Ara ets a l'exèrcit: Com els periodistes ucraïnesos reclutats cobreixen la guerra a les xarxes socials

Gairebé tots els enllaços porten a pàgines en ucraïnès.

Conscripted journalists have turned their social media accounts into personal military diaries. Images mixed by Anna Poludenko-Young

Periodistes reclutats a la força han transformat els seus comptes a les xarxes socials en diaris militars. Imatges barrejades per Anna Poludenko-Young

Alguns periodistes ucraïnesos reclutats per a servir a l'est d'Ucraïna han transformat els seus comptes de Facebook i Twitter en diaris de camp. En les publicacions, parlen de l'estat de les forces armades, de la rutina diària i, fins i tot, dels àpats. Alguns d'aquests diaris han aconseguit la fama instantània, assolint més de cinc mil lectors durant el primer mes.

Screenshot of his draft announcement from Michael Shchur's Facebook page.

Captura de pantalla de la cartilla militar a la pàgina de Facebook de Michael Shchur.

Finally, here's an explanation as to why in the last episode of my show I said “I will see you in a year.” I've received a draft card. I will be joining the military.
[…]
On Monday I depart for training. The next two weeks will be spent gaining experience on the training range. See you around. #army

Finalment, aquí teniu l'explicació de per què en l'últim episodi del programa vaig dir “Fins d'aquí a un any”. He rebut una cartilla militar. M'uniré a l'exèrcit.
[…]
Dilluns començaré els entrenaments. Durant les properes dues setmanes, adquiriré experiència al camp d'entrenament. Fins aviat. #army

Amb aquesta publicació a la seva pàgina de Facebook, Michael Shchur, el presentador d'un programa de notícies satíric, va anunciar el seu canvi de carrera. Shchur és un personatge de ficció creat pel periodista ucraïnès Roman Vintoniv, a qui molts comparen amb l'antic presentador del programa americà The Daily Show, Jon Stewart, ja que ambdós es burlen de l’establishment i busquen mostrar de manifest la inactivitat del govern, la corrupció i els sistemes de justícia selectiva.

Ara, un mes després de ser reclutat, en comptes de ridiculitzar els polítics nacionals des de la televisió, Shchur (essent encara un personatge satíric) publica missatges diaris sobre la vida a l'exèrcit. Entreté els lectors amb detalls de la vida a les forces armades (les coses bones, les dolentes i les més aviat ridícules) i publica diverses fotografies de la rutina diària.

Roman Vintoniv, també conegut com Michael Shchur: abans conegut com a periodista còmic de televisió, ara és un reclutat novell ucraïnès. Imatge de Facebook.

День 5-й
Сьогодні були стрільби.
З самого ранку. Поснідали – і в поле. Там на вогневі рубежі і давай стріляти по мішенях. Лежачи, з коліна, стоячи.
Потім – перебіжками назад в табір. Це дуже вимотало. Навіть почуття голоду минуло. Тому гречку – не доїв. Вперше.

Dia 5.
Avui hem anat al camp de tir.
Ben aviat al matí hem esmorzat, i després al camp. Primer hem anat al camp de tir i després hem començat a disparar a objectius. Estirats, de genolls, de peus. Després, amb carreres curtes, hem tornat al campament base. Ha estat esgotador. Fins i tot he tingut punxades de la fam. Així que ni m'he acabat el fajol. És un començament.

Screen Shot 2015-08-25 at 4.22.33 PM

The shooting range. Just a single photo, but we spent all day training here.

El camp de tir. Només una foto, però ens hem passat el dia entrenant aquí.

День 27
Вчорашня історія. У нас дефіцит тумбочок. Треба багато. Буває що одна на 5-х. У кого які ідеї? Де взяти штук 70 тумбочок? Або ще краще – тумбочки то насправді абсолютно незручна штука. У кого є які ідеї чим їх можна замінити.

Dia 27.
Una història d'ahir. Estem experimentant l'escassetat de tauletes de nit. En necessitem moltes. De vegades, cinc soldats han de compartir una sola tauleta. Alguna idea? D'on podem treure 70 tauletes de nit? A més, una tauleta de nit no és gens apropiada. Qualsevol idea de per què les podem canviar és benvinguda.

Millorant els àpats de l'exèrcit a través de Facebook

Els anuncis de reclutament de personatges públics han generat un intens debat a les xarxes: haurien de ser reclutats els ucraïnesos com Shchur, o són més valuosos per al país fent la seva feina? Yevhenia Zakrevska, una advocada de drets humans, va escriure sobre Shchur a la seva pàgina de Facebook, lamentant la pèrdua dels reportatges contundents del periodista.

Это тот редкий, уникальный случай, когда, не занимаясь информационной войной или пропагандой (а также ее жалкими попытками) журналист генерирует защиту 80-го левела от вражеских (внешних и внутренних) информационных атак, впрыскивает информационное противоядие (инъекции адекватности) в уязвимые мозги нашего населения, повышает общий информационный иммунитет.

Aquest és un cas estrany i únic en què un periodista, sense participar en la guerra d'informació o propaganda (o, com a mínim, intentant-ho lamentablement) aconsegueix generar una defensa de nivell 80 contra els atacs d'informació (tant externs com interns) i aportar una normalitat, com a antídot d'aquesta informació, per als cervells susceptibles de la nostra gent, augmentant la immunitat informacional general.

Sembla que els reclutats famosos són una qüestió candent per als usuaris de les xarxes socials ucraïneses. Fins i tot la primera publicació de Shchur sobre la cartilla militar va tenir més de set milions de “M'agrada”, va ser compartit quasi 500 vegades i va tenir més de 500 comentaris. Però sembla que la majoria d'usuaris comparteixen l'opinió de Zakrevska: no s'hauria de reclutar gent com ell.

Mentrestant, sembla que Shchur i altres periodistes i escriptors que escriuen els seus diaris a les xarxes des dels camps d'entrenament empren la popularitat i la influència que tenen per millorar el funcionament de l'exèrcit ucraïnès.

Sembla que les publicacions de Shchur sobre l'escassetat de fruita i verdura fresca a la seva unitat han tingut un efecte a la tria del menú a les forces armades. Ara, els àpats inclouen tomàquet i cogombre. En una altra publicació, Shchur lamentava la falta de llibres i revistes noves per llegir. La setmana següent, un grup de voluntaris va portar revistes donades per algunes editorials que seguien el presentador a Facebook.

Desafiant la via oficial

Els personatges públics que no són reclutats només per a l'entrenament, sinó que són enviats directament a primera línia a l'est d'Ucraïna, escriuen uns diaris de camp molt diferents. No parlen de tomàquets i tauletes de nit, les seves publicacions se centren en vides humanes i qüestions d'equipament i munició.

Taras Chmut era coordinador regional de l'OPORA (un moviment i organització cívics ucraïnesos) i editor col·laborador d'una pàgina web de notícies militars. Ara és a la marina, amb més de 12 mil seguidors a Facebook.

Una publicació en què explicava que els membres de la seva divisió eren limitats a 4 polvorins (120 cartutxos) de munició per acabar una missió de combat va ser compartida més de mil cops durant una nit. Malgrat les crítiques per part dels oficials per fer públiques aquestes qüestions, dos dies després, a Chmut i la resta de membres de la seva unitat se'ls va notificar que, a partir de llavors, tindrien deu polvorins per completar una missió. Va resultar que el mateix Cap de l'Estat Major es va trobar la publicació de Chmut i va decidir prendre mesures.

Els bloguers de l'exèrcit expliquen que sovint és més fàcil canviar alguna cosa dirigint-se als seguidors de les xarxes socials que intentant dirigir-se al capità de la seva divisió. “No pots abordar el Cap de l'Estat Major i comentar-li les coses que estan mal fetes. Crec que el meu diari a Facebook explica una història popular sobre el servei militar. També me n'he adonat que, de vegades, lluito contra la irresponsabilitat dels oficials. La publicitat és la meva arma principal”, va dir Chmut en una entrevista a la BBC ucraïnesa.

Els generals no estan contents

La majoria dels comentaris als diaris militars dels famosos provenen de gent agraïda de poder fer un cop d'ull al que passa a la zona de conflicte i als petits, però importants, detalls de la vida a l'exèrcit. D'altra banda, els generals de les forces armades ucraïneses no estan gaire contents amb aquesta moda. Molts d'ells opinen que els civils no han de saber tots els detalls del que passa a les unitats militars.

El més perillós, afirmen els comandants, és que algunes publicacions poden revelar informació delicada sobre la localització de les unitats, els seus moviments i els plans estratègics. Alguns experts en intel·ligència de codi obert suggereixen que, només analitzant el fons i la localització visible de les fotos que els bloguers militars pengen a la xarxa, poden revelar molta informació.

Es podria presentar, també, un perill diferent, si l'enemic intenta utilitzar els blogs militars i les comunitats en línia per difondre informació falsa. Per exemple, en una situació tensa amb intercanvi de foc, informes sobre si les unitats ucraïneses estan rodejades i intentant escapar o si tenen provisions suficients, podria determinar com les altres unitats militars actuen. Els experts diuen que la solució és entrenar els soldats i els oficials en seguretat en línia. Si saben què és segur penjar a la xarxa quan són a primera línia, el risc de malentesos seria mínim.

Mentrestant, el parlament ucraïnès ha aprovat una llei que limita l'ús del mòbil i les comunicacions en línia a l'exèrcit ucraïnès que és a la zona de l'operació antiterrorista a l'est d'Ucraïna. Segons aquesta llei, els soldats hauran de tenir permís dels seus superiors per a utilitzar els telèfons mòbils, o bé esperar a tornar al campament base per entrar a Facebook i VK. Això vol dir que els periodistes i bloguers que informen des de les primeres línies hauran de ser estratègics en les seves publicacions i anotar en un paper les seves proeses, fins que tinguin permís per connectar amb les legions de lectors.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.