ministre de Seguretat Nacional exigeix «tolerància zero» amb el crim, ja que l'índex d'assassinats segueix augmentant i les agressions ofensives a les nostres dones revelen un trastorn social greu.

Entretant, els arrestos relacionats amb la marihuana segueixen avançant ràpidament i es destrueixen camps que valen milions. Alhora, hi ha persones amb acusacions relatives a la marihuana que s'empresonen juntament amb presos violents i, sovint, amb malalts mentals, en presons on les condicions terribles recentment han esdevingut el focus d'atenció després que es produís una fuga de la presó durant el dia a la capital del país. Els presoners implicats en la fuga havien estat esperant judici a la presó Remand Yard, on sovint molts presos passen mesos o anys esperant la llibertat sota fiança o una data de judici. En aquesta presó, fins a 15 homes estan empresonats en una única cel·la petita amb una galleda com a vàter.

Sóc sociòloga, activista i la líder del Caribbean Collective for Justice (Col·lectiu Caribeny a favor de la Justícia), un impressionant partit polític nou que va fer campanya durant les eleccions generals recents per una plataforma verda centrada en la legislació del cànnabis (cànem i marihuana) i una transformació radical de l'economia per abordar les injustícies mediambientals i socials. Durant els últims deu anys, he escrit sobre els efectes devastadors que la guerra dels Estats Units contra les drogues (el que la revista Rolling Stone anomena un fracàs de bilions de dòlars) ha tingut sobre els meus compatriotes, especialment homes joves i pobres negres.

El reconegut advocat lord Anthony Gifford, president de la Jamaica's Ganja Law Reform Coalition (Coalició per a la reforma de la Llei sobre maria a Jamaica), està d'acord que la legislació també és una qüestió sobre drets humans. «La llei criminal està concebuda per intervenir quan les persones es fan mal entre elles», segons diu. «No s'hauria d'utilitzar quan la gent usa substàncies que estan a la seva disposició, que no perjudiquen quan s'usen de manera responsable i que no perjudiquen els altres. Conceptualment, qualsevol persona hauria de tenir dret de fer el que volgués i sense perjudicar els altres».

La C420 ha decidit no prendre acció legal i donar una oportunitat al nou govern de la República de Trinitat i Tobago per abordar la qüestió. Des d'aleshores, la C420 ha sol·licitat una reunió amb l'actual ministre de Salut, i aquesta setmana, d'acord amb la Llei sobre llibertat d'informació, li han presentat una petició per descobrir si el ministre de Salut ha emès llicències per obtenir cànnabis durant els últims 15 anys.

Si l'administració de Rowley decideix redactar la legislació i descriminalitzar la marihuana, tal com permet la llei, tindria un gran impacte sobre la gran indústria del narcotràfic del país, el sobrecarregat sistema judicial i al sistema sanitari, que passa dificultats.

Amb un dels índex de càncer, hipertensió i diabetis més elevats de la regió, els hospitals i centres de salut de la República de Trinitat i Tobago estan en crisi. Si es concedeixen llicències de cànnabis, el país es pot començar a beneficiar legalment i obertament dels beneficis mèdics positius de la marihuana, tal com succeeix al Canadà, Israel, Portugal, Uruguai i a 23 estats dels Estats Units. Els pacients que pateixen d'epilèpsia, de diabetis, de càncer, d'esclerosi múltiple, de la síndrome de l'intestí irritable i d'altres malalties podran cultivar la seva pròpia medicina.

Preparat o no, el nou govern de la República de Trinitat i Tobago ha d'actuar ràpidament per separar la marihuana del tràfic il·legal de drogues, que és molt real i perillós, i permetre que les persones que la fan servir com a medicina la puguin fer servir sense ser empresonades.

Nazma Muller és una rastafariana que va néixer a la República de Trinitat i Tobago i que escriu per a la revista Caribbean Bean. És la líder del Caribbean Collective for Justice, que defensa la justícia mediambiental i social a tota la regió.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.