Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

L'Iran segons periodistes i escriptors iranians a l'estranger

The image of the leader of the Iranian Revolution Imam Khomeini on the wall of a building in Sanandaj, in the capital of Iranian Kurdistan Province, as seen through an open window. Photo by Jordi Boixareu. Copyright Demotix

La imatge del líder de la revolució iraniana, Imam Khomeini, a la paret d'un edifici a Sanandaj, a la capital de la província del Kurdistan iranià, des d'una finestra oberta. Fotografia de Jordi Boixareu. Copyright Demotix.

El cofundador de Global Voices, Ethan Zuckerman, defineix les figures pont com a persones que senten passió per explicar les seves cultures d'origen a gent d'altres societats. El concepte es va desenvolupar a partir de la rellevància que té a Global Voices i que defineix gran part de la feina i l'esperit de la comunitat. Tenint en compte que la cobertura de l'Iran té com a objectiu establir un “pont” entre les perspectives externes sobre l'Iran i el país real, Global Voices Iran ha començat una sèrie d'entrevistes amb diversos periodistes i escriptors iranians que juguen aquest paper.

Les entrevistes tenen com a objectiu entendre com i per què existeixen aquestes figures, que treballen comunicant les complexitats d'un país ple de contradiccions, que expliquen l'Iran als no iranians.

Golnaz Esfandiari: “Crec que l'ús i la importància de les xarxes socials a l'Iran està en alça”

Golnaz Esfandiari és una corresponsal veterana de l'emissora Radio Free Europe/Radio Liberty, i una de les poques periodistes residents fora de l'Iran que escriu en anglès sobre els matisos i les complexitats de la societat i la política iranianes.

Continueu llegint: Parlem amb Golnaz Esfandiari, periodista “pont” entre l'Iran i occident
Golnaz  Esfandiari spoke to us about her experiences reporting Iran. Photo was taken at the Sixt Al Jazeera Forum in March, 2011. Used with permission from Golnaz.

Imatge usada amb el permís de Golnaz Esfandiari.

En una entrevista amb Global Voices, va dir:

I think the use of social media in Iran and its significance is increasing. Government officials admit that and I also see more people inside the country using social media sites and apps. I actually think that since 2009, the use of social media has increased considerably. Some Iranians told me they joined Twitter after reading about the allegations about a “Twitter Revolution” in Iran. Social networking sites have facilitated conversation and the sharing of content that is banned or considered sensitive, people can discuss taboo subjects relatively openly. They also challenge state policies and stances on social media quite regularly.

Crec que l'ús i la importància de les xarxes socials a l'Iran està en alça. Les autoritats governamentals ho han reconegut i també veig més gent a dins del país que usa pàgines i aplicacions de xarxes socials. Crec que des del 2009, l'ús de les xarxes socials ha augmentat considerablement. Alguns iranians m'han comentat que es van unir a Twitter després de llegir sobre les al·legacions d'una “revolució de Twitter” a l'Iran. Les pàgines d'interconnexió social han facilitat les converses i la possibilitat de compartir contingut prohibit o considerat sensible, la gent pot debatre sobre temes tabú de manera relativament oberta. També poden desafiar polítiques i posicions estatals a les xarxes socials de forma bastant regular.

Kelly Golnoush Niknejad: “No només has de ser periodista, sinó també psiquiatra, professor i endeví”

L'empresària de mitjans iraniana Kelly Golnoush Niknejad és la fundadora de Tehran Bureau, una agència de notícies allotjada per The Guardian que cobreix l'Iran i la diàspora iraniana. El seu projecte és una de les fonts periodístiques principals amb una visió “dinàmica” de la cultura, la política i la societat de l'Iran.

Niknejad takes a selfie of herself in her Boston home before a conference. Photo by Niknejad, and used with permission.

Imatge de Kelly Golnoush Niknejad i usada amb permís.

Continueu llegint: Cómo Kelly Golnoush Niknejad con su Tehran Bureau construye puentes entre Irán y Occidente

Sobre les idees equivocades que els no iranians tenen sobre el país, va explicar el següent:

When it comes to Iran, I often find myself having to go all the way back to 1979, then explaining the transformations that took place decade-by-decade, just to make sense of the present. It’s sometimes even hard for Iranians themselves to believe what goes on in Iran, let alone non-Iranians. This explains why it’s vital to cover Iran from the “bottom up,” chronicling the lives of ordinary people. Covering a country by reporting on the pronouncements of the ruling elite is probably the least interesting or informative kind of journalism. That’s why even very sophisticated people who follow the news on Iran have no idea what goes on there. Of course if they followed Tehran Bureau though, they would get a very dynamic view.

Quan es tracta de l'Iran, sovint he de tornar al 1979 per poder explicar les transformacions que s'han produït dècada rere dècada, només per entendre el present. De vegades fins i tot per als iranians és difícil creure el que passa a l'Iran, més encara per a la resta. Això explica per què és clau cobrir l'Iran “de baix a dalt”, fent una crònica de les vides de la gent normal. Cobrir un país informant sobre els pronunciaments de l'elit governant és probablement la forma menys interessant de periodisme. És per això que fins i tot la gent molt sofisticada que segueix les notícies sobre l'Iran no saben què hi passa. Evidentment, si seguissin Tehran Bureau en tindrien una visió molt més dinàmica.

Nina Ansary: “La dona estarà a l'avantguarda de qualsevol canvi a l'Iran”

Nina Ansary és l'autora de Jewels of Allah: The Untold Story of Women in Iran  (Les joies d'Al·là: La historia no contada de les dones a l'Iran), el primer llibre que tracta els principals moviments polítics feministes des de finals del segle XIX fins a l'actualitat.

jewels of allah_cover

Coberta de Jewels of Allah

L'obra explica la manera en què les dones han donat forma a la història actual de l'Iran, i continuen fent-ho, mentre treballaven per establir els seus drets i la igualtat en una societat on tradicionalment se les ha marginat.

Continueu llegint: Parlem amb l'autora feminista Nina Ansary en la vigília del canvi a l'Iran

Ansary va dir que és “cautelosament optimista” sobre el futur de l'Iran i de les dones al país:

…only because I see their resilience. And this is because female activism has yielded partial results: women were not allowed to serve as judges, but can now serve as investigative judges. Women weren’t allowed to enter certain fields of study, and over the years they have been able to penetrate into male dominated areas such as medicine and engineering. I'm cautiously optimistic, but I believe women will be at the forefront of any change in Iran.

 …només perquè veig la seva resistència. Això es deu al fet que l'activisme femení ha donat resultats parcials: a les dones no se'ls permetia servir com a jutgesses, però ara poden exercir de jutgesses d'investigació. A les dones no se'ls permetia entrar a certes àrees d'estudi i amb el pas dels anys han estat capaces de penetrar a les àrees on dominaven els homes, com ara la medicina i l'enginyeria. Sóc optimista amb cautela, però penso que la dona estarà a l'avantguarda de qualsevol canvi a l'Iran.

Saeed Kamali Dehghan: “Perceben la situació com a blanca o negra, i l'Iran no és així. És un espectre, un arc de Sant Martí.”

Amb més de 800 articles sobre l'Iran, Saeed Kamali Dehghan és el primer periodista en plantilla al diari britànic The Guardian dedicat a cobrir l'Iran i un dels pocs ciutadans iranians que treballen en una institució de mitjans en anglès important.

Gran part de les seves notícies estan relacionades amb les violacions dels drets humans a l'Iran però, tal com va afirmar en una entrevista telefònica, “el problema habitual en moltes organitzacions de mitjans de comunicació occidentals és que perceben la situació com a blanca o negra, i l'Iran no és així. És un espectre, un arc de Sant Martí.”

Imatge usada amb permís de Saeed Kamali Dehghan.

Continueu llegint: El corresponsal de The Guardian a l'Iran Saeed Kamali Dehghan explica la seva feina

Sobre les dificultats de cobrir un país amb què se sent lligat emocionalment, Saeed va explicar:

As an Iranian I have an emotional attachment to the country, but when I’m writing news I step back and try to be impartial. But I’m allowed to express my opinion when I write op-eds, and I’ve also done that sort of thing. I wrote about why Canada is getting it wrong on Iran, which led to the then Canadian foreign minister accusing me on Twitter of working for the Iranian authorities. I’ve been attacked by some people who accuse me of working for the Iranians and by others who accuse me of working for the Brits. I hope that’s a sign I’m doing my job right!

Com a iranià, tinc un vincle emocional amb el país, però quan estic escrivint notícies faig un pas enrere i intento ser imparcial. És cert que puc expressar la meva opinió quan escric articles d'opinió i així ho he fet. Vaig escriure sobre per què el Canadà s'equivocava respecte l'Iran, cosa que va portar al ministre d'Afers Exteriors del Canadà a acusar-me a Twitter de treballar per les autoritats iranianes. Hi ha hagut persones que m'han acusat de treballar per als iranians i d'altres que creuen que treballo per als britànics. Espero que sigui un senyal que estic fent bé la feina!

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.