Amb un terreny àrid i un clima extrem, el Gran Desert Arenós d'Austràlia Occidental pot ser un lloc difícil per viure-hi. Per a aquells que habiten en aquesta regió tan poc poblada, les grans distàncies del segon desert més gran d'Austràlia també poden ser un repte a l'hora de comunicar-se amb els veïns.

Els signes amb les mans s'han utilitzat tradicionalment com una forma de comunicació per als pobles aborígens que han ocupat aquesta terra durant segles, molt abans de l'arribada de la telefonia mòbil i les tecnologies digitals.

Com a reconeixement a aquesta forma de comunicació tan pràctica, el productor local Willi Lempert es va associar amb un grup d'ancianes aborígens entusiastes de la comunitat de Balgo. Conjuntament, van crear un vídeo que explica la història de 40 signes amb les mans.

Lempert treballava a la zona quan se li va ocórrer la idea de crear un vídeo explicatiu. Destaca la importància d'aquests signes amb les mans.

While many visitors quickly learn the standard “what now?” sign, it is easy to miss the dozens of diverse hand signals being subtly exchanged in conversation. As in all languages, some elements are traditional and others are recent innovations… hand signs are not only a way of communicating information, but also serve as full-bodied ways of expressing nuance, humor, and individual personality.

Mentre que molts visitants aprenen ràpidament el signe estàndard per dir “i ara què?”, és fàcil que passin desapercebuts les dotzenes de signes amb les mans diferents que s'intercanvien de manera subtil en les converses. Com en tots els idiomes, alguns elements són tradicionals i d'altres són innovacions recents… els signes amb les mans no són només una forma per comunicar informació, sinó que també serveixen com a maneres corporals d'expressar diferents matisos, l'humor i la personalitat individual.

El vídeo, que forma part del projecte “Mother Tongue“, organitzat per l'ABC Open i First Languages Australia, també serveix per promoure la llengua local kukatja, un idioma vulnerable que avui dia compta amb menys de 1.000 parlants. Al vídeo, per a cada signe amb les mans que ensenyen les ancianes, apareix l'equivalent en kukatja i la traducció a l'anglès.

Lamprey va escriure que durant el rodatge del vídeo per al blog, s'ho van passar molt bé.

Les ancianes, com Payi Payi i Manaya, que apareixen al vídeo, juguen un paper central en la vida de la comunitat. Com a membres del Centre de les Lleis i la Cultura de les Dones Kapululangu, són fonamentals per determinar el camí de la comunitat. La pàgina web del centre afirma que “Res del que passa a Kapululangu pot ocórrer sense les ancianes”.

Kapululangu’s Elders were born in the desert, and grew up and were trained in the Old Ways before the arrival of Kartiya/non-Indigenous people in their ancestral countries. This makes them custodians of an immense wealth of stories,skills and cultural knowledge. They want to share this wealth […] The Elders want their young people to grow up strong and resilient, proud of and knowledgeable in the ways of their people, secure in their peoples’ Law and Culture knowledge, so that they can better cope with the changing world.   A peoples’ own Law and Culture is the glue that holds life together.

Les ancianes de Kapululangu van néixer al desert, i van créixer i es van formar segons la manera tradicional, abans de l'arribada dels kartiya/els no-indígenes als seus països ancestrals. Això les converteix en les guardianes d'una immensa riquesa d'històries, habilitats i coneixement cultural. Volen compartir aquesta riquesa […] Les ancianes volen que els joves creixin forts i resistents, orgullosos i coneixedors de les tradicions de la seva gent, sabent quines són les lleis i la cultura dels seus pobles perquè puguin fer front als canvis del món. Les lleis i la cultura dels pobles és el que manté unida la vida.

Associant-se amb productors locals compromesos per ajudar-les a explicar la seva pròpia història en la seva llengua, s'asseguren que es comparteixi aquesta riquesa de coneixement amb la generació següent.